Fa cinquanta anys, l’escultor rosinc Narcís Costa va inaugurar la seva primera exposició. Va ser a la galeria La Gàbia de Girona, ja desapareguda. Per celebrar-ho, el creador no ha volgut plantejar una antològica sinó fer quelcom nou. Així neix l’exposició Recuites, vint-i-cinc peces noves amb les quals revisita obres seves anteriors, «com un revival de temes que ja havia abordat» però amb la mirada actual. La mostra, comissariada per l’historiador de l’art Enric Tubert, s'ha inaugurat aquest dimarts a les 7 de la tarda a la Fundació Valvi de Girona dins el cicle «Exposicions de Maduresa».

Enric Tubert coneix en profunditat l’obra de Narcís Costa de qui elogia «no haver renunciat mai a la recerca de la bellesa i, conceptualment és una persona molt densa, rere cada proposta o sèrie hi ha una intenció molt definida que va des de la tria del títol fins al darrer detall». La idea de la sèrie que ara presenta va començar a néixer fa dos anys quan Costa va crear una obra amb plantejament mural i en relleu, que s’expandia endavant, per l’exposició dedicada a Monturiol, dins la proposta d’Empordoneses, a Figueres. Aquella idea, que obligava a l’espectador a involucrar-se «completant la figura» mentalment, va anar fent-se gran. Totes les obres creades són pensades per ser penjades a la paret, quelcom que connecta amb aquella exposició a La Gàbia on algunes obres també seguien aquesta voluntat mural. «És com una tornada a aquest món de les dues dimensions del que ell venia, havent passat per l’experiència de les tres dimensions», reflexiona Tubert.

Les noves obres han estat creades a partir de fragments de fusta que Costa ha anat tallant d’arbres diferents, dels que «coneix el comportament profundament». Penjada a la paret, la fusta sembla «com si l’empenyessin des de dins i aleshores ens regala una forma». Totes enllacen amb anteriors sèries seves, que Tubert qualifica de molt metafòriques, i, fins i tot, exposa nou obres antigues amb les quals l’espectador pot crear ponts d’unió i un diàleg amb les actuals. D’aquí potser l’explicació del títol de la mostra, Recuites: «És com una cosa que ja està feta i la recuines, que hi tornes i en fas una cosa nova amb el que hi ha». Per Tubert és clar que aquesta reinterpretació de temes tractats i que ara «apareixen revisitats amb una mirada nova».

Espais nous de recerca

Narcís Costa sempre ha treballat amb sèries, ha estat, diu Enric Tubert, «la manera com ho ha compartit amb el públic, espais nous de recerca explorats». El comissari realça la «coherència, meticulositat i persistència» de Costa com a creador. En aquest cas, l’exposició també és un homenatge a l’ofici, tenint en compte que prové de dues generacions de fusters. «Sota una aparença d’una simplicitat enorme s’amaga la complexitat», afirma Tubert. En algunes obres, a més, ha introduït el color amb fustes tenyides de vermell o blau, com ja va fer a la peça homenatjant a Monturiol i que li dona a les creacions «noves dimensions». Recuites es pot visitar fins al dia 30 d’abril i hi ha la intenció d’exposar-la, properament, en alguna sala d’exposicions de Roses, on Costa resideix.