La pandèmia va trastocar les nostres vides i va marcar un abans i un després en molts aspectes, un d’ells el de l’ajuda humanitària. Ho saben bé els responsables de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS). Aquest estiu passat només cinc famílies de la comarca es van sumar al projecte Vacances en Pau acollint cinc infants –dos-cents cinquanta a Catalunya i dos mil dos-cents a l’Estat– quan abans de la pandèmia havien estat una vintena. Per entendre el benefici que suposa per a aquests infants apartar-se unes setmanes d’unes condicions de vida extremes als campaments, Montserrat Fiol ha creat el conte Saps qui és la Maimuna?, il·lustrat per Marta Escarrà, i escrit simultàniament en català i àrab, gràcies a la traducció feta per Buha Baba Keihil, una de les nenes acollides, i Ussef Duihi. El volum, editat el 2018 per ACAPS Girona, es presenta dijous a les 6 de la tarda a la biblioteca de Figueres.
«Aquest projecte promou les arrels entre el poble espanyol i el sahrauí», explica Albert Carbó, qui presideix la delegació d’ACAPS Alt Empordà des de l’any passat. El conte, pensat per a un lector infantil, explica un retall de la història de la Maimuna, una nena sahrauí de sis anys que viu en una haima al desert del Sàhara amb tota la seva família. La nena veu, cada estiu, com els infants més grans que ella, d’entre 8 i 12 anys, com el seu germà Salek tenen l’oportunitat de fer un viatge a casa nostra on una família els acull i se’ls dispensa atencions mèdiques bàsiques com visitar el metge, el dentista i l’oculista, així com gaudir d’un clima més temperat, tenint en compte que als campaments s’arriba als 50 graus a l’ombra els estius. «L’objectiu del conte és donar a conèixer el projecte i la situació que viuen aquests nens», afirma Carbó qui afegeix que, en cap moment, la història no s’endinsa en el context polític ni en el conflicte.
El president de l’ACAPS Alt Empordà comenta que el projecte, després de dos estius sense fer-se, s’ha reiniciat amb nens nous, tal com «ho va decidir la delegació del Front Polisario», l’altra entitat que participa. Segons Carbó, la represa s’ha fet a mig gas perquè enguany «ha costat trobar famílies d’acollida». Ha afectat, sensiblement, la crisi d’Ucraïna i l’augment dels preus de l’energia i començar a arrencar el projecte tot just a l’abril, molt més tard del que és normal. «Això va provocar que la burocràcia se’ns mengés», reconeix i que la mainada només pogués fer estada entre un mes o un mes i una setmana, i no els dos mesos habituals.
Comunicació constant
«Aquest és un projecte que omple molt, fas una tasca molt bonica i els nens són tractats com un més de casa», afirma Albert Carbó. També, per als infants, és una gran experiència vivint instants únics com «veure el mar per primer cop i banyar-s’hi o fer-ho en una piscina o, fins i tot, anar a la muntanya». Que la vivència és especial per les dues parts ho evidencia que les cinc famílies d’aquest any tenen previst repetir l’edició vinent amb el mateix infant. Val a dir que, a diferència d’uns quants anys enrere, la distància ja no és un problema, ja que gràcies a les noves tecnologies les famílies «mantenen el contacte constant», quelcom que evita que els infants no vegin els pares en moltes setmanes. Per fer viable aquest projecte, les famílies són essencials, perquè aquestes només reben suport logístic per part dels promotors, no econòmic. A l’Alt Empordà, però, ACAPS ha aconseguit que tant el dentista com l’oftalmòleg s’hagin sumat oferint els seus serveis gratuïts. També el viatge dels infants és finançat per l’Ajuntament de Figueres. Vacances en Pau no és l’únic projecte de l’entitat. També impulsen Madrasa que facilita l’estada de joves sahrauís a l’Estat perquè rebin educació al llarg del curs escolar.
