La vivència traumàtica dels focs del 2012 a l'Empordà plasmada en un conte

El juliol del 2012, l’infern va prendre vida a l’Empordà. Una llengua voraç, en forma d’incendi, va arrasar terres de conreu, boscos, cases i persones. Anabel Gardell va viure-ho en primera persona. Filla de Capmany, no feia massa que havia retornat a casa dels pares. «Va ser una situació molt traumàtica, la casa no es va cremar, però l’incendi va arribar molt a prop», rememora. Veure al pare desaparèixer rere un núvol de fum i, més tard, acompanyar a un veí que havia patit cremades la va dur a bolcar totes aquelles emocions en un text que ara ha pres forma de conte, El fantasma del llumí (Edita.cat) i que es presenta aquest divendres a partir de les 6 de la tarda a la biblioteca de Figueres.

L’edició d’aquest conte, pensat per a infants a partir de cinc anys, és la culminació d’un llarg camí. El 2013, Anabel Gardell el va escriure i el va deixar reposant en un calaix, «però cada aniversari del foc, quan sorgien tot d’iniciatives solidàries, hi pensava fins que l’any passat vaig decidir-me a explicar-ho als meus fills». Va encarregar la coberta a la il·lustradora de Palafrugell Anna Grimal, qui, en l’edició definitiva ha inclòs una desena més d’il·lustracions. L’any passat va llegir públicament el conte als veïns de Capmany i va copsar-ne la bona acollida. Així va ser com Gardell es va animar a enviar-lo a editorials. D’aquestes es va interessar Edita.cat. L’autora reconeix que els seus responsables l’han acompanyada en tot el procés. De fet, l’editora Anna Giménez serà a Figueres divendres.

Per donar vida a El fantasma del llumí, que recrea els fets d’aquell 2012, Anabel Gardell es va inventar «una figura màgica». La història, que no s’ubica en cap poble concret, però que s’intueix és Capmany, gira al voltant de la família Ferrer. Aquell dia, a la ràdio s’adverteix de l’alt perill d’incendis i l’àvia explica als infants de la casa que quan això passa es pot despertar el fantasma del llumí. Quan van a advertir als veïns de la situació, ningú els fa cas i, aleshores, comença a bufar la tramuntana. L’autora comenta que «he volgut posar el focus en la prevenció, què podem fer els ciutadans per protegir i tenir cura del territori».

Anabel Gardell va estudiar Publicitat i relacions públiques. Durant l’etapa d’estudiant havia conreat l’escriptura creativa sense donar-li, però, continuïtat. Publicant aquest conte, doncs, se li ha despertat aquesta passió latent i ara no només s’ha sumat a la xarxa de creadors literaris de Figueres i l’Alt Empordà, Creàlit, sinó que ja està completant un segon conte.