Aquest mes de juliol, la Fundació Perramon de Ventalló ha organitzat dues actuacions poeticomusicals que s'escenifiquen, dues vegades cadascuna, a l'Espai Ràfols-Casamada del mateix municipi alt-empordanès. Policromia o la galeria dels miralls és el primer d'aquests espectacles, aquest divendres 3 juliol i se'n podrà tornar a gaudir el dissabte, dia 11.

Aquesta obra es basa en l'àlbum homònim del pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada i obliga els espectadors a estar ben atents, ja que els textos musicats, la música recitada, els estímuls visuals i sonors voltats de les pintures de l'artista es van combinant al llarg de l'obra.

El segon espectacle és Dimensions del present, que es fa aquest dissabte 4 de juliol i el divendres 10. Aquesta actuació té textos del mateix Ràfols-Casamada. Fa un reflexió sobre com el confinament patit aquests mesos ha provocat que aquells llocs on vivíem es veiessin de manera diferent i com també hem sigut més creatius pel que fa a la música, a la poesia, al pensament, a les paraules, etc.

Les dues obres les interpreten les actrius Carme Canet i Aina Girbau, que estan acompanyades de la música en directe del pianista Ferran Cullell.

Des dels anys 60 fins avui

Des dels anys 60 fins avuiLa Fundació Perramon de Ventalló és un museu de pintura i escultura d'art contemporani, que disposa d'un total de 150 obres de 28 artistes diferents des dels anys seixanta fins a dia d'avui. Carles Aguilera i de Fontcuberta tenia la idea de crear un centre d'art a l'Empordà i va cedir unes trenta obres de Miguel Rasero i part dels seus terrenys per tal que la Fundació s'hi establís.

Albert Ràfols-Casamada

Albert Ràfols-CasamadaAlbert Ràfols-Casamada és un poeta i pintor català, considerat «un dels artistes més representatius i transgressors de la cultura catalana dels segles XX i XXI». Va donar inici a la seva carrera artística en el dibuix i la pintura amb la influència del seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Nascut a Barcelona l'any 1923, va fer la seva primera exposició a Barcelona conjuntament amb el grup Els Vuit l'any 1946. Quatre anys més tard es va traslladar a París després de rebre una beca del Govern francès.

Quan va tornar a la seva ciutat natal, va donar el tret de sortida a una etapa amb una gran intensitat expositiva, fins que l'any 1961 va exposar per primera vegada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.

Malgrat que va iniciar la seva carrera artística en el terreny de la figuració, va anar evolucionant cap a l'abstracció, amb una important rellevància del color i de les figures geomètriques. Als anys seixanta va començar a fer els seus primers collages i va optar pel predomini dels blancs, i més endavant, als anys vuitanta, va tornar a reforçar el protagonisme del color i l'ús de components simbòlics i estètics.