Llum, foc, confeti, bombolles i molta música a la tercera nit d'Acústica

Aquest any el festival Acústica ha arribat a la seva vintena edició. Vint anys que han permès veure l'evolució de la música en català. Per celebrar-ho, la Rambla de Figueres va acollir aquest dissabte 2 de setembre l'Espectacle 20 anys Acústica. El pallasso Tortell Poltrona en va ser el mestre de cerimònies i va anar presentant els diferents participants d'aquest concert com si es tractessin d'artistes de circ. Una banda, formada Petite Lu, Arnau Figueres, Flor Inza, KQuimi Saigi, Pepino Pascual i Marià Roch, va acompanyar les veus d'Albert Pla, Judit Nedderman, Quimi Portet, Joan Garriga, Judit Farrés i Raül Refree esdevenint una sorprenent combinació musical que va començar fent sonar Qualsevol nit pot sortir el sol. També es va poder sentir La Rambla, Vinc d'un poble o Tinc una bèstia dintre meu, entre moltes altres cançons.

Tot seguit, Ernest Prana va pujar a l'escenari de la plaça Palmera on va tocar-hi diferents temes que ha anat publicant. El peraladenc va actuar amb un quintet format per Joel Riu als teclats, Pepe Soler a la bateria, Anna Fusté al Baix, Héctor Pérez a la guitarra i Carles Morales a la percussió i als cors. Davant de centenars de persones, el cantant va tocar temes com Mi momento, Pádel o Vete Tranquila, però no va cantar sol tota l'estona, va comptar amb la col·laboració de la seva germana Marina Pratcorona amb qui va cantar Parem el temps de Crossing, l'anterior grup que tenien. A més, també va estar acompanyat per Gerard Giner del grup Extasis per cantar la cançó Vuelvo de Madrid, i quan sonava Tu Amistad la Xaranga BufaTramuntana va entrar en escena apareixent per sorpresa al bell mig del públic. Finalment, Ernest Prana va posar el punt final al seu espectacle amb A dos minutos de empezar.

A la mateixa hora, però a la plaça Catalunya, els mallorquins Cabot van mostrar el pop rock en la seva primera participació al festival figuerenc. Seguidament en el mateix escenari Lal'Ba va presentar el seu darrer disc No hi ha Dies Dolents. Els d'Olesa de Montserrat van actuar per segona vegada a l'Acústica tot cantant cançons que van captivar el públic com El que no vaig dir o Que es pari el món. I poc després, Socunbohemio va portar Contes de les quatre estacions, el seu últim disc, a la plaça de la Palmera.

La plaça Catalunya es va quedar petita en el primer concert de Julieta al festival Acústica. Després que l'any passat fes una col·laboració amb The Tyets a la Rambla, ara arribà presentant el seu projecte Ni llum ni lluna en un moment de màxima efervescència per aquesta artista. Acompanyada per dos ballarins i dues ballarines, va conquerir l'escenari des del primer moment amb Diga'm el que sents. El jove públic totalment entregat va cantar, saltar i ballar sense parar amb temes com Tu juru ju o Cari, però també amb un altre que fa honor a la nostàlgia d'una generació: Las divinas de la sèrie Patito Feo. Però sense cap dubte, un dels moments en què es van sentir més crits d'emoció va ser quan l'artista urbana Mushkaa va aparèixer al costat de Julieta per cantar No m'estima +.

Una hora després, a la Rambla s'hi va començar a viure un viatge a un món imaginari conduït per La Casa Azul. Un muntatge de gegants pantalles combinat amb flames de foc, paperets, fum i un volum de veu altíssim va captivar els milers de persones que van assistir a aquest concert. Guille Milkyway i la seva banda van començar aquest espectacle amb les seves ulleres futuristes tocant No hay futuro, Hasta perder el control o La Fiesta Universal, entre moltes altres. El grup va barrejar temes coneguts per tots els públics amb temes més enfocats cap a aquells fans més fidels, com és el cas de Gran Esfera, una cançó que, segons va explicar Milkyway, no havien tocat des de feia més d'un any per la gran emotivitat que transmet. I cap al final del concert va sonar l'esperada Revolución Sexual, un hime que el cantant va utilitzar per «revidincar l'estima i la perdura de l'amor. Perquè cadascú estimi com vulgui, on vulgui i quan vulgui».

Mentrestant, la plaça de la Palmera es va convertir en una «minirambla». El motiu és que Mushkaa va fer gala de les altes expectatives i aquesta plaça es va quedar petita per acollir els milers de persones que hi van assistir. De fet, segons comentaris d'alguns assistents, el concert i la posada en escena va agradar molt, però els hi va semblar que el lloc no era el més adequat i que potser la plaça Catalunya hagués sigut més adient tenint en compte l'elevat poder de convocatòria que té aquesta artista urbana. Durant aquest multitudinari concert es va poder gaudir al voltant d'una vintena de cançons com Sonic, No Xdona o Sembla Mentida. Irma Farel·lo fa al voltant d'un any que va començar a produir la seva música i ja és una de les artistes amb més projecció del moment com ho demostra el concert d'aquest dissabte 2 de setembre a Figueres i qui sap si en un futur no gaire llunyà serà qui omplirà la Rambla en alguna de pròximes edicions de l'Acústica.

Quan encara no havia acabat el concert de Mushkaa, La La Love You ja havia emplenat de gom a gom la plaça Catalunya. Es tracta d'un dels grans grups d'indie-rock del panorama estatal. Un munt de gent va gaudir fins al final d'aquesta actuació en què s'hi van poder sentir grans hits com El fin del mundo, Más colao que el Colacao o Irene. Tot i l'èxit d'aquest grup, una de les essències de l'Acústica és la de ser un aparador i donar a conèixer a tothom les diferents propostes, i en aquest cas es va complir, un exemple és que a primera fila s'hi trobaven dues figuerenques que van anar al concert per escoltar l'esmentat El fin del mundo, però van acabar reconeixent que els hi va agradar tot el show.

A continuació, la Rambla va acollir per primera vegada el concert dels Stay Homas. Certament, el grup que va néixer durant el confinament del 2020 ja havia actuat a Figueres a les Nits d'Acústica, a la versió pandèmica del festival, però aquest dissabte es van estrenar al gran escenari d'aquest esdeveniment musical per presentar Homas. Uns problemes tècnics van retardar l'inici del concert, però l'espera va valdre la pena. Rai Benet, Guillem Boltó i Klaus Stroink van aparèixer de manera esglaonada a l'escenari cantant el single del seu últim treball: La Nòria. El grup del terrat va combinar les cançons del seu últim disc amb els dels seus treballs anteriors i el públic va donar-ho tot i va deixar-s'hi la veu per cantar Estamos Mal, Let it out o Les Merdes.

Si La Casa Azul va combinar el foc amb el llum i els paperets, els Stay Homas van crear un dels moments més especials del directe quan van tocar No vull baixar amb una tempesta de bombolles que es va apoderar de l'escenari. La platja, Volveré a empezar i Ho tornaria a fer van servir per posar el punt final a un concert que va comptar amb un nombrós grup de famosos a dins del fossar, com és el cas de Carlos Cuevas, Juliana Canet, Miki Esparver o Joan Dausà, entre d'altres.

La nit la van tancar Serial Killerz, Maria Escarmiento, Cosmik i Ruben Rider allargant la vetllada fins ben entrada la matinada.