En un acte que s’havia de celebrar al claustre del convent dels Caputxins de Figueres, i que finalment la previsió de mal temps va obligar fer a l’auditori d’aquest, Joaquim Nadal va presentar el seu nou llibre, «Girona 1939: porta de l'exili», davant de més d’una trentena de persones, aquest dijous al vespre. D’entre els assistents, el presentador, el regidor de cultura de l’Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez, el vicealcalde de la ciutat, Pere Casellas, i l’exalcalde figuerenc, Joan Armangué, a qui Martínez va agrair l’assistència.

El regidor també va donar les gràcies a la Biblioteca Fages de Climent, a la llibreria La Ploma, la qual va oferir la possibilitat de comprar el llibre, i a l’editorial Avenç, a més de disculpar la no presència de l’editora. Martínez va començar afirmant que «presentar un llibre de Joaquim Nadal no és fàcil», i després de fer una breu ressenya personal del polític, va donar-li la paraula.

Durant una hora, el catedràtic va anar descomponent el seu nou treball, un recull de textos de diferents testimonis republicans, però també del bàndol franquista, que permeten entendre i dibuixar la Girona de principis de 1939. Entre les pàgines del llibre, s’hi troben personatges coneguts entre els figuerencs com Alexandre Deulofeu, Joaquim Xirau, Carles Fages de Climent, i el cadaquesenc Carles Rahola.

«La lectura d’aquest llibre és recomanada perquè contribueix a la humanització del que representa una guerra», va afirmar convençut l’autor. D’altra banda, també va explicar que la proposta de presentar el llibre a Figueres va arribar després d’haver-lo exposat al Museu de l’Exili de la Jonquera.

Al principi de llibre, hi ha una introducció a la ciutat gironina, com també hi és a cada un dels textos per poder-hi entrar amb més facilitat i perquè el lector sigui capaç d’entendre qui, què i per què s’escriu. Un dels fets que va destacar Nadal és que «tots els que escriuen sobre Girona són passants, i no gironins, excepte Rahola».

Sense fer spoiler, però sí explicant molts detalls del llibre, Nadal va confirmar que el darrer text data del 15 de març de 1939, i és, precisament, de Carles Rahola, just abans del seu afusallament. En repetides ocasions, va comentar que és un llibre trist i dramàtic, no exempt de tristesa, fet que es va confirmar quan va comentar una de les anècdotes amb una de les nétes de Rahola. «Girona podrà fer moltes coses, però no ens podrà tornar la vida de l’avi», li va dir ella una de les vegades que van parlar, referint-se al fet que per moltes biblioteques i carrers que se li dediquin, la tornada del seu avi és impossible.

Amb «l’ai al cor» contagiat entre el públic que l’escoltava encisat per la masterclass d’història sobre la Guerra Civil Espanyola que estava oferint, el polític i historiador va deixar anar un «em temo que m’estic allargant», que va fer somriure els assistents. Poca estona després, repassant encara les darreres línies del text de periodista i escriptor Rahola, va tancar la presentació.