Atzur en català antic és el color blau. Carles Bech, guitarrista del duet, explica que «precisament el color blau, en el blues i el jazz és un color simbòlic», el motiu és que representa el que seria «una forma de tristesa i malenconia que està dins de la música i que intenta sortir-ne», i per això van escollir aquest nom per la formació musical.

Parlem amb Carles Bech, guitarrista que conjuntament amb Lisa Euler Wuyts formen el duet Atzur.

Qui sou Atzur?

Som un duet musical que fa dos anys que funciona, fem jazz i totes les seves variants. El vam muntar el 2019, i tot i que el 2020 vam fer el que es va poder, ara tornem a fer actuacions durant tot l’any allà on es pugui. El duet el formem la Lisa Euler Wuyts, que és natural de Bèlgica i és la cantant, i jo que sóc el guitarrista i músic de jazz des de fa bastants anys.

I també teniu un format amb més músics, no?

Exacte! Tenim un format en trio i un amb quartet, però ara mateix està en stand by, ho hem fet i segur que ho tornarem a fer. Quan fem això, al duet s’hi sumen un contrabaix i una bateria. Aquest estiu estem treballant molt a duet, també pel tema la pandèmia de la Covid-19.

Fan jazz, blues, bossa nova... però en diferents idiomes. Com és?

Fem jazz, blues, cançó francesa, bossa nova... cantant en diferents llengües com l’anglès, francès, portuguès i també alguns temes en italià, flamenc, suec...

Molts!

Una de les coses que a la Lisa li agraden molt els idiomes. Anvers, la població belga on va néixer, és una ciutat portuària i les llengües és una cosa que porten bastant bé. A més, també parla el català perfecte. El que fem és treballar jazz, però no només en anglès, que és com són la majoria de temes d’aquest estil, sinó en molts idiomes.

És curiós anar a un concert i trobar-se cançons que típicament són en anglès, i que de cop siguin cantades en flamenc o suec.

És una de les coses que li agrada treballar a la cantant. Ella és una cantant increïble que li agrada anar treballant també tota la part vocal, una professional. Està malament que ho digui jo que treballo amb ella, però es pot constatar que és així quan l’escoltes en directe. És increïble! El tema idiomàtic és un tema, i després seria l’estil: fem aquest tipus de música que no seria molt comercial, però funciona molt bé. A la gran majoria dels llocs on anem solem repetir, funciona i estem contents.

D’on neix aquest duet?

Té dues històries. Jo fa més de 15 anys que estic fent concerts com a músic de jazz i muntant els meus grups, i he anat treballant amb diferents músics. En un moment donat necessito cantant i vaig conèixer a la Lisa de casualitat.

Com us vau trobar?

En una actuació que vaig fer a Figueres en una exposició de fotografia que feia un amic en comú a la galeria Lola Ventós. Jo vaig anar a tocar-hi i quan vaig acabar ella va cantar un parell de temes que jo havia tocat. I des d’aleshores no hem parat. Jo he treballat bastant en aquest format i estava en un moment en què creia que necessitava una cantant.

D’on li ve aquesta passió pel jazz?

Jo sóc músic professional i a mesura que vas estudiant música vas caient en el parany del jazz, et quedes enganxat allà i ja no en surts mai més. A la majoria de gent que conec d’aquest món els passa el mateix, vas tocant i aprenent i acabes fent jazz. És la música que t’hi porta, perquè a mesura que vas aprenent vas a allò cada cop més complex, i el més complex que hi ha és el jazz perquè requereix el que en diguem composició instantània. Has de fer dues coses: conèixer el llenguatge musical i la improvisació que seria la composició instantània. I és una mena de desafiament o de repte de la que no pots sortir-ne. Com deia el guitarrista Carlos Santana: «Pop-Rock it´s a swimming pool , Jazz is the ocean», el pop-rock és una piscina, i el jazz és l’oceà, ho engloba tot.

Què és el que més els agrada?

És complicat, però ens agrada buscar temes de jazz antic, d’aquests que ja tenen cent anys o així, el poses ara i sonen actuals. El jazz té això, que passen els anys i semblen d’ara.

No han parat en tot l’estiu, en el seu Instagram no han parat de posar concerts

Ho intentem, aquest estiu tot i això tenim poca feina respecte al que ens agradaria fer. La sort és que el que nosaltres fem la gent està asseguda i amb mascareta i tot molt correcte, és música només per escoltar.