Entrevista | Matute Pallasso

«El circ és el que passa aquí i ara. Un espectacle viu que no es repetirà»

«El pallasso és el que té la connexió més gran amb el públic i dona una sensibilitat escènica difícil de trobar», expressa Matute

Matute durant la seva actuació a Nits de Circ a Besalú.

Matute durant la seva actuació a Nits de Circ a Besalú. / FRANÇOIS DEHURTEVENT

Jordi Callol

Jordi Callol

L’endemà de l’estrena de la tercera edició de Nits de Circ a Besalú, converso amb el pallasso xilè Omar Álvarez Santana, més conegut com a Matute. El seu entusiasme i admiració cap a les arts circenses es reflecteixen en cada intervenció.

No fa ni 24 hores que han començat les Nits de Circ, com ha viscut l’estrena?

Molt bé! El show és de primer nivell. Curiosament, ja havia treballat amb la resta d’artistes en alguna part del món. A més, tota la maquinària que hi ha al darrere, amb en Genís Matabosch i en Joan Mompart, ja la conec perquè vaig arribar amb ells a Figueres ja fa gairebé deu anys. D’allà jo vaig entrar al món del circ europeu i porto anant i venint tots aquests anys. Per mi és tornar a unes terres que ja havia trepitjat, però ara amb una experiència nova.

El 2014 va venir al Festival Internacional del Circ Elefant d’Or Ciutat de Figueres i el 2021 va tornar al festival, a Girona, en la seva edició especial per la pandèmia.

Totes les oportunitats han sigut molt diferents. Quan vaig venir a Figueres, era la primera vegada que venia a Europa a treballar en l’art del pallasso. Vaig haver de contextualitzar-me i adaptar-me al tipus de públic. I quan portava una bona època de feina va arribar la pandèmia i vaig tornar a Xile. Aleshores em van trucar per venir a Girona per fer una edició especial al pavelló de Fontajau. Un escenari diferent, un lloc gegant... Cada procés té el seu moment difícil, estrany i gratificant.

«Quan vaig venir a Figueres, era la primera vegada que venia a Europa a treballar en l’art del pallasso»

És veritat que va ser Matabosch qui el va portar cap a Europa?

Ell em va trucar el 2013 quan estava treballant a Xile, però jo ja havia vingut un cop a Barcelona. Vaig venir aquí gràcies a Jango Edwars, que va morir fa uns dies. Ell em va fer una preparació de clown i vaig tornar a Xile, i dos o tres anys després em va trucar en Genís.

Des de quan es dedica a ser pallasso?

És una història atípica dins del circ tradicional, en què de normal passa de generació en generació. Tot i que el meu pare tenia una empresa de circ, només hi anava a temporades, algunes setmanes, i estava establert en un sol lloc amb la família. A poc a poc vaig connectar-hi, gràcies a la gran quantitat d’espectacles que havia pogut veure. Vaig estudiar teatre a una escola basada en el mètode francès Jacques Lecoq, i vaig començar a fer teatre, però vaig tornar al circ, on vaig fer diferents coses fins a acabar convertint-me en pallasso. Un cop vaig acabar d’estudiar teatre vaig anar a l’Índia a preparar-me per fer teatre físic, de moviment, gestual, mímica i vaig tornar a Xile.

Quines disciplines havia tocat abans de ser pallasso?

Li tinc un gran respecte a totes les disciplines de circ. Vaig acompanyar un espectacle d’il·lusionisme, vaig fer un show de pal xinès, acrobàcies (ja que n’havia fet des de petit dins l’àmbit esportiu), també vaig treballar amb gossos i fent d’home bala.

D’home bala?

L’anècdota és curta, va arribar el canó de l’home bala al circ familiar i no hi havia voluntaris i la persona que va venir a ensenyar com funcionava ja no tenia més temps. A mi mai m’havien donat permís fer cap espectacle de risc perquè el meu pare havia vist el que comporten, però en aquell moment el temps no jugava a favor i va tocar pujar al canó, i ho vaig durant dos anys. Era força segur.

I què el va portar a ser pallasso després d’haver provat tanta varietat?

La resposta ha anat mutant amb el temps. Des de petit era molt bromista i m’agradava l’esport, i també estava molt vinculat a les arts escèniques. Però el que més em va atraure és que el pallasso és el que té la connexió més gran amb el públic i dona una sensibilitat escènica difícil de trobar. M’agrada generar atmosferes, entrar i poder fer connexió amb la gent i que la gent connecti amb mi. Al final el circ és una càpsula d’una hora i poc en què desconnectes de la realitat. És un món bastant fantàstic, de somni m’atreviria a dir, i el pallasso ve a sensibilitzar, emocionar i connectar tot això.

Continua amb la comèdia sense paraules?

I tant! Treballo de manera diferent que al principi, amb més sons que quan vaig venir a Figueres. Faig servir aquest llenguatge universal, tot intentant portar tota la improvisació a tot el que passa en el moment. És un espectacle viu i s’ha d’aprofitar. No som una pel·lícula ni Netflix, el circ és el que passa aquí i ara i no es tornarà a repetir. Això és espectacular i és el que m’impulsa a continuar amb aquesta activitat, si no fos així em moriria d’avorriment.

Clar, no és monòton.

Exacte i el públic també ho agraeix perquè sent que forma part d’una cosa única.

Com es prepara més enllà de la improvisació?

Jo me’n recordo molt del meu mestre Jango Edwars perquè tenia unes teories molt bones. Deia que hi ha un camí de A a B, el principi i el final a l’acte. Tot el que passa entre A i B és el que hem de treballar a l’instant, però sempre arribant a B, com la vida.

Què l’inspirahom a l’hora de marcar l’inici i el final del camí?

Els esquetxos que faig es basen en situacions plenament reconeixibles per la gent, alguna cosa fàcil de digerir com una estructura que acabes emplenant gràcies al contacte amb la gent. Normalment, faig participar a gent del públic i que t’il·luminin amb un focus et fa vulnerable. És allà on jo he de fer que l’altra persona se senti còmoda perquè així podrà estar disposada a improvisar amb mi.

«Els esquetxos que faig es basen en situacions plenament reconeixibles per la gent»

Per acabar. Aquesta tardor serà un dels artistes del llegendari Circ d’Hiver Bouglione de París.

Jo ara treballo a Hongria fent gira, he fet una pausa per venir a Nits de Circ, tornaré a Hongria i a la tardor aniré a París. És un circ estable, situat en un edifici que va ser construït per ordre de Napoleó i per això era conegut com a Circ Napoleó. És el palau del circ europeu, és dels últims circs teatre que queden a París. Treballar allà és brutal, per la quantitat i qualitat d’artistes que hi ha actualment i que hi han passat durant la seva història. Però primer he d’anar a veure-ho, ja que em van fer l’oferta el 2018.

El 2018?

Sí, tenen una agenda molt avançada i pel mig també em va enganxar la pandèmia. Jo no ho vaig explicar a ningú fins que va succeir. Pot ser que treballi allà, però mai se sap què pot passar amb el món boig que vivim. Fins que no sigui allà treballant no cantaré victòria, tot canvia de la nit al dia.

Matute durant la seva actuació a Nits de Circ a Besalú.

Matute durant la seva actuació a Nits de Circ a Besalú. / FRANÇOIS DEHURTEVENT