«Cor pirinenc» de Lluís Calvo és «un monument a la llengua i als Pirineus»

«Cor pirinenc és un monument a la llengua, que brilla amb tota la seva esplendor i apareix en tots els registres. Té alguna cosa de pilar fonamental». Amb aquests mots, la catedràtica de Llengua Catalana i Literatura Lourdes Godoy va compartir el goig sentit després de llegir aquest llibre del poeta i assagista Lluís Calvo qui, per primera vegada, va presentar, divendres passat, una de les seves creacions literàries a la biblioteca de Figueres, la darrera. Si un llegeix la contraportada del volum, on es vaticina que Cor pirinenc (Lleonard Muntaner) està «destinat a ser una obra de referència de la literatura catalana», i després de gaudir en primera persona de l’acurada presentació, l’espera realment va valer la pena.

Cor pirinenc és el llibre que fa vint-i-sis dins la trajectòria de Lluís Calvo (Saragossa, 1963) i amb ell ha obtingut el premi Jacint Verdaguer que s’atorga al millor llibre publicat de muntanya i natura, el primer de poesia que el rep. Calvo, a qui Vicenç Pagès va definir com un «autor de culte», és el creador «d’una poesia eclèctica que ha transitat per diversos estils: des del realisme, el simbolisme fins a la poesia més experimental». Godoy en va destacar «el component filosòfic dels seus llibres i la recerca de la dimensió espiritual de l’existència a través del contacte amb la natura, la lectura, el coneixement dels grans místics i dels llibres d’espiritualitat de les diverses religions». Tot això, i més, amaga Cor pirinenc, una història que té com a fil conductor la trobada del filòleg Fontalba, que aplega paraules, i el botànic i geòleg Gotanegra, dos personatges antagònics, però complementaris, dos «antiherois de la muntanya» que decideixen fer la travessa del Pirineu: des de l’Aneto fins al cap de Creus, un itinerari que el mateix Calvo, gran coneixedor del Pirineu, ha realitzat, no tot seguit, però sí a fragments. Durant l’itinerari, Fontalba i Gotanegra trobaran altres personatges importants, sobretot femenins, com l’Alberta, una filòsofa que corre per la muntanya. «Els tres són transposicions de l’autor: home de lletres, poeta i filòsof; naturalista, expert en botànica» i esportista lligat a la muntanya.

Quelcom extraordinari del llibre és que està escrit en vers, un exercici poc practicat el darrer segle a la literatura catalana, que Calvo domina a la perfecció. «És un vers molt treballat que es llegeix molt bé, flueix». Els 6.133 versos que conté «l’arrelen i el vinculen amb allò més ancestral, cosa que té a veure amb el vincle amb la tradició i com aquesta es renova». Una dualitat entre clàssic i nou que Calvo va confirmar plenament. També que Cor pirinenc «és deutor de Canigó de Verdaguer» amb el qual comparteix vincles. El llibre, que enfila la segona edició, conté un preludi, catorze cants –cadascun, un fragment del viatge i els tres últims, a l’Alt Empordà– i un epíleg escrit en prosa que, per Godoy, «és un estudi molt complet de tota la literatura que parla del Pirineu». Cor pirinenc està farcit de referències literàries i culturals i aborda temes diversos com l’amistat, l’amor, el dolor per la pèrdua i el concepte de la vida com a camí.