13 de febrer de 2020
13.02.2020
Avinyonet de Puigventós / Vilafant

Maria Sánchez: «Laura és l'exemple d'heroïna anònima, que lluita, que no és perfecta»

L'autora de la novel·la «El adiós de Laura» és educadora de l'Escola Mare Déu del Mont de Vilafant i ha debutat al món editorial

13.02.2020 | 09:16
Maria Sánchez Cuenca, educadora i escriptora.

Maria Sánchez surt de treballar de l'escola amb un somriure gran i amb una expressió d'emoció als ulls. Amb ella, un grupet de mestres també somriuen. Han acabat la jornada més tard de l'habitual perquè han celebrat un club de lectura en què el llibre triat ha estat el seu: El adiós de Laura. Fa poc, el va presentar al seu poble, Avinyonet. Confessa que, quan el va veure publicat, va sentir vertigen, perquè és el seu primer llibre, ara se'n sent orgullosa i agraeix les mostres d'elogi que rep per part de lectors.

Com neix El adiós de Laura?

Fa tants anys que encara no tenia ordinador. Fa més de vint anys. La vaig començar a escriure en llibretes i quan vaig tenir la meva primera màquina d'escriure electrònica vaig poder mecanografiar-la. I va arribar un moment en què la vaig poder passar a l'ordinador. Llavors, vaig mostrar la novel·la a uns amics, perquè la llegissin, els va agradar i em van fer alguns suggeriments. Tot i així, la vaig deixar guardada en un calaix, perquè em vaig casar, vaig tenir els meus fills, treballava tot el dia, estudiava, estava en una associació i en una ONG...

I la novel·la al calaix?

Així és. Vaig decidir treure-la del calaix fa un parell d'estius. I em vaig plantejar enviar-la a una editorial aquest estiu passat. Va anar molt bé, es van fer càrrec de publicar-la sense que jo hagués d'aportar cap euro. L'editorial s'ha ocupat de l'edició i també de la portada, que van crear després de fer-me moltes preguntes perquè il·lustrés allò que a mi m'havia inspirat.

El relat està ambientat a Guatemala. Per què?

En un primer moment, no vaig pensar en un país concret. Però tenia clar que havia de ser un país d'Amèrica Llatina amb una dictadura. Volia explicar uns fets amb la intenció de fer reaccionar la gent, trencar tabús i prejudicis cap a la gent més vulnerable, més pobra. Primer vaig fer la història i després vaig buscar el país on havia de passar. En aquest cas, passa a Guatemala però podria haver sigut qualsevol altre lloc amb un sistema repressiu. En el llibre potser hi ha escenes fortes però crec que la realitat és pitjor, a Guatemala i en altres països.

Sense desvelar cap detall del llibre, expliqui qui és Laura?

Laura és l'exemple de les heroïnes anònimes, que evolucionen, que lluiten, que tenen imperfeccions i que donen un missatge. De fet, en tots els personatges he buscat que fossin molt propers, emocionals, amb les seves coses bones i les seves coses dolentes.

És un llibre amb acció.

Més que una sintaxi exquisida, he prescindit de floritures en el llenguatge i he anat a l'acció, amb la intenció d'arribar a la gent.

Els sentiments els expressa més bé parlant o escrivint?

Em costa parlar de sentiments però m'emociono molt fàcilment i se'm veu de seguida a la cara. Escriure sobre sentiments em resulta més fàcil que comunicar-los verbalment.

Segueix escrivint?

Ara estic estudiant Integració Social i tan bon punt acabi, al maig, reprendré un llibre que vaig començar fa un parell d'estius i que té Figueres com a escenari. Ara els meus fills ja són més grans i tindré una mica més de temps. Això ho he tingut clar sempre, primer de tot els meus fills i la feina. La meva idea és acabar aquest llibre que tinc començat. Els dispositius electrònics donen moltes facilitats ara. Si em ve una idea, aprofito per gravar-la al mòbil. També tinc una tablet per anar fent anotacions.

D'on li ve l'interès per l'escriptura?

És una cosa que he fet sempre. Des de ben petita. Quan anava a l'escola Vicens Vives de Roses escrivia històries de molts fulls i recordo que m'agradava ensenyar-los al senyor Turró, un mestre. Fins i tot quan treballava d'administrativa en una corredoria d'assegurances els escrits els redactava d'una forma molt detallada i estructurada. Quan va néixer la meva neboda li vaig escriure un conte, il·lustrat per mi mateixa, perquè també m'agrada moltíssim dibuixar.

Com es titula el conte?

La meva neboda es diu Alba, i el vaig titular Alba, la gitanilla. Quan pugui, vull fer un conte en què surtin nens amb necessitats especials, perquè hi ha una gran mancança en el món editorial de lectures en què ells poden ser protagonistes. Sempre tinc idees al cap i aquesta és una de les meves assignatures pendents.

Qui és Maria Sánchez Cuenca

Nascuda a Cabra (Còrdova) fa 48 anys, la seva família es va establir a Roses quan ella era petita. Des que es va casar, resideix a Avinyonet de Puigventós. Treballa al Centre d'Educació Especial Mare de Déu del Mont de Vilafant. Abans d'entrar al món de l'educació, va treballar com a administrativa i també com a dissenyadora gràfica. Té dos fills. Per a ella, escriure és una necessitat que l'acompanya sempre.

"El adiós de Laura" (Autografia)

A Guatemala, anys 90, una noia, Laura, desapareix sense deixar cap rastre juntament amb una companya i amiga. És la xicota d'un jove ben posicionat econòmicament, fill d'una família burgesa. La protagonista experimenta tota mena de situacions, mentre el seu xicot i la seva mare inicien la seva recerca. Els personatges són gent normal que veuen donar un gir a les seves vides fins que les venes cauen.

El booktrailer del llibre

Maria Sánchez ha publicat un booktrailer de la seva novel·la en què dona pinzellades sobre el relat que protagonitza Laura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook