M. Àngels Vila Safont esmicola el silenci «d’una ànima de poeta» amb «Trencadís»

«Trencadís és una obra de solidesa i perfecció amb el gran valor de l’honestedat literària». Així va definir la filòloga Anna Maria Velaz l’òpera prima de la figuerenca Maria Àngels Vila Safont presentat divendres passat als antics jutjats de Figueres, de la mà de l’agrupació Atenea. La poeta Carme Pagès, qui també va ser convidada a glossar el llibre, va lloar-ne «la delicadesa d’aquesta escriptura confessional» la lectura de la qual «encén una ànsia de descobrir un jo molt personal». Pagès va agrair que Trencadís hagi servit per «trencar el silenci d’una ànima de poeta» massa callada.

En aquest bateig literari, Vila Safont inclou sis reculls temàtics, tant en vers com en prosa. Per a Pagès, qui va cercar en l’obra influències i semblances amb grans poetes i narradors, el mot trencadís «és una imatge simbòlica que metaforitza la feblesa i la delicadesa de la debilitat humana que ens empeny a caure, però també a continuar fent camí». Anna Maria Velaz va realçar la tria de la llengua feta per l’autora «amb rigor» i en va destacar la recuperació de paraules «que eren ben vives fa uns anys». «Llegint-la arribem a endevinar les seves lluites vitals i artístiques i a copsar el seu instint de poeta», afirmà Velaz tot animant l’autora a no deixar l’exercici de l’escriptura. En aquest sentit, Vila Safont va compartir el seu procés i va confessar que no és una autora «metòdica» i tampoc una escriptora «de textos llargs, perquè no els acabaria de polir mai». «He escrit sempre per mi i Trencadís havia de ser un regal per al meu pare», va assegurar. Un regal que ara comparteix amb els lectors. També ho va fer durant la presentació llegint alguns dels textos del volum, entre ells, i per cloure la vetllada, Les meves Ítaques.