Roser Capdevila presenta dos nous volums de les Tres Bessones a l’Escala

La il·lustradora té previst visitar l’Alfolí de la Sal l’11 de desembre i parlar dels personatges

Les tres bessones

Les tres bessones / Sílvia Termens

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

La reconeguda il·lustradora Roser Capdevila (1939) té previst visitar l’Escala per presentar els darrers llibres que ha forjat, amb la complicitat de l’escriptora Mercè Company, sobre les b i el seu univers on també tenen cabuda la Bruixa Avorrida i els ratolinets amagats. Es tracta de la recuperació dels contes clàssics més populars d’aquests personatges: Els contes de sempre i Més contes de sempre. L’acte es fa el diumenge 11 de desembre, a les 12 del migdia, a l’Alfolí de la Sal de l’Escala.

Des de l’editorial Bindi Books, responsable de la publicació, expliquen que Roser Capdevila té pensat parlar, aquest dia, tant dels personatges com d’anècdotes que han anat sorgint al voltant d’aquests durant tots aquests anys. A més, de ben segur, davant la presència esperada d’un públic eminentment infantil, la il·lustradora explicarà algun conte.

Roser Capdevila, amb els dos volums

Roser Capdevila, amb els dos volums / Sílvia Termens

Els dos volums que presenta a l’Escala són un homenatge a Capdevila, una de les creadores més emblemàtiques de la literatura infantil. Era l’any 1985 quan Roser Capdevila i Mercè Company van iniciar la col·lecció de «Les Tres Bessones i els contes clàssics». Els dos volums ara recuperats recullen quatre contes d’aquells inicials. Així, a Els contes de sempre els infants poden llegir «La caputxeta vermella», «El vestit nou de l’emperador», «La ventafocs» i «En Ton i la Guida». En el cas de Més contes de sempre se n’inclouen quatre més: «En Polzet», «La Blancaneu i els set nans», «La princesa i el pèsol» i «El flautista d’Hamelín». Tots els contes van precedits d’un breu resum sobre la història original i qui n’era l’autor. Per exemple, d’«En Polzet», s’explica que el seu creador va ser Charles Perrault i es detalla com era la versió original i quin era el seu sentit moralitzador. En aquest cas, confirmant la dita popular: «Val més traça que força».

Cadascun dels volums inclou també un breu pròleg. Un d’aquests és escrit per l’escriptora, traductora i especialista en literatura infantil i juvenil, Teresa Duran, qui explica, tot dirigint-se als lectors del conte, sobre els orígens de la il·lustradora al barri de l’Eixample de Barcelona. El segon pròleg va a càrrec de la llibretera i mediadora de lectura Paula Jarrin qui li reconeix a Capdevila el fet d’haver obert un camí a les dones escriptores i il·lustradores en aquest país «en un context força més difícil que avui en dia». Per Jarrin, «ella ens va obrir una finestra per poder compartir lectures, no només com a mediadores, sinó com a mares, àvies, tietes...» tot afegint que aquests contes «són part del tresor de la nostra literatura, literatura adreçada a lectores i lectors de mida petita». Val a dir que aquesta obra s’ha traduït a trenta-cinc llengües i que aquest any Capdevila va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.