L’estiu del 2017, aprofitant unes obres al carrer, nens i adolescents de l’escola de pintura de la galeria Ventós van enterrar cartes i objectes en dues càpsules del temps. En elles, els infants van bolcar tots els seus sentiments. Aquest ha estat sempre un dels objectius, possiblement el principal, de la galeria figuerenca com també el fet de generar criteri i «la llibertat de mirar diferent». Ara, després de quasi quinze anys de camí, Lola Ventós abaixa la persiana, però ho vol fer tancant el cercle amb optimisme, amb una exposició, per primer cop, de la seva pròpia obra i un mercat benèfic. La cita, el 22 de setembre, equinocci de tardor, data que augura «el renaixement d’una cosa nova».
Quan Lola Ventós va assumir el repte de seguir l’empremta iniciada per Charo Tovar, la propietària de l’espai, amb Inside Art, va ser valenta. Figueres era, i és, «una plaça difícil». Després de quinze anys, les dues comparteixen una estreta amistat. «Lola ha deixat a la galeria la seva llavor, la seva essència, el seu esperit i ara toca honorar tot aquest treball», reconeix Tovar admirada. La galeria imaginada per Ventós, i que va fer realitat, no responia al model comercial habitual, és a dir, un aparador temporal de l’obra d’un creador. En el cas de Ventós, a banda de l’espai expositiu, ella hi va fer néixer i créixer una escola de pintura per a infants on aquests se sentien «com a casa» perquè podien expressar-se lliurement.
«Els nens alimentaven la galeria i la galeria alimentava els tallers», comenta Ventós. Així, els infants, a banda de crear i comunicar-se, entraven en contacte amb obra diversa i «s’adonaven que ells també podien fer coses diferents, se’ls obria molt més la ment que anar a una escola» convencional. També, la sala acollia regularment activitats culturals de tota mena com presentacions de llibres o projeccions. «Hem fet moltes coses i molt interessants, jo pensava a construir com un punt de trobada estil els Quatre Gats», valora Ventós.
L’altre vessant són totes les exposicions que ha acollit la galeria en aquests quinze anys. Exposicions tant d’artistes locals com nacionals que han deixat un pòsit entre els creadors. «Volia que durant un mes aquella fos la casa de l’artista i això ho han valorat tots», afirma. Però la seva obsessió era apropar el públic en general a l’art, superar aquella barrera mental que l’art és només per a uns quants. El màxim exponent va ser quan va muntar Una setmana, una obra, un artista en què un espectador podia asseure’s sol davant una sola obra «com si estigués a casa». «Volia que aprenguessin a mirar, a entendre i deixar-se portar pel que sentissin», conclou.
Ara, per primera vegada, ella i les seves creacions seran les protagonistes. Tal com Ventós demanava als artistes, exposarà obres recents, nascudes durant el confinament i aquests darrers mesos, i on conflueixen les seves emocions i sentiments. Ventós explica que, com a artista, ella medita durant força temps què vol plasmar en una tela. Més tard, arriba el procés creatiu, que per ella és el més interessant, «molt visceral, intens, que s’acosta molt al que vull dir, molt més que el fet racional».
El futur de l’espai
Lola Ventós i Charo Tovar admeten que els entusiasmaria que algun col·lectiu artístic o projecte nou s’instal·lés a l’espai. «Seria increïble que seguís acollint coses culturals, però entenem que no ens podem aferrar», afirma Tovar. En ment tenen molts projectes com fer un jardí vertical que nodrís a la comunitat i amb el qual «aprendre a viure d’una altra manera les ciutats». Tampoc no descarten una cooperativa d’artistes. L’únic que manca són els mitjans.
