Fa molts anys que el periodista Daniel Romaní explora cases singulars, edificis històrics amb un encant especial. Més enllà de l’arquitectura, Romaní es fixa també en els personatges que els han donat vida. Aquesta passió, que s’ha traduït en nombrosos reportatges periodístics, acaba de prendre forma de llibre: Cases amb història (Viena Edicions). En el volum, amb un format fàcil de transportar, es compilen quaranta-quatre cases d’entre els segles XIX i XX, totes visitables, entre les quals destaquen les del matrimoni Dalí a Portlligat i els espais on va deixar empremta Caterina Albert, a l’Escala.
Daniel Romaní combina la seva dilatada experiència –aquest és el cinquè llibre que dedica al patrimoni cultural català– amb la pròpia vivència. «He estat a tot arreu», confessa l’autor per a qui l’experiència de veure i parlar amb les persones in situ és essencial. Romaní està convençut que aquestes cases tenen un interès per al gran públic tot i que, paradoxalment, quan les visita sovint mai troba ningú. Amb la selecció d’edificis escollits, alguns molt coneguts, altres més anònims que esdevenen descobertes, Romaní ha cercat «l’equilibri territorial» incloent-ne d’arreu de Catalunya i també de diferents èpoques i estils. També ha triat la Maternitat d’Elna i la casa de Joan Fuster, a Sueca. L’autor matisa que no només són cases-museu, també «són espais i personatges», llocs on van viure o treballar com el Mas Cerdà a Centelles on va viure Ildefons Cerdà o el Mas d’en Pinc, a Begur, on va fer-ho, de manera austera, els darrers anys Carmen Amaya. Romaní reconeix que cap d’elles fou «pensada per ser visitada» i afegeix que «és com entrar en la seva intimitat». «En algunes és com si el temps no hagués transcorregut», afirma. En donen fe els rellotges aturats. Altres troballes són grans biblioteques o elements innovadors impulsats pels seus antics propietaris, molts d’ells amb possibilitats.
