«La música és com els colors, o t’arriben o no, si t’arriba veus que és allò el que vols»

«Ens agrada poder transmetre una part de Brasil i la calidesa que és la que nosaltres captem amb aquesta música»

Jordi Callol

CADAQUÉS | 08·08·21 | 08:00 | Actualitzat a les 10:42

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Nandu Descamps i la seva filla Marta formen el duet musical VESTIDO ESTAMPADO

Vestido Estampado, que havia arribat a tenir fins a cinc membres, és un duet format per un pare i una filla que tenen la música com a passió. Nandu Descamps va quedar captivat pels ritmes brasilers quan estava a la mili i escoltava Ràdio 3. Per això Marta Descamps ha crescut envoltada d’aquesta música.

En quin moment decidiu formar aquest duet pare i filla?

MARTA DESCAMPS: Vam decidir formar aquest duet ja fa tres anys. El meu pare tocava per lliure, i vaig començar cantant només dos temes, després ja en vaig fer set, i ara els canto tots. Ha sigut progressiu. El meu pare no es movia gaire, una mica a Cadaqués i poc més. Quan jo vaig començar a cantar la gent responia molt bé, i vam pensar que havíem de fer més cançons en les quals participés i ens està anant molt bé.

Per tant, no es dedicava inicialment a la música.

M.D.: No, gens. Jo havia tocat el violí des que tenia 4 anys fins als 12. La música sempre m’ha apassionat i forma part de mi, però no havia cantat mai. Un dia estava tocant el violí i el meu pare la guitarra i em vaig posar a cantar, i el meu pare es va sorprendre, no sabia d’on havia sortit aquella veu, mai m’havia sentit cantar. Em va dir de cantar i jo deia que no, i després la meva mare va també animar-me a fer-ho. I va sorgir així, de casualitat. Com que no havia cantat mai i era nou per mi, i entre estiu i estiu vaig a classes de cant per formar-me i cada any fer-ho millor.

Quin tipus de música fan?

M.D.: Fem música brasilera, des de bossa nova, samba... algunes cançons més actuals i d’altres més antigues. Fem clàssics sobretot i també algun reggae... tot en portuguès.

«En els concerts, vestíem molt estampats i vam creure que el nom ens enganxava molt bé»

I com és això?

M.D.: La història va començar quan el meu pare va anar a la mili, ell escoltava a Ràdio 3 el programa Cuando los elefantes sueñan con la música. Posaven clàssics del Brasil i ell es va enamorar de la música brasilera. Des de petita que sento a casa a tots i totes les cantants i ell tocant la guitarra, i he crescut en aquest ambient. No he estudiat mai portuguès, però és un dels idiomes amb els quals he crescut. Aquest és el motiu pel qual a ell li agrada la bossa nova i la samba. Sempre ha sonat això a casa.

Què el va captivar d’aquesta música?

NANDU DESCAMPS: La sensualitat, l’idioma i l’emoció que provoca cantar-la. Les músiques són com els colors o t’arriben o no, i quan t’arriba tens molt clar que és allò el que vols. He tocat Serrat, jazz, flamenc, he tocat moltíssims pals musicals, però aquest és el que m’ha captivat.

Pel que em diu vostè abans ha tocat altres gèneres.

N.D.: Sí. Jo bàsicament era guitarra rítmica i acompanyava altres músics catalans, com en Serrat o Lluís Llach. Posteriorment em vaig aficionar al jazz i després ja vaig saltar a la música brasilera. Em va ajudar a haver fet jazz perquè la samba i la bossa nova utilitzen els mateixos acords.

Vestido Estampado en una actuació Arxiu particular

D’on ve el nom Vestido estampado?

M.D.: Ens diem així per una cançó d’Ana Carolina que té el mateix nom. El que va passar és que sempre en els concerts ens vestíem molt estampats, i era molt visual. I vam creure que ens enganxava molt bé aquest nom i ens el vam fer nostre.

La gent que us ve a veure als concerts què es troba?

M.D.: Es troben un pare i una filla apassionats per la música, que comparteixen a part d’emoció i música, un camí d’aprenentatge perquè hem hagut d’aprendre durant aquests tres anys per fer evolucionar aquest projecte. Ens agrada poder transmetre una part de Brasil i una calidesa que és la que nosaltres captem amb aquest tipus de música. A més, ho fem simple en el sentit que és un estil sense gaire parafernàlia, és molt suau.

Com valoreu aquests tres anys sobre els escenaris?

M.D.: El primer any va ser molt diferent, perquè érem cinc músics. Era molt bonic. El que passava és que amb tants instruments les veus perden el protagonisme. Vam decidir fer-ho més senzill i que només hi hagués tres membres: guitarra, veu i percussionista, i quedava molt bonic. El percussionista aquest any no ha pogut comprometre’s amb nosaltres i hem decidit fer-ho els dos. I estem contents perquè està funcionant, perquè el duo tira molt, però trobem a faltar una mica de percussió subtil en alguns temes. Ara mateix estem buscant algú per l’any vinent. Al públic també agrada que siguem pare i filla. Hi ha pocs grups que facin únicament ritmes del Brasil, i és un reclam.