12 de gener de 2021
12.01.2021
L'Empordà

Pep Vila: «La cultura oral de Cadaqués és un patrimoni en vies d'extinció»

El «Paraulari de Cadaqués» és un repertori de veus, mots, expressions i conceptes que estan documentats en fonts escrites.

11.01.2021 | 19:17
El filòleg Pep Vila ha dedicat molts anys de la seva vida a recollir el parlar de Cadaqués.

Filòleg. Pep Vila Medinyà (Celrà, 1952) és historiador de la cultura. En solitud o en col·laboració amb altres col·legues, ha publicat diversos llibres i articles sobre Cadaqués i la franja del cap de Creus. Amb l'edició del Paraulari de Cadaqués vol ajudar a entendre fets històrics o socials com una altra manera de fer història.L'autor ha publicat el seu treball en format digital

Després de quinze anys de treball de recerca als arxius i hemeroteques, el filòleg Pep Vila ha recollit prop de 2.000 paraules i expressions en el Paraulari de Cadaqués, que es difon a través del bloc Vademècum, que l'ofereix en línia al web mariatoldra.com. La seva laboriosa tasca continua amb el replegament de més mots, girs, una segona edició, esperem en paper amb algunes il·lustracions. «Aquest treball és un pou sense fons», diu el filòleg, que ha abordat la riquesa d'un parlar i d'una manera d'entendre el país «que està en perill d'extinció».

Quan va començar a interessar-se pel parlar de Cadaqués?
Soc llicenciat en filologia catalana. Vaig començar fa molts anys i ho he fet d'una manera intermitent. Ha estat una feina de formigueta. Fins ara hi havia treballs publicats que es basaven en la llengua oral i jo ho he complementat amb la llengua escrita, després d'anotar mots i expressions de documents, ordres, bàndols, literatura, arxius notarials, etc.
El gruix principal de la meva recerca és escrita.

Aquest és el fet innovador del seu treball?
És un treball auxiliar. Anteriorment s'ha fet un treball que ja pràcticament no es podria fer: han desaparegut els mariners, els pescadors, la gent de pagès i hi ha molta gent que ja no sap ni els topònims. La indústria turística i la mort natural de la gent d'allà ha fet que s'hagi perdut molta varietat d'expressions i de girs propis d'aquest lloc.

El parlar salat desapareixerà?
La cultura oral s'està perdent, ferida per les noves tecnologies. En altres èpoques hi havia una cultura oral molt potent que va en regressió per l'aparició de les televisions, l'escola, la immigració, etc. Fins i tot hi ha gent de Cadaqués que, segons on va, li fa vergonya salar. És un subdialecte en regressió. Ara només ho fa la gent gran. No només era el salar, sinó que com que era un lloc de muntanya, amb personalitat pròpia, aquesta mena d'aïllament feia que hi haguessin molts de modismes i expressions que es transmetien de pare a fills», i això de Cadaqués és extrapolable a d'altres llocs dels Pirineus, Tossa, Begur, Pals, entre d'altres. 

En què ha consistit el seu treball, quines fonts ha utilitzat?
He recollit unes dues mil paraules, amb les seves accepcions. Les paraules que són vigents no les he recollit perquè aquest és el treball que ja han fet Ernesta Sala o Firmo Ferrer. Ara també hi ha una associació a Cadaqués que es diu Jo parli cadaquesenc: són gent del poble que es dedica, a través de les noves tecnologies i el WhatsApp, a recollir mots que encara la gent parla. En el meu treball, faig constar la pàgina del llibre i el document on he trobat cada paraula o el noranta per cent d'aquestes. És un repertori auxiliar de veus, mots, expressions i conceptes documentats, un noranta per cent, en fonts escrites, tant literàries com periodístiques i d'arxiu. Molts provenen de l'obra de Frederic i Víctor Rahola, d'Anna M. Dalí, dels goigs, dels balls i les cançons i, sobretot, de la revista Sol Ixent (1923-1935). Allà he trobat moltes notes i expressions d'interès.

Hi ha un fil conductor al llarg del llibre?
No, hi ha referències històriques, biogràfiques, culturals, polítiques, paisatgístiques, econòmiques, de peixos, d'arbres, de toponímia. Aquest llibre meu no deixa de ser una història de Cadaqués ordenada alfabèticament per conceptes. Moltes d'aquestes paraules remeten a episodis poc coneguts de la història del poble.

Ara s'ha decidit a tancar-lo?
Això no s'acaba mai, és un pou sense fons, però vaig decidir tancar-ho. Ara he acabat una segona edició, corregida i augmentada, on he incorporat més de dues-centes paraules. Al darrere d'aquest llibre hi ha també cançons referides de Cadaqués, algunes proses, etc. Encara hi ha molts documents que no he mirat, he buscat en una ínfima part. La gent que era de Cadaqués anava a fer testament a Castelló d'Empúries, Llançà, Girona, feia negocis a Barcelona. Hi ha molts documents per seguir consultant.

A banda de documents, ha consultat gent del poble?
No he fet un treball de camp, però quan vaig començar anava al geriàtric de Cadaqués a preguntar a la gent gran i després coneixia gent del poble, algun pescador gran. Jo era molt amic del cronista oficial de Cadaqués Firmo Ferrer i d'Ernesta Sala. Moltes vegades entrava en un bar i sentint gent que jugava a cartes, que parlava, m'apuntava en una llibreta algunes referències. Cada persona és un pou de memòria. Amb la seva desaparició hi ha tot un món que se'n va en orris. Amb la mort de la gent gran desapareixen costums, experiències, detalls de com ballaven, què menjaven, un tipus de religiositat. No és el mateix el Cadaqués del 1940 que el d'ara.

Com recorda els inicis de la seva recerca?
Vaig començar durant els anys 75 i 80. El poble tenia llavors un altre tipus de vida. Les ciutats, la gent són organismes vius i evolucionem per bé i per mal. Era un territori prou verge i podies parlar amb molta més gent. Cadaqués, el cap de Creus, tenen una sèrie de personatges singulars que fa que tingui molta anomenada, però aquesta cultura també hi era a altre llocs . Tots els pobles han fet una evolució i Cadaqués també l'ha fet mitjanament bé. Una baixa demografia, molta immigració, la televisió, el pes de l'escola..., han fet que moltes d'aquestes peculiaritats s'hagin perdut o estiguin en vies de perdre's.

Quin propòsit té el llibre?
Jo he volgut aixecar la llebre per fer veure que la cultura oral i escrita de Cadaqués és un patrimoni en vies d'extinció i calia recollir aquest material. Em consta que des de l'escola de Cadaqués fan agafar consciència als alumnes del valor de la seva cultura local.

PARAULARI

MOTS I EXPRESSIONS

No trobar aiga en mar: Anar perdut per la vida
Alo alet: De pressa i corrents
Estorrellar: Assecar al sol Gramalla u Túnica llarga fins als peus Jupa de panyo u Peça de vestit d'home, que es portava els segles XVIII i XIX
Ix mai! Que ets un plaga!: Expressió d'ira cap a una persona poc seriosa
Es magí: Fer treballar es magí, el cervell o la imaginació
Afumacassoles: Mal cuiner
Ballaruga: Acte o ganes de ballar

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook