Fa 17 anys que mossèn Martí Colomer és el rector de la parròquia de Sant Pere de l’Escala. Per a ell, aquest municipi de la costa «és un poble per viure’l, sense por, i immergir-s’hi». Des de la seva posició, observa com vilatans i també visitants gaudeixen de les tradicions locals, també de les religioses.

Com descriuria la Festa de la Mare de Déu del Carme?

Una festa molt nostrada i a la vegada molt oberta a les persones que ens visiten. També amb esforços constants amb la gent del mar i, per tant, no és cosa fàcil, hem de ser-hi tots i aportar el nostre granet de sorra. És una festivitat amb molta alegria i amb molta confiança després de passar la pandèmia de la Covid-19 perquè realment els avis són els col·lectius més afectats.

Ara que menciona la gent gran, l’Escala celebra l’Homenatge de la Vellesa coincidint amb la Festa del Carme.

Sí, això fa història. Des del 1952 i al llarg dels anys ha anat evolucionant i també diria que hi ha intervingut tota l’evolució del poble. És un goig veure que els avis tirin endavant i estan acompanyats per un familiar, per una pubilla, un hereu...

Com valora que per fi es pugui recuperar la celebració?

Jo no diria recuperar, diria projectar als fets que venen ara amb la crisi econòmica i el desori que hi ha. Amb una importància a la força dels fills i sobretot dels nets.

La Festa del Carme és un dels actes religiosos amb major participació a l’Escala, no?

Jo diria que és una celebració de religiositat popular. No tot és religió i diria que dins de les religions n’hi ha amb un caràcter més popular i és molt enriquidor també. Veure que el poble s’omple de gom a gom és una esperança i un constant viure i viure amb plenitud, tot i que això comporta sovint canvis de cara i això és un reflex de com és el poble.

El poble ha canviat molt des del 1952 fins ara.

Precisament ara estava mirant un programa d’aquell any i diu: l’única celebració... era un petit acte i ha anat evolucionant.

Com viu vostè aquesta diada?

Jo amb la comissió i el que em toca, i una reflexió humana, cultural i cívica i religiosa, però no canviant l’ordre de valors. Perquè la feina que fan tots els voluntaris és el gran valor. I després hi ha el dinar que és el caire més popular de tots, una festa molt viva i no es fa per inèrcia.

Altres anys, aquesta celebració comptava amb la presència del bisbe Francesc Pardo que, malauradament, ens va deixar fa uns mesos. Hi haurà algun representant del Bisbat?

Sí, ens va acompanyar durant bastants anys. Aquest any no hi haurà ningú del bisbat perquè ara mateix està representat per l’equip que els consultors van escollir mentre no vingui un bisbe, i ara està en una situació interina. Tot funciona més o menys igual, però es nota que no hi és pastor en actes com aquest, ja que anava per tot i era molt proper.

Quin sentiment nota entre els feligresos ara que s’apropa la data del retorn de la celebració del Carme?

És un retorn que no es pot retornar, és un retorn per continuar. És el que diuen, el que era abans no tornarà pas i això la gent ho té molt clar. Tot és molt important, la pandèmia ens ha fet adonar que ens necessitem els uns als altres. Això dona una força de creativitat, de respecte i de no mirar només enrere i sobretot endavant. De moment caminem, caminem, caminem amb el cap i el cor i amb el poble i tota la meravella que tenim aquí.