«El temps passa de pressa...i molt lentament a la vegada». Aquest pensament l’hem tingut tots alguna vegada però expressat per un dels personatges que apareix a l’àlbum il·lustrat Esperant el núvol, de Marc Vicens, pren un nou significat. El llibre, editat per Vitel·la, submergeix el lector en el passat i present del poble sahrauí, en la vida als campaments de refugiats a Argèlia i, alhora, fa prendre consciència de la força d’un col·lectiu que encara somia a tornar, algun dia, a la terra que els va prendre el Marroc.
Marc Vicens és il·lustrador i dissenyador gràfic i treballa al Servei de Cooperació de la Universitat de Girona, institució que fa més de dues dècades que col·labora amb el poble sahrauí. Això va portar Vicens a sumar-se a alguns dels viatges que professors i tècnics –entre ells antropòlegs i arqueòlegs– van fer els darrers anys a Tindouf, al sud d’Algèria, enmig del desert, on viu refugiat el poble sahrauí. L’objectiu era conèixer les famílies i recollir testimonis de la seva història, del que havien viscut per fer-ne una exposició a Girona que, més tard, es va instal·lar als campaments com una mena de local cultural o petit museu. «Es tractava que ells mateixos no oblidessin d’on venien», diu Vicens. També s’ha convertit en una eina per als cooperants per saber més sobre els sahrauís.
Seguint aquesta mateixa voluntat, doncs, neix Esperant el núvol on l’autor, que ha creat, per primer cop, tant els dibuixos –estil còmic– com el text, explica, a partir d’anècdotes i vivències, tot allò que ens cal saber d’aquest poble supervivent que s’ha adaptat a una situació extrema. «Són persones apartades del seu territori, que viuen en un desert pedregós des de fa més de quaranta anys, persones plenes de dignitat que tenen ganes de tirar endavant i no de generar pena», explica Vicens. L’autor evoca els seus costums, el seu dia a dia i els projectes de futur d’una generació que ja només ha viscut a l’exili. «Per ells els campaments són la normalitat mentre que els avis volen tornar a casa, hi ha un xoc entre les dues generacions», afirma Vicens qui constata com els campaments o les haimes ja han deixat de ser espais provisionals per esdevir petites ciutats amb cases més sòlides. També com els sahrauís han deixat de ser un poble nòmada, en el fons, a la recerca d’aquell anhelat núvol de la pluja, com va relatar-li un pastor a Vicens.
El traç i l’ús de dos colors –el marró de la sorra i el blau del cel– potencien la sensació d’entrar en un lloc inhòspit, al bell mig d’un desert, un espai, però, ple de vida, de persones que segueixen reclamant el seu territori «i que no volen que els oblidem». Esperant el núvol es va presentar fa uns dies a l’Escala i el setembre es preveu fer-ho a Palafrugell, Banyoles i Barcelona.
