«Seguiré fent de Michael Jackson fins que el cos m’ho permeti»

Rere el nom artístic de Ximo Jackson s'amaga Ximo Fillol, un ballarí i cantant valencià que fa dues dècades que representa l'artista Michael Jackson dalt dels escenaris. El darrer espectacle de tribut que ha produït és Michael's Legacy que es pot veure dissabte al Teatre de Figueres amb un ple absolut.

Ximo Fillol (1987) qualifica a Michael Jackson «d’artista atemporal», autor de cançons com Thriller o Black or White que avui «semblen actuals». Ell, si cal triar, es queda amb Billie Jean. «És l’ADN Jackson», assegura convençut.

Quan sorgeix aquest interès per la figura de Michael Jackson?

Quan jo tenia 5 anys, de manera casual, canviant el canal de la televisió va aparèixer el film Moon Walker i el videoclip que inclou, Smooth Criminal. No sabia ni qui era Michael Jackson, però em va cridar molt l’atenció i vaig voler saber més sobre ell, comprar-me revistes, els discos i cd, seguir-lo. I com que ja de petit tenia facilitat per ballar, quan hi havia concursos de playbacks sempre m’apuntava imitant-lo.

Imitant aquells balls devia adonar-se de la dificultat.

Quan ho fas de manera amateur o per divertir-te, no arribes a veure la dificultat, però quan vols aproximar-te a allò que ell feia tant a vocalment com coreogràficament, veus com n’és de complex. A part que barrejava gran quantitat d’estils. No només ballava claqué o funky, sinó que barrejava passes de ball clàssic i ho posava dins la música pop. Una cosa molt estranya i nova que ell creava, un segell d’identitat més complex encara. Per això serà l’artista més conegut de la història.

Gran exigència en un escenari.

Sí, quan venen els fans a veure l’espectacle esperen una cosa que s’aproximi a Michael, salvant les distàncies. I respecte al nivell d’exigència, jo vull que la gent disfruti i ho vegi el més semblant possible i això és el més difícil. Ho continuaré fent fins que el cos m’ho permeti. Has d’estar sempre entrenant, fent molt d’esport i exercici aeròbic i de resistència, perquè en les dues hores que dura l’espectacle no paro. Faig quinze temes seguits i sempre cantant i ballant a la vegada. És molt físic.

Abans de Michael’s Legacy ja havia interpretat a Jackson.

Sí, porto tota la vida. Vaig començar més jove amb festes privades i discoteques fins que vaig decidir produir els meus propis espectacles. Vaig començar creant muntatges amb ballarins i cantants amb diferents noms. Després ja em vaig envoltar d’altres productores que els va interessar molt aquest producte. El 2016 vam crear l’actual espectacle que, amb el pas del temps, ha anat canviant molt, perquè hem afegit música en directe, un nou fil conductor i noves coreografies i vestuari.

Com és l’actual Michael’s Legacy? Què veurà el públic?

Veurà una celebració a tota una carrera musical. Ell va començar amb 4 o 5 anys fins al dia de la seva mort. És tota una vida i nosaltres fem un ampli recorregut per tots els èxits musicals, des dels Jackson 5 fins als darrers assaigs de This is it. No es parla de la seva vida, intentem reflectir el missatge de les cançons, com n’era de bo professionalment parlant i representar a l’escenari allò que feia en els videoclips i concerts, perquè els fans el recordin, puguin celebrar la vida del seu ídol i les noves generacions el coneguin.

Tot és en directe?

Ara sí, no era així a l’inici. La parada de la Covid ens va anar bé per posar la música en directe i la meva veu. Em vaig preparar vocalment, que és el que més m’ha costat. Sempre he tingut facilitat pel ball, tot i que no ha estat fàcil, però en el cas de cantar depens de néixer amb una veu semblant. Això ho he hagut de treballar molt, i sobretot els tons, perquè ell oferia gran marge: des dels més greus als més aguts i amb la veu molt estripada.

Arriben a Figueres dins una gira per l’Estat. Hi ha ganes de fer el salt a Europa?

Sí, al final l’objectiu és com més gent vegi l’espectacle millor, perquè som els nostres propis productors. Volem que el vegin, el gaudeixin perquè on anem la gent s’aixeca, canta, balla. És el nostre objectiu.

Què li aporta aquest projecte?

Tot. De petit no tenia per objectiu fer un espectacle sobre Jackson. Ho feia per passar-m’ho bé i, a poc a poc, m’anaven arribant les coses. Però veus que he estat tota la vida representant el meu ídol i, a més, amb bona valoració del públic que ha vingut, persones plorant i emocionades; altres, malalts, agraint-nos el fet de poder oblidar-se durant aquelles hores de la malaltia. Això m’omple de satisfacció i ens dona vida.

El va veure actuar alguna vegada?

No vaig poder perquè era petit. Després tenia entrades per la gira This is it, però va passar el que va passar. (Jackson va morir abans de començar la gira).  

Subscriu-te per seguir llegint