06 de abril de 2021
06.04.2021
L'Empordà
Figueres

Lluís Figueras: «Treure un disc ara és un acte de fe, ho fas perquè sents la necessitat de fer-ho»

El músic tria Figueres per presentar divendres amb la banda el seu primer disc «Night & Day»

05.04.2021 | 18:18
Lluís Figueras lidera Blanquito Zurdito amb Bikentios Chávez, a la bateria; Jordi Ruiz Popi, al baix, i Miquel Brugués, als teclats

Des del primer disc que va gravar amb Zitzània, l'any 1997, ha plogut molt. El guitarrista de Palafrugell, Lluís Figueras, ha tocat al costat de molts companys músics però ara ha fet el pas per mostrar un treball propi, més personal, on també pren la veu cantant. Night & Day és el primer disc de la seva formació, Blanquito Zurdito, que es presenta per primer cop en directe i amb la banda aquest divendres a les vuit del vespre a l'auditori Caputxins de Figueres.

Quan es va començar a gravar Night & Day?

El 2019 però just fa un any, quan va començar la pandèmia, estàvem en procés de mescles i vam haver d'acabar-lo pràcticament per telèfon. Amb la persona que feia les mescles ens trucàvem cada dia, ens dèiem les idees, ell em passava el que feia i jo comentava, era l'única manera de tirar-ho endavant per no deixar-ho parat. Això ho va allargar molt més.

Si li diuen fa un any que ho acabaria fent així...

No m'ho hauria cregut. El que hauríem tardat un mes, com a molt, hem estat quatre o cinc, però ens ho hem agafat amb paciència i molt carinyo. Treure un disc ara és un acte de fe, ho fas perquè sents la necessitat de fer-ho.

Abans de Blanquito Zurdito va viure a Irlanda, a Dublín, on va treballar amb grups de blues i rock com Mary Stokes Band, Rob Strong o Mary Coughlan. Això ha influït la seva música?

Hi vaig estar més de sis anys tocant. Vivint fora aprens moltes coses, sobretot de tu mateix.

És guitarrista però ara també canta. Per què aquest pas?

Ho vaig decidir fa tres anys, perquè quan vaig començar en el món de la música ja volia cantar, però comences a tocar amb grups, vas tocant i ho vas deixant de banda. Tenia moltes ganes de fer els meus temes, però o bé trobes algun cantant amb qui connectis molt o l'única solució és fer-t'ho tu. No ho havia fet mai i tenia moltes ganes, també.

Com definiria aquest primer disc i què hi ha volgut reflectir?

El títol de Night & Day ve de la dualitat i sonoritats que hi ha en el disc. Si l'haguéssim tret en vinil, tindria dues cares. La A seria elèctrica i la B, acústica. Té nou temes i d'aquests cinc són elèctrics i la resta molt acústics. He fet el joc també amb la nit i el dia. La part elèctrica seria més nocturna i l'acústica més de dia. Els temes elèctrics són més foscos i els altres més vitals i lluminosos.




D'on parteix tot plegat?

L'arrel és el blues, encara que nosaltres no en fem, però dins aquesta música pots fer coses molt acústiques i d'altres elèctriques, amb un punt de psicodèlia. Es tractava de no haver de triar entre cap d'aquests dos mons, poder jugar amb les dues sonoritats.

És obrir un camí per crear un estil propi, no?

Espero que sí, és intentar trobar una veu pròpia dins un panorama on hi ha molts estils i maneres de fer, trobar una certa empremta. De fet, tots els temes elèctrics els vam gravar tot el grup en un estudi per buscar l'essència de grup, mentre que els acústics els he fet jo, a casa, a la meva manera.

Deu ser el més complicat.

Sí, trobar una veu pròpia sense repetir-te contínuament o fer el mateix. Tot i que per nosaltres, per molt que fa molt temps que toquem junts, Night & Day no deixa de ser el primer treball. És la primera vegada que diem alguna cosa com a Blanquito Zurdito i haurem de seguir treballant per cercar aquesta identitat.

Amb les seves lletres, què intenta transmetre?

Són bastant interiors. A la majoria parlo de qüestions internes. My days és el tema més intimista on parlo d'aquells dies tan grisos i com et canvia l'humor d'un dia a un altre sense saber per què. En el cas de Night & Day té més humor a la lletra, però sobretot la majoria parlo més del món interior que no de l'exterior.

El treball inclou un munt de col·laboracions.

Sí, hi ha la Nuri Mancebo; la Nuri Thunder, cantant de BigBlack Rhino, que ha posat la veu en un parell de temes; la meva dona, la Sara Savall; en Manel Rost, un harmonicista i company de fatigues durant molts anys; en Javi Galván, qui va fer les mescles i ha posat el baix.

Què veurà la gent a Figueres?

Doncs, el primer concert amb grup després d'editar el disc, l'11 de febrer. He anat fent concerts sol, però per mi el que compta és el concert amb la banda (Bikentios Chávez, bateria; Jordi Ruiz Popi, baix, i Miquel Brugués, teclats). I aquesta serà la primera formal que farem. A Girona, tenim previst fer-ne una amb convidats, més endavant perquè ara el que són sales de concerts les possibilitats són molt reduïdes. Per nosaltres, doncs, aquest concert és molt important, perquè és el primer on podrem ensenyar el disc en directe.

Per cert, el nom del grup, Blanquito Zurdito...

Primer perquè sóc esquerrà i blanquito és per riure'm de mi mateix. La música que més m'ha agradat i potser la raó per la qual he acabat tocant és la música afroamericana. A mi m'encantaria ser negre, però sóc blanquito.



 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook