Un spin-off de «Bodas de sangre» pren vida al Muntaner

El Col·lectiu Desasosiego representa dissabte al claustre «Un segundo bajo la arena», una obra de creació que parteix de la peça de Lorca i on el públic es converteix en un personatge més

Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro i Gaspar Corts són els actors que porten l’obra a escena. | MARÍA ALZAMORA

Carla Coll, Camille Latron, Pol Toro i Gaspar Corts són els actors que porten l’obra a escena. | MARÍA ALZAMORA / cristina vilà bartis. figueres

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

El Col·lectiu Desasosiego actua dissabte, a dos quarts de nou del vespre, al claustre de l’institut Ramon Muntaner de Figueres, amb una obra de creació pròpia, Un segundo bajo la arena, una mena «de spin-off o història alternativa» de Bodas de sangre de García Lorca on el públic es converteix en part activa. L’experiment, que ha obtingut una gran acollida i que ja acumula uns quants premis com el Moritz a la millor estrena a la Fira Tàrrega o el Novaveu de la crítica al millor espectacle, és la carta de presentació d’aquesta jove formació creada, entorn de la Universitat Eram de Girona, ara fa menys de dos anys amb Àlex Solsona, Camille Latron i Carla Coll. Completa l’elenc Pau Casellas, a la producció.

«Són personatges que no existeixen com a tal a l’obra original i que esperen a uns convidats que no tornen. Així que quan el públic arriba, pensen que són ells, ha passat tant temps que ni els recorden»

Carla Coll admet que encara estan acabant de pair l’èxit que acumula Un segundo bajo la arena, que fa uns dies ha tancat vint-i-tres funcions al Teatre Maldà de Barcelona i que ara enceta gira pel país: «És molt inesperat, no ens ho esperàvem perquè és la primera peça que fem». El que potser acaba atraient és la poc convencional posada en escena, que combina text i música en directe i en la qual el públic passa a formar part de l’elenc, transformant-se en un personatge més, segurament essencial, ja que és el que permet engegar tota la maquinària. «Partim del clàssic Bodas de sangre que, resumint molt l’argument, descriu un casament i com la núvia se’n va amb el seu amant, Leonardo. Quan se n’adonen, tothom marxa a buscar-los», explica Coll. A l’escenari, només queden quatre personatges –dos convidats, un músic i una criada– esperant el retorn. «Són personatges que no existeixen com a tal a l’obra original i que esperen a uns convidats que no tornen. Així que quan el públic arriba, pensen que són ells, ha passat tant temps que ni els recorden».

El fort component «interactiu» de l’obra també condiciona els espais on es representa. «Ens venia molt de gust trobar espais que no fossin purament teatrals perquè funcionen més, els dona un punt de surrealisme màgic», argumenta l’actriu tot explicant que, en el cas del Maldà, tot i ser un teatre, era un espai molt flexible on «cada dia ha estat diferent». Coll confessa com es van deixar seduir per Lorca, com «ens va enamorar el seu univers» per acabar creant aquest espectacle que vol ser «un homenatge» al creador granadí. «No només ens interessen les obres com a obres, sinó el context en què van ser escrites i ell com a figura política, també el misticisme que l’ha acompanyat com un escriptor que va anar escrivint de forma premonitòria sobre la seva pròpia mort».

Taller amb joves alumnes

D’altra banda, s’ha aprofitat l’actuació a Figueres perquè el Col·lectiu Desasosiego ofereixin un taller als vint-i-cinc alumnes de 4t d’ESO del mateix institut Muntaner que, aquestes darreres tres setmanes, han treballat l’univers de Lorca i, més concretament, la seva faceta teatral a través de Bodas de sangre, obra de la qual parteix Un segundo bajo la arena. Anteriorment, s’havien apropat a Machado i havien visitat Colliure, on va morir. El coordinador de l’activitat, el catedràtic de Literatura Espanyola, Joan Manuel Soldevilla, explica que els joves, que només tenen quinze anys, «sabien poc de Lorca, que havia tingut alguna relació amb Figueres i Cadaqués, que era poeta» i Bodas de sangre «ha estat una porta magnífica per entrar a la seva obra, els ha agradat molt per aquesta combinació de drama rural de passions salvatges i la part surrealista i onírica que els ha sorprès, han vist la modernitat i vigència del discurs de Lorca». Per a Soldevilla, aquests tipus de monogràfics intensius són «una manera molt interessant de baixar del pedestal aquests noms que semblen sagrats i evidenciar que també et poden interpel·lar». En el cas de Lorca, els alumnes han treballat l’escenografia original de Bodas de sangre, estrenada el 1932 i 1933, i durant el taller amb el Col·lectiu Desasosiego desenvoluparan un exercici de creació teatral.