Quatre concerts d’alçada per l’edició de Pasqua del Festival Castell de Peralada
Dins el programa destaca la interpretació de l’oratori «La Giuditta» d’Alessandro Scarlatti amb un repartiment de luxe i Vespres d’Arnadí
El Festival Castell de Peralada estrena la seva primera edició de Pasqua, aquest dijous i fins dissabte. Ho fa amb quatre concerts que es vinculen i recuperen les antigues litúrgies de Setmana Santa, a l’església del Carme. La veu del contratenor polonès Jakub Józef Orlinski acompanyat d’Il Giardino d’Amore obrirà aquest cicle musical que anirà seguit de les actuacions del quartet vocal Cantoría amb l’Ofici de tenebres de Divendres Sant i el recital líric del tenor Freddie de Tommaso per cloure. Entremig, el plat fort: la interpretació de l’oratori La Giuditta d’Alessandro Scarlatti (1660-1725) amb un repartiment de luxe i sota la direcció musical de Dani Espasa de Vespres d’Arnadí.
La Giuditta serà l’onzena col·laboració de Vespres d’Arnadí amb Peralada, cosa que evidencia «l’aposta i confiança del festival per nosaltres, una orquestra del país especialitzada en música barroca», com reconeix Dani Espasa. Tornar per una edició d’estrena i fer-ho amb «aquesta petita meravella» és un luxe, afegeix. Espasa ja coneixia l’oratori i no va dubtar a escollir-lo perquè «Scarlatti és un dels compositors que més m’interessen darrerament». Pertanyent a una generació anterior a Bach i Händel, el director el qualifica «de gran geni del barroc, potser no tan conegut com desitjaríem perquè molta obra seva s’ha perdut». En aquest sentit, va ser un prolífic compositor amb més de cent vint òperes –se’n conserven menys de la meitat– i més de sis-centes cantates, obres curtes per a veu i un acompanyament reduït. «És un compositor clau per la història de la música al que cal reivindicar i descobrir més perquè, a banda de la seva genialitat com a compositor, era atrevit i va innovar molt tant en el món de l’òpera com en el de la cantata», s’admira Espasa.
L’heroïna que allibera Bethulia
Aquest és el primer cop que Vespres d’Arnadí interpreta un oratori sencer de Scarlatti, en aquest cas, la segona versió que va fer de l’obra, imaginada per a tres intèrprets, i que es va donar a conèixer com La Giuditta de Cambridge, estrenada a Roma. «No té res a veure musicalment amb l’anterior, però sí la temàtica», diu. La Giuditta era, afegeix, «un tema recurrent a l’època», també entre els artistes plàstics, que ens remet al mite de Judith, l’heroïna hebrea que va alliberar la ciutat assetjada de Bethulia després de seduir i decapitar el general Holofernes.
A l’església del Carme es presenta en versió concert tot i que els tres intèrprets escollits –el tenor Thomas Walker, la soprano Serena Saénz i el contratenor Xavier Sabata– comparteixen llarga experiència en el camp de l’òpera i virtuts interpretatives que quedaran paleses in situ. Sabata destaca «la força dramàtica i musical» d’aquesta peça, així com «la seva simplicitat» a l’hora de portar-la a escena. El contratenor, bon amic del festival i col·laborador estret de Vespres d’Arnadí, incideix en «la complexitat psicològica dels personatges». Ell interpreta Nutrice, la figura que té cura de la Giuditta i esdevé «la veu del poble», un personatge que l’ha fascinat al «combinar la teatralitat de la commedia dell’Arte i la destil·lació estètica». A més, el paper li permet interpretar Dormi, o fulmine di guerra, una de les peces més belles i dramàtiques de la història musical, una cançó de bressol que li canta a Holofernes abans de ser decapitat. «És sorprenent que rere les escenes més dràstiques es pugui crear una tensió amb una música d’una bellesa absoluta i sublim».
La interpretació d’aquest oratori, «un tribut a la simplicitat», segons Sabata, posa en evidència el gran interès que genera els darrers anys la música barroca. Per a Dani Espasa, el secret resideix en el fet que «hi ha molta música que no s’ha sentit mai, perquè els artistes tenien molta qualitat i pel grau de llibertat a l’hora de crear que, més tard, es va perdre». Ara, tres segles després, aquesta llibertat es manté a l’hora d’interpretar: «Hi ha un component d’improvisació gran, així com de risc i creativitat que els amants de la música aprecien».
- Aquesta és la programació del dissabte 27 d'abril de les Fires de Figueres 2024
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- Fereixen el passatger d'un tren entre Figueres i Barcelona quan intentava evitar un robatori
- Comencen els ruixats a l'Alt Empordà i a Catalunya
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- Indignació veïnal a Figueres per l'excés de restriccions a l'Horta Capallera i el Parc de les Aigües per Fires
- Aigua és Vida critica la instal·lació de 12 dessalinitzadores a l'Alt Empordà
- Deu anys sense Tito Vilanova, 'El Marquès' que va créixer al Figueres