La cadira que acostumava a ocupar Howard Croll a l’aula magna de l’institut Ramon Muntaner de Figueres en cada edició de la presentació del memoràndum del premi de narrativa Maria Àngels Anglada estava buida el dimecres 22 de desembre. Tot i la seva absència, per defunció, Howard Croll, professor de llengua anglesa i intel·lectual vinculat a la vida cultural de la ciutat, va estar més present que mai en aquest acte. El filòleg Lluís Bosch va impartir una classe magistral a l’entorn de Howard Croll i, sobretot, a l’entorn del seu treball com a traductor del llibre El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. També el va recordar Anna Maria Velaz, en nom de l’Agrupació Cultural Atenea, amb la qual Howard Croll va participar activament.

Anna Maria Velaz va dir d’ell que «va ser un anglès enamorat de Catalunya i de l’Empordà», i també va destacar facetes de la seva personalitat, com ara que estimava la docència, que era un gran coneixedor de la geografia catalana, que veia la cultura com un element de sociabilitat i que era un apassionat de la música. A la seva biblioteca particular, hi guardava totes les obres de Maria Àngels Anglada.

Aquest interès per l’escriptora vigatana, i esperonat per les filles d’aquesta, Rosa i Mariona Geli, el van portar a endinsar-se, paraula a paraula, en la novel·la El violí d’Auschwitz amb la il·lusió de fer-se càrrec de la traducció a l’anglès. Lluís Bosch ha analitzat el treball de Howard Croll i n’ha conclòs que el seu rigor va ser excepcional. «Va percebre detalls que la majoria dels lectors del llibre de Maria Àngels Anglada no havien vist. Ell entén la traducció com un exercici de màxim rigor i respecte per l’obra de l’autora», va comentar el filòleg i professor de Llengua i Literatura Catalana de l’institut Narcís Monturiol de Figueres, el qual ha deixat constància escrita, en el memoràndum del 18è premi de narrativa Maria Àngels Anglada, de l’estudi exhaustiu que ha fet sobre la traducció de Howard Croll.

El fet més curiós de tot plegat és que la traducció d’El violí d’Auschwitz de l’anglès establert a Figueres mai no va veure la llum, tot i que la va revisar tants cops que va arribar a fer-ne tres versions per aconseguir que el text definitiu fos exacte, precís, impecable. Com apuntava Lluís Bosch, va començar a traduir la novel·la el 2006 i la darrera versió la va acabar el 2009, sense la sort de veure-la publicada.

Això va passar perquè l’editorial nord-americana Bantam Books va comprar els drets universals per a la publicació de la novel·la a l’anglès. Els seus responsables van comunicar a la família de Maria Àngels Anglada que descartaven Howard Croll com a traductor, ja que havien previst encarregar una nova traducció de la novel·la. La traductora elegida va ser Martha Tennent, nord-americana establerta a Barcelona, i Bantam Books va treure a la llum la primera traducció de l’obra a l’anglès el 2010, amb una molt bona acollida per part del públic de parla anglesa.

Un memoràndum ple de nostàlgia i de records

David Guixeras és l’editor del memoràndum amb què, en aquesta 18a edició, s’ha volgut recordar la figura de Howard Croll. En el llibret, s’inclou un text inèdit del filòleg Lluís Bosch, «El violí retrobat de Howard Croll. Història d’una traducció no publicada d’El violí d’Auschwitz. El memoràndum també conté el discurs de Miquel Martín i Serra i la glossa d’Olga Cercós dedicada a aquest escriptor.