«Tothom té la seva història, i jo explico la meva en aquest àlbum». Així es presenta Ariadna Gómez Ramos (Castelló d’Empúries, 8 de novembre de 1998), coneguda pel seu sobrenom, Aria, davant la imminent publicació del seu primer disc juntament amb el productor holandès Hugo Tromp. La casualitat va reunir a la castellonina i el músic neerlandès en la mateixa sala d’estar d’un amic en comú a Berlín poc abans de la pandèmia. Amb només una conversa en comú, la primera cita musical va convertir-se en Oscar, la cançó que és, també, el pròleg d’una història que Aria convida a escoltar amb aquest disc. Una història, la seva, que deixa entreveure una catarsi emocional que impregna l’evolució del disc fins a l’empoderament i la fantasia, sense estar renyides l’una de l’altra.
«La música sempre ha estat purament lúdica fins fa un any i poc. Tenia el meu grup de versions a l’estiu, però ara he vist que puc fer més. L’univers em va posar en aquella sala amb l’Hugo i hem pogut fer aquest àlbum», explica Aria en una de les seves visites a l’Alt Empordà. I és que la castellonina continua vivint a Berlín per seguir amb els seus projectes musicals en una de les capitals culturals del vell continent. Tot i el context de pandèmia actual, i totes les limitacions, l’artista compta amb un bon grapat d’actuacions programades en diferents sales i clubs de la capital germana per celebrar la posada de llarg d’un disc que veurà la llum definitivament aquest mes que ve. «Oscar és el començament de tot, narra la meva primera relació, com vaig deixar de ser infermera emocional, vaig dir que no per primera vegada a la meva vida per començar a créixer emocionalment, deixant enrere l’adolescent que era llavors», explica.
Amb el pas dels anys, Aria ha superat una depressió i problemes alimentaris derivats d’una delicada situació emocional. Tots aquests fantasmes queden impregnats en els vuit capítols de l’àlbum, esvaint-se fins a ser poc més que versos cantats sota el paraigua de la banda sonora de Tromp.
Una música sense fronteres
Compost a Berlín, les cançons de l’àlbum compten amb sons enregistrats a Mataró, Holanda, Alemanya i la postproducció final al Regne Unit. Un caràcter sense fronteres que marca una història propera per a molts i reafirmant per a moltes. «Recordo que vaig plorar molt, d’alegria sobretot, deixant enrere tot el que havia viscut anteriorment. Al final, és la meva música i és preciós poder-la escoltar, i que la gent l’escolti. Cada vegada que hi penso, m’omple de dignitat. És una paraula que fem servir poc i que hauria de ser present en el nostre dia a dia».
La casualitat, la sort i l’univers van fer que, també, l’àlbum s’enregistrés en ple confinament. A distància, la que marcava el moment, va poder cristal·litzar el començament d’un camí que sembla tot just obrir-se pas. Amb Berlín com a teló de fons, la castellonina ha publicat tres cançons de l’àlbum amb una acceptació raonablement notable davant el seu primer treball. «Els inputs de la gent són molt bons, no només de la família i els amics, que aquests sempre hi són, sinó de gent de la música d’arreu i la comunitat cultural d’aquí. A la ciutat, hi ha molt recorregut pels artistes, moltes opcions, i seguiré aquí un temps. Això sí, l’estiu sempre a casa, a l’Empordà», afegeix sobre la rebuda i l’agenda per aquest 2022.
Entre tant, la inèrcia d’Aria i Hugo Tromp va fer que en poc menys de dos mesos es completés l’àlbum en brut, pendents dels acabats finals. Una fluïdesa que ha deixat anar fortuïtament fins a cinc nous temes més, a part de l’àlbum, que formaran part d’un segon projecte. Però això és una altra història que també pot valer la pena d’escoltar quan arribi el moment.
