El ric univers del polièdric creador català Feliu Elias

Feliu Elias Bracons (1878-1948), també conegut com Apa i Joan Sacs, va ser pintor realista, humorista satíric i crític d’art polèmic, tres identitats que va desplegar amb encert. Com el va definir fa uns dies l’escriptora Rosa Regàs, neta d’una de les germanes d’Elias, es tracta «d’un pintor amb esperit crític». Per conèixer-lo amb més profunditat, a ell i als cercles familiars on va germinar el seu geni creatiu, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, i el Museu d’Art de Sabadell li dediquen, aquests dies, dues grans exposicions. Ambdues tenen un comú denominador: la historiadora de l’art figuerenca, Mariona Seguranyes qui ha co-comissariat la primera amb Mariàngels Fondevila, i en solitari la segona, a Sabadell.

Tot i que Feliu Elias va ser un creador molt conegut, feia trenta-sis anys que no se li dedicava cap exposició. Segons va explicar Pepe Serra, director del MNAC, durant la conferència inaugural, les dues mostres, acompanyades d’una profunda recerca i estudi que ha fet aflorar molt material inèdit, han suposat «una revisió completa i una mirada diferent» envers el personatge. «Aquesta era una exposició molt necessària, perquè Feliu Elias és un personatge crucial per entendre una part de l’art a Catalunya i a Europa, és un dels artistes d’entreguerres», comenta Seguranyes, tot destacant com ell va ser capaç de tenir una visió més oberta dels nous creadors, però «també de crear el seu propi cànon dels realismes amb un enfrontament ferotge contra l’avantguarda».

Si al MNAC, la mirada se centra especialment en la seva pintura de pinzellada miniaturista i mostra l’itinerari vital en relació amb els seus viatges artístics i als tres exilis que va patir Elias, el Museu d’Art de Sabadell desgrana l’interès en els cercles que es desenvolupen a la ciutat on residia la família i on van néixer cinc dels deu fills. Els cercles de Feliu Elias a Sabadell és una aproximació a dos dels germans del pintor a qui influí vivament: en Lluís, comediògraf i dibuixant conegut artísticament com Anem, qui va llegar al museu la seva col·lecció d’art i els seus objectes, i en Francesc, ceramista i vidrier. També hi ha un apartat dedicat a una de les dues germanes, Elvira, una «dona trencadora» i una il·lustradora de gran potencial de qui es poden admirar creacions espectaculars. El segon àmbit de la mostra es dedica a l’entorn cultural de la ciutat on aflora el promotor i editor Santiago Segura, els ceramistes Marian Burguès i Francesc Quer i el pintor Antoni Vila Arrufat.

Al voltant d’aquesta exposició a Sabadell, s’han dut a terme diferents activitats. La darrera va tenir lloc fa uns dies en una de les sales nobles del museu, ubicat a l’antiga casa fàbrica Turull: una taula rodona per donar rellevància a la «memòria oral» amb la comissària Mariona Seguranyes, el net d’Apa, Joan Elias Polina; el net de Francesc Elias, Pau Mundó, i Joan Miquel Llodrà, autor de les memòries d’Elvira Elias. Rosa Regàs no va poder ser-hi, però va agrair i es va sumar, a través d’un vídeo projectat, a l’homenatge al pintor «que es va haver d’exiliar tres cops a França –del 1911 al 1913; del 1936 al 1937 i del 1939 al 1947– perquè el perseguien per ser tal com era» i, malgrat tot, va continuar aixecant-se i lluitant.

Durant l’acte, Joan Elias Polina, arribat des de Saragossa, va exposar detalladament records llegats sobre l’Apa, tal com l’anomenava doña Emília, la seva dona, i la resta de la família. El net, doncs, va endinsar-se, de forma fascinant, en les diverses cares de l’avi: dibuixant, escriptor, crític, col·leccionista i pintor. «Era un home de principis insubornables, honrat i valent, enormement pulcre, de gust exquisit i treballador infatigable», admeté tot recordant que Elias «sempre volia pintar per a ell, per als museus i per a la gent del poble». Per la seva part, Pau Mundó va il·luminar aspectes de la vida del seu avi, Francesc Elias, i va destacar com «la seva vida era la ceràmica, com en disfrutava». També l’expertesa que tenia «en ceràmica xinesa, que el fascinava», com es feia els esmalts i investigava amb els colors. «Sempre l’he vist més com un científic», confessà. La conversa la va completar Joan Miquel Llodrà revelant dades sobre la hipnòtica Elvira Elias, una dona molt perfeccionista, com la resta de germans, gens nostàlgica, però que «vivia envoltada del passat».

Els Cercles de Feliu Elias a Sabadell es pot visitar fins al 29 de gener i tal com va avançar joiosa la directora del museu, Engràcia Torrella, comptarà amb un llibre-catàleg que es presentarà els pròxims mesos.