Al fotògraf Jordi Puig, li agrada passejar-se pels mercats de vell, veritables pous d'objectes perduts, per tal de saciar el que ell anomena «dèries, fixacions i sospites». Totes aquestes, ara, prenen forma de col·lecció de llibres sota el títol El món segons Jordi Puig. Els dos primers volums, Fotocromos Dentichlor i Àlbum de família, ja es troben a les llibreries i al web d'Úrsula Llibres.
Dentichlor era una crema dental fabricada per l'empresari alemany Alfredo Klaebisch que es va instal·lar a l'Estat espanyol durant la Segona Guerra Mundial. Des de l'1 d'agost de 1943, dins de cada paquet d'aquesta crema, s'hi podia trobar un fotocromo d'artistes de cinema espanyol. Se'n van fer seixanta-cinc i, més tard, es va ampliar a l'àmbit internacional. Eren fotografies en blanc i negre acolorides, amb autògraf inclòs, on es veia l'artista posant. «Em va interessar perquè se'ls mostrava com a persones molt famoses però que, amb el pas del temps, ja ningú recorda», explica Jordi Puig qui, amb el projecte, ha anat desgranant les biografies de cadascun d'ells tot sorprenent-se amb algunes de les trajectòries. «Molts eren artistes molt solvents», afirma. És el cas de Maria Mercader, que va ser la dona de Vittorio de Sica i cosina de Ramon Mercader, l'assassí de Trotski. Tots ells confegien l' star system dels estudis Cifesa, «aquell intent fracassat del règim de crear el Hollywood espanyol». Sobre Cifesa en parla en el llibre l'experta en cinema Imma Merino. «Ella és molt crítica amb aquest cinema perquè, diu, el sent molt llunyà, però, alhora, li dona mèrit a tots aquests personatges», comenta Puig tot afegint que «ve a ser un avís per a navegants sobre com de ràpidament se'n va la fama».
En aquest sentit, el tema es pot vincular amb Àlbum de família, el segon volum de la nova col·lecció. Jordi Puig ha volgut elaborar un àlbum de família fictici a partir de les fotografies que anava trobant, fos en els mateixos mercats de vell, pel carrer o, fins i tot, a través d'internet. Allò que tenen en comú totes aquestes imatges anònimes, sense família coneguda, és que repeteixen escenes que tots hem viscut o que podem trobar en l'àlbum propi: la típica foto de la comunió, l'àvia al costat de la ràdio, el bateig, els regals del casament... El fotògraf, però, vol reivindicar-ne la qualitat d'aquestes imatges. «Diuen que una bona fotografia la pot fer qualsevol i aquest llibre ho corrobora», confirma. A parer seu, totes elles podrien formar part d'una exposició d'un fotògraf professional. Fins i tot, en el llibre les compara amb grans clàssics de la fotografia.
Un tresor sense custòdia
Un tresor sense custòdiaEl llibre inclou un text de la periodista cultural Cristina Masanés que recalca la importància de l'àlbum de família, un «tresor que quan perd la custòdia ho deixa de ser i passa a no tenir cap valor», reflexiona Puig. Un centenar d'aquestes fotografies familiars que Puig ha anat recopilant i un fotocromo original s'inclouran en una edició de cent exemplars numerats i signats per l'autor que només es podran aconseguir a través del web de l'editorial. Puig explica que la voluntat és aconseguir un centenar de col·leccionistes que vulguin seguir, després, els altres llibres de la col·lecció. L'editor i autor remarca que es tracta d'un projecte totalment personal fet sense ajuts econòmics externs.
Tots dos llibres han estat dissenyats per Àlex Gifreu amb un format especial que emula les plaques fotogràfiques de mida americana i cobertes desplegables.
