Robert Molina fa més de vint anys que es dedica a la música i «en ple temporal», causat per la crisi del coronavirus, presenta el seu quart disc en solitari Com si el món no fos un altre: «Ara mateix el títol és una mica premonitori», afirma l'artista tot i que aquest treball s'ha anat gestant a foc lent en els darrers dos anys. «Vaig escriure més de trenta cançons, n'he gravat dotze, són temes que parlen de quan has tingut una experiència traumàtica, o has viscut una cosa que ha canviat el teu món, una pèrdua, un canvi molt dràstic, però, malgrat tot, el món continua girant, has d'acceptar que és un món diferent per a tu, però per la resta el món segueix igual».

El cantautor figuerenc presenta unes lletres molt cuidades en català, on «al final acabes parlant de coses que et toquen a tu, sentiments, emocions i en aquest cas també experiències». El disc va ser enregistrat l'estiu passat «entre casa meva i la sala Toni Montal de la Catequística de Figueres. Estic molt agraït que m'oferissin l'espai, té una sonoritat perfecta per fer música, va ser una delícia gravar allà».

Com si el món no fos un altre està sonant ja a les plataformes digitals i properament, «quan puguem sortir al carrer, hi haurà algunes còpies físiques, però la meva idea és que el pugui escoltar com més gent millor, internet et dona accés a tot el món i està a les teves mans que arribi».

Satisfet del resultat, «és un disc de rock, pop amb detalls de folk i fins i tot funky, més guitarrer, que l'anterior, volia que fos un disc variat que mostrés tot un recorregut». S'inclouen temes potents com 'El Perill' o 'Titelles', balades com 'Si la veus', cançons com 'Monstres', que parla dels monstres que tenim, que no ens deixen ser qui volem ser o fer el que volem fer, diu. També hi ha 'Maleïts', una versió d'una cançó protesta, on parla de la societat i del món que estem fent, «però tot el disc és una mica més personal». Un cop més, el cantautor fa referència i canta a la sort, «tot i que no és una cosa en la qual cregui massa, com diu la lletra: 'La sort enganya, confiem en la sort i s'acaba'».

Després de Tan cerca, el seu primer treball, Una mica de sort, Habitacions, ara arriba aquest nou treball: «Han passat quatre anys des de l'últim, perquè he anat compaginant la feina de músic amb altres coses, entrar al món de la cultura, estar-s'hi, generar feina i diners és molt complicat, però ja tenia ganes de tornar, per mi els meus discos són un projecte vital». Els anteriors, molt elaborats, amb molts instruments, molt car­regats, apunta, deixen pas ara a un treball molt «més senzill, directe, intentant no saturar d'informació el públic, donant més importància a la cançó que a l'ornamentació de la cançó, les lletres tenen un punt de més profunditat, són més dures».

En aquest disc, Robert Molina toca diferents instruments com la guitarra elèctrica, acústica, baix, mandolina, teclats i percussió i s'ha acompanyat de: Carles Serras (guitarra), Àngel Arias (guitarra i harmònica), David Gàlvez (bateria), Raül Marc Portell (teclats), Jairo Ortiz (baix), Maia Kannan (viola) i Sergi Serrano (guitarra). El treball ha estat mesclat per Robert Molina i Joan Berenguer. Quan la situació sigui propícia es presentarà a Figueres i a Girona: «Ara tot és incert» i convida tothom a gaudir-ne online.