Veient la programació es copsa una maduresa del festival.
Treballem molt l’excel·lència artística i ens agrada donar suport a companyies que tinguin alguna cosa particular i que vulguin vincular-se amb la ciutadania, que aportin alguna cosa a nivell de diàleg cultural a Figueres. Cada any hem aconseguit trobar el que ens defineix com a festival i sí que és veritat que hi ha una certa maduresa perquè hi ha una experiència que hem aconseguit al llarg d’aquest temps. Després de vuit anys, cada cop som més conscients de quines són les necessitats i de quina manera pots arribar a la gent no només de Figueres, sinó de la comarca.
Hi ha alguna companyia que li faci especial il·lusió tenir-la a Figueres aquest any?
A nivell personal em fa molta il·lusió que es pugui fer l’espectacle de gran format Perceptions de la companyia francesa Bivouak. Fa dos anys que la tenim programada i l’any passat la vam haver de moure pel tema covid. Però també la coproducció que fem amb el Museu de l’Empordà perquè sempre busquem artistes que visquin a Figueres o a la comarca i hagin tingut una trajectòria professional, com Rober Gómez, que ha estat intèrpret a companyies com la Compañia Nacional, Gelabert, la Veronal... Ha treballat amb una gran diversitat d’artistes i mai havia trobat l’ocasió de tornar a casa seva amb un projecte particular que s’adeqüi en el context en el qual es troba.
Suposo que veuen en endavant molts més anys de Figueres es Mou?
La idea és poder arribar a la desena edició. Durant aquests anys hem fet diverses accions per consolidar-nos. L’any passat vam fer La Bugada, en què la ciutadania i entitats de dones participaven en el festival. La nostra voluntat és sempre buscar la participació de la ciutadania de manera activa en la dansa, més enllà de ser espectadors. Al principi la gent li tenia por, no s’entenia aquesta distància, i amb aquests projectes donem coneixement i fem accessible la dansa a tothom.
