Què és art, qui i on ho fa, quan es produeix i per què l'anomenem art. Aquestes són preguntes que l'historiador de l'art i escriptor Javier Montes vol respondre a El misterioso caso del asesinato del arte moderno (El misterioso caso del asesinato del arte modernoWunderKammer, un assaig que utilitza els codis de la novel·la de detectius per dilucidar un dels moments més importants de la història de l'Art que capgirà conceptes com el d'autor, obra, atzar o bellesa i que va donar lloc al naixement de l'art contemporani.
Com tota novel·la de detectius, aquesta també té dos sospitosos -Marcel Duchamp i Man Ray-, una escena del crim -una habitació tancada-, una arma homicida -l'obra Viver de pols - i un possible mòbil que no és altre que transformar l'artista mèdium, que captura allò invisible, en artista-Midas que transforma en or o pols tot el que toca. Montes confessa que li agrada «jugar amb els gèneres» i admira als artistes que entenen que «l'art té unes regles i que jugant amb les seves convencions poden arribar a atrapar veritats o dir coses mai dites abans».
L'obra Viver de pols de Duchamp.
Javier Montes va escriure aquest llibre durant una estada en una residència d'escriptors del Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires. Tot i que recorda que Duchamp va passar uns mesos «molt misteriosos» perdut per la capital argentina, Montes ja hi arribava amb la idea clara de dedicar-lo a Viver de pols, obra creada fa just un segle. I és que Duchamp el fascina. «És una personalitat extraordinària, dels primers que s'adona que obra i vida és indissoluble», comenta. Dalí també s'hi va sentir atret i, de fet, van ser molt amics. «Un autor de gamma freda com Duchamp, allunyat de l'excés histriònic de Salvador Dalí, l'admirava i el respectava molt, hi havia un corrent d'entesa mútua, sabien que per ser creadors s'ha de ser al cent per cent, com una mena de transformació constant de la realitat de la vida».
L'esforç d'entendre l'art
L'esforç d'entendre l'artL'autor reflexiona sobre com el públic tracta l'art com quelcom elitista, hermètic i com s'escandalitza i, fins i tot, li provoca «ira». Per ell és ben clar que tot té a veure amb els diners. «Que John Grisham vengui milions d'exemplars no molesta a ningú ni es diu que s'acabi la literatura, però quan se sap que una obra que no s'entén, perquè no hem fet l'esforç d'entendre i es remet a uns codis d'un gènere, es ven per un milió d'euros, es genera l'escàndol, com si fos fet de manera tramposa», diu. Duchamp no va voler combatre aquest prejudici, sinó que «el va portar a l'última conseqüència». «La seva obra ens diu que el valor de l'art, el de canvi, només reflecteix el de l'economia», afegeix Montes.
L'escriptor Javier Montes.
L'autor assegura que, si algú es vol apropar a l'art, és millor fer-ho «amb la mateixa llibertat de mirada que quan es va a un espectacle de màgia o al circ». Per això, ell veu Marcel Duchamp com «un gran alliberador i no com una persona cínica». «Ens proposa recuperar la il·lusió, la confiança que el més meravellós pot succeir fins i tot a partir d'un tros de vidre o un urinari ( La Font, 1917)». Il·lusió que ell mateix sent en veure el seu llibre editat per WunderKammer. «Hi ha editors que no segueixen les modes, les creen; ens ofereixen llibres abans que nosaltres sapiguem que ens agradaran i Elisabet Riera és així», conclou.
El misterioso caso del asesinato del arte moderno
Javier Montes
WunderKammer - Col·lecció Cahier
12 euros
