L’existència del titellaire figuerenc Artur Vilà i Tècul (1863-1938) hauria quedat en l’oblit absolut si no hagués estat per la tossuderia de la seva besnéta Maria-Josep Sampedro qui, durant anys, ha reconstruït des de zero el puzle de la seva vida. Més enllà de l’interès íntim i personal de Sampedro, la recerca també n’ha generat ara a la junta del Patronat de la Catequística la qual ha volgut fer coincidir la celebració dels cent anys del primer acte públic promogut per l’entitat, l’1 de gener de 1922, programant, just un segle després -el dissabte 1 de gener a les 11.30 hores-, una altra sessió de putxinel·lis amb la companyia Titelles Sebastià Vergés que servirà per recordar i reivindicar a aquest titellaire figuerenc conegut com a Arturo de la llengüeta pel gran domini que tenia d’aquest estri per obtenir les veus dels seus personatges.
Maria-Josep Sampedro havia sentit parlar d’Artur Vilà, a la seva àvia Lola però no amb gaire profusió de detalls. Pensa que a l’haver mort ell en temps de la guerra va fer que la família quasi no en parlés. L’any 2009, quan va morir l’àvia, se li van despertar les ganes de saber més i, sobretot, arran de veure que el nom del besavi apareixia en una exposició al Museu de l’Empordà. De fet, sortia esmentat com a titellaire a la plaça Triangular -cantonada amb el carrer Terreres- que és on Artur Vilà tenia el local on feia representacions durant els hiverns.
Actuacions a Sant Hilari
La recerca va portar a Sampedro fins a Sant Hilari Sacalm, poble on Vilà anava a fer de cambrer aprofitant la temporada de bany. Ho compaginava desplegant, del 15 de juliol al 15 de setembre, els seus dots artístics a les titellades, les funcions diàries de titelles. Així va descobrir que durant quaranta-cinc estius, el besavi feia representacions diàries al balneari de la font Picant per distreure les nits dels clients i, a les tardes, actuava al Saló L’Unió i al cafè del Teatre Tívoli. «Vaig trobar molta informació en diaris de l’època de Sant Hilari digitalitzats i, fins i tot, unes línies a La Vanguàrdia que em van ajudar a fixar dates», explica quelcom que contrasta amb el buit a la premsa de l’època a Figueres. Sampedro, però, es va decidir a visitar Sant Hilari i allà es va trobar amb el cronista oficial del poble qui li va facilitar un munt de fotografies. Des d’aleshores, però, no apareixen noves dades digitalitzades tot i que assegura «no defalleixo que apareguin nous documents».
La investigació que ha dut a terme, però, ha posat llum, sens dubte, a la vida d’Artur Vilà que, fins ara, era plena d’ombres. La seva besnéta explica que va néixer a Figueres i que era llauner de professió cosa que li permetia «tenir molta traça en crear diferents estris pels seus ninots». Tenia el local de representacions a la plaça Triangular, però com explica Sampedro, també actuava a cafès i establiments de la ciutat. L’altre gran escenari era, sens dubte, Sant Hilari. Entre les poques coses que li va explicar la seva àvia hi havia detalls d’aquells viatges estivals. «La seva mare es va morir quan ella tenia 4 o 5 anys, just amb la pandèmia de grip, i els estius, ells dos, anaven junts cap allà», comenta Sampedro. L’àvia Lola, fins i tot, recordava com alguna vegada ella també l’havia ajudat amb les titelles.
El tresor: la llibreta de l’artista
Artur Vilà manipulava els tradicionals titelles de l’època, el titella de guant català, l’anomenat putxinel·li que es manipula amb cinc dits. Dos dels que repetien sempre eren en Titella, un jove pagès, feliç i content que es ficava sempre en embolics, i en Cristòfol, el seu amic ingenu i bondadós. El repertori de Vilà, explica la besnéta, era extens i variat i incloïa tant el gènere còmic, el drama fins al més espectacular i màgic. «A les representacions hi afegia una gran varietat d’endevinalles i epitafis», comenta. Això ho ha pogut esbrinar gràcies a estudiar el que ja es pot considerar un dels tresors que conserva Maria-Josep Sampedro. Es tracta d’una llibreta que va pertànyer al seu besavi on aquest tenia anotat no només el contingut de totes les maletes amb les quals viatjava. En elles hi habitaven els seus putxinel·lis -segurament creats per ell mateix- i els telons de fons, pintats a mà, i materials amb els quals donava vida als diferents espectacles. A la llibreta, a més, hi va anotar també els títols i arguments de les comèdies que representava. Malauradament, aquestes maletes es van perdre l’estiu del 1936 a Sant Hilari, a l’inici de la guerra, ja que Vilà i la seva filla Lola van haver de marxar precipitadament deixant-les allà. «Anys més tard, l’àvia va anar-hi a preguntar però van dir-li que tot s’havia cremat», explica. A aquesta pèrdua cal sumar-li que a Artur Vilà li van cremar la casa de Figueres durant el conflicte bèl·lic. Poc temps després, el 8 d’agost de 1938, ell mateix va morir.
D’Artur Vilà també en queden altres evidències, concretament, al Museu del Joguet on Sampedro va trobar dues obres seves -Els pescadors de Badalona i El pou de la Torreta-, o potser heretades d’anteriors creadors, i que, anys més tard, va escenificar Miquel Vernet, un altre titellaire de Figueres. Amb la recerca, Sampedro va localitzar altres titellaires figuerencs com Juli Pi Olivella (1851-1920) qui es va fer famós actuant a la cerveseria modernista Els Quatre Gats, i el seu mestre, Federico, que representava obres de Dumas i molts drames. Sampedro sospita que Federico pogué ser el mestre també del seu besavi.
Amb la sessió que es farà a La Cate l’1 de gener, a càrrec d’una companyia de titelles també centenària representant Els pastorets titelles, una obra que conserva l’estètica clàssica però amb una posada en escena actual, l’entitat reviu aquella primera representació, el 1922, que es va fer al primer local, l’antic teatre Odeón del carrer de Gatillepis. El setmanari La Veu de l’Empordà va deixar constància del fet i va testimoniar que «unes cinc-centes criaturetes s’aplegaren». Alfons Gumbau, membre de la Comissió del Centenari, posa en dubte que en fossin tantes, però espera que aquest primer dia del 2022 també moltes famílies els vulguin acompanyar.
