Un dels efectes que ha tingut la pandèmia és que molta gent ha redescobert el plaer de caminar o d'anar en bicicleta. Vilamalla no ha estat aliè a aquest fenomen i així els seus veïns, i d'altres de pobles propers, han gaudit passejant i descobrint-ne racons. És el cas del camí que recorre la riera del Regatim, que s'origina al terme de Garrigàs, per on transcorre paral·lel el carril bici. També els camins vora la via del tren que manen cap a la Campassa, a tocar la vella estació de tren, una extensió d'oliveres i terres que connecten amb el polígon Empordà Industrial, un dels més actius de la comarca.
Molts són els camins que ens porten a Vilamalla. Ubicada a l'extrem sud-occidental de la plana, el poble ocupa una extensió de 9 km2 i limita amb el Far d'Empordà, Riumors, Siurana, Garrigàs i Santa Llogaia d'Àlguema. Documentada la seva existència a l'alta edat mitjana, aquestes terres eren possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Era un poble petit, amb pocs habitants, tendència que s'ha revertit, així com modernitzat tot consolidant un sòlid teixit industrial en equilibri amb la vida de poble.
Vilamalla està travessada per una important xarxa de camins. Alguns ara són carreteres asfaltades. En el llibre Vilamalla, mil anys d'història, d'Antoni Egea, Marisa Roig i Joan Serra, es parla, entre altres, del camí de Vilamalla a Figueres conegut antigament com el camí de Peralada o Camí de la Calçada. Encara ara, molts caminants el fan malgrat que la carretera l'ha escapçat. El desviament, però, pel camí de l'antic Molí de la Torre, al Far d'Empordà, els permet connectar amb la via que va cap a Sant Pau de la Calçada. Altres són el de Borrassà, el camí de Sant Miquel i el de Tonyà.
El passeig entorn de la riera Regatim, que coincideix amb el tram del carril bici que connecta el nucli antic amb la zona residencial, és un dels espais que més atrau els passejants, sigui a peu o en bicicleta. No és un tram molt llarg, ara per ara. La idea és que, a curt termini, s'allargui fins a Figueres, un projecte de via verda que tothom espera.
Vilamalla, però, també té atractius patrimonials com l'església parroquial de Sant Vicenç, un temple romànic del segle XI d'una sola nau, amb capçalera carrada. Entre les peces que preserva, destaca una magnífica creu processional gòtica de plata del segle XVI. També, en els carrers del nucli antic, hi ha empremtes dels temps pretèrits com les llindes del portal i les finestres d'una casa al carrer Nou on en les llindes del portal on hi ha inscripcions datades del 1614 i 1615. Una altra petita joia és el castell de Vilamalla, una fortificació adossada al mas cal Calé o ca l'Isern, de la qual no en queda massa, només una torre quadrada, antic baluard de l'edifici. Completen el conjunt antigues masies catalogades i restaurades que transporten a un estil de vida quasi desaparegut.
L'església parroquial de Sant Vicenç. Foto: Eduard Martí.
També ens podem aturar a la plaça de la Font, on hi ha l'Ajuntament, alçat sobre el que havia estat la casa rural Can Gepines-Mateu. És recomanable entrar per contemplar el tríptic del pintor Daniel Lleixà. D'aquesta plaça, Joan Sels, al llibre Vilamalla és el meu poble, assegura que «no és el cor de Vilamalla, però sí els seus pulmons». Aquí hi ha l'antic rentador on les dones anaven a fer la bugada. «L'ombra de la seva teulada i rebent l'aigua neta i fresca sobreeixida de la font, guardava i guarda encara aquelles converses, aquelles xafarderies que allí es debatien», rememora Sels. Ubicats al centre de la plaça, observem als peus la magnífica Rosa dels Vents que convida els caminants a moure's al seu ritme sense perdre mai el pas.
L'antic rentador restaurat. Foto: Eduard Martí.
En un poble, els edificis són un testimoni del pas del temps. A Vilamalla, encara hi ha moltes cases que preserven vestigis del seu passat amb inscripcions a les llindes amb l'any de fundació. Però no només les cases fan un poble, sinó també la seva gent. A Vilamalla, els veïns són ben actius sumant-se a tot allò que se'ls proposi: caminades solidàries al voltant del poble i a benefici de la Marató de TV3, quines per a l'Ampa de l'escola o per al club de futbol, botifarrades, festes de Halloween, Carnaval, sortides al teatre a Barcelona o ballades de sardanes per la festa que solen omplir la plaça de la Font.
Des de Vilamalla, la mirada es perd en els celatges clars i les muntanyes nevades. Foto: Eduard Martí.
