Càmping Life, La Ciutat efímera, el nou documental del cineasta Josep Pérez, ja està a punt i es preestrenarà després de Setmana Santa a l'Alt Empordà. En aquest nou treball, Pérez ha retratat el dia a dia en la vida dels desinhibits habitants d'un càmping de Sant Pere Pescador durant l'estiu del 2020, que va estar marcat per la crisi del coronavirus. «Tot i que prèviament això no apareixia al guió, era inevitable que els campistes en parlessin i la pel·lícula ofereix una singular visió de com va viure aquesta crisi, l'estiu passat, una classe mitjana decidida a poder gaudir del seu temps d'esbarjo passés el que passés». El documental és una coproducció de TV3 i s'estrenarà al programa Sense ficció aquesta primavera-estiu. També ha comptat amb el suport del Patronat de Turisme Costa-Brava i del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

La pel·lícula combina testimonis dels campistes amb escenes cinemàtiques, tots dos elements marcats pel sentit de l'humor. La majoria són d'origen holandès i alemany. Una de les coses que destaca del rodatge, realitzat l'estiu passat, és la bona predisposició de la gent, assenyala Pérez, que va realitzar una setantena d'entrevistes. «El càmping se'ns presenta com un espai tancat i aïllat del món, on els campistes poden viure resguardats de les responsabilitats de la vida quotidiana així com de les preocupacions exteriors, inclosa aquí la crisi del coronavirus». La càmera enregistra diferents testimonis i anècdotes en la quotidianitat dels protagonistes. Destaca el punt de vista, ja que la càmera grava situacions aparentment prosaiques (com fer-se selfies o preparar barbacoes), però que sota la mirada del cineasta adquireixen una nova perspectiva irònica.

Finalment, 'Camping Life' és una celebració de la vida a l'aire lliure i la llibertat en temps de confinaments i restriccions de mobilitat. «És un documental observacional. Vaig estar rodant un dia i mig per setmana durant tot l'estiu: el juliol estava ple de turistes i gairebé no hi havia espanyols. A l'agost van predominar els nacionals. Vam tirar endavant la producció de miracle, perquè al maig no se sabia si els càmpings obririen i es va fer sobre la marxa» recorda el director. Tot el projecte es va convertir, diu, «en una carrera d'obstacles» amb el coronavirus com a rerefons.

Tràiler CAMPING LIFE (LA CIUTAT EFÍMERA) from JOSEP PEREZ on Vimeo.

Pérez explica que fa temps que volia fer una pel·lícula sobre el concepte de vacances que té l'home contemporani i rodar la classe mitjana europea amb una certa mirada antropològica, «parlar de les vacances i d'aquest fenomen que ens passa a Catalunya i a Espanya en general i és que ens envaeixen els guiris a l'estiu. M'he criat a pobles del Maresme i després he viscut a Alt Empordà, estic acostumat a estar sis mesos l'any rodejat de gent en banyador, amb xancletes i el flotador sota el braç. Sempre m'havia preguntat: què volen, què venen a fer aquí?». En aquest documental Pérez ha revertit 180 graus: «Si ells poden venir a veure com vivim, per què no podem nosaltres anar al càmping on ells s'estan a veure com es comporten?».

El film s'ha convertit en un retrat d'aquest període de merescut repòs: «Treballem onze mesos l'any i un mes l'any ens deixen lliures. Vaig pensar que aniria a gravar en un lloc on tothom està de vacances». L'espai del càmping era perfecte per consagrar aquesta idea, «ja que allà tot succeeix a la vista com si es tractés d'una casa de nines oberta per la meitat: la línia entre el que és privat i el que és públic es dilueix amb molta facilitat i pots accedir a la vida de les famílies de manera espontània i immediata». També li interessava la idea de ciutat de vacances, un paradís fet a mida de la classe mitjana, «els que jo anomeno petit bourgeois i presidit per piscines amb tobogans, discoteques i animacions a tota hora. S'explora així el concepte d'una ciutat efímera que, cada any, coincidint amb l'estiu, cobra vida durant uns mesos per convertir-se en un ens orgànic consagrat a l'oci i que, de la mateixa manera, coincidint amb el final del període estiuenc, torna a la letargia quan en desapareix la població».

Josep Pérez (Barcelona, 1970) va debutar l'any 1995 amb el curtmetratge La Excursión. Des de llavors és l'autor d'una desena de curtmetratges i quatre llargmetratges, a més d'escriptor de guions i realitzador de sèries de TV, alternant sempre ficció amb documentals. Els seus dos últims films són els documentals La Pemba torna a Goli (2017) i Els deixebles de Marcel Duchamp (2019), que han participat en una quarantena de festivals de cine internacionals i han rebut diversos guardons.