Del 2 al 6 de juliol, Figueres s'omplirà de dansa, amb propostes internacionals i nacionals de gran nivell amb el Festival Figueres Es Mou.

Com valoreu sis anys de Festival?

Des del segon any del Festival havíem plantejat un pla estratègic amb uns objectius i uns projectes a complir. Recordem que el Festival ve d'una beca Agita que després se li va donar una continuïtat i es va plantejar com una proposta de dinamització de la dansa a la ciutat. Aquest és per a nosaltres un any d'impàs, hem de veure cap a on volem caminar. Hem de donar continuïtat al que s'ha fet aquests últims anys i reformular-ho, intentant connectar més amb les entitats locals, amb l'administració, volíem que la ciutadania i Figueres es fessin seus els projectes que havien sorgit al llarg dels sis anys.

Què vol ser Figueres es Mou?

Es planteja com la culminació de les activitats que fa Agitart al llarg de l'any. Agitart està involucrada en el projecte Cosmou, que està als instituts i les escoles fent classes cada dia en projectes diferents. Des del Cosmou, hem fet per segon any el Totsdansen amb la participació de 150 alumnes. Tot això s'acompanya amb una programació estable al teatre que s'ha aconseguit després que Agitart existís i comencés a rodar.

Què proposa aquest any?

Les actuacions comencen el dia 2 i fins al dia 6 de juliol. Inclouen 20 propostes, sis internacionals, i deu d'aquí i quatre de la resta de l'estat. Destaquem, el primer dia, espectacles en nous espais, com la biblioteca on es fa l' Explica Dansa, amb Toni Jodar. El mateix dia arriba el Mou jove. Vam fer una convocatòria on es podien presentar diferents artistes locals, joves d'entre 16 i 26 anys. El dia 2 a les 9 se seleccionarà el guanyador o guanyadora d'una beca valorada en 1.000 euros per fer formació en diferents festivals d'Espanya tot l'estiu. També farem els tastets escènics, al Claustre del Muntaner, un tast de tres vins diferents i veurem tres espectacles diferents amb la companyia Möbius Dansa, que és una estrena a Espanya i un dels pocs espectacles de pagaments. Dijous dia 4 comença la programació del festival al carrer, a la plaça de l'Ajuntament amb diferents espectacles, algun d'ells d'estrena, també, com ara la proposta de Lina Valverde i Camilo Regueyra, procedents de Costa Rica.

La dansa es continua escampant arreu de la ciutat.

Sí, el dia 4 hi hauràTrashdollys, professor que donarà classes al castell de Sant Ferran, on més de 50 artistes estaran al llarg de tota la setmana fent tallers. Aquest professor farà l'estrena del seu espectacle a Espanya, 5 days of falling. Hi haurà espectacles de circ, un d'ells el dia 5 a l'església Sant Pere, el que proposa una posada en escena màgica. Una altra estrena arriba el divendres 5 amb l'espectacle Cowboy, de Michale Smith, un solo d'un noi nascut a una part aïllada d'Austràlia on la gent treballa de cowboy. La proposta vol relacionar la imatge d'home masculí que fa aquesta feina amb la imatge d'una persona homosexual, dos estereotips contraris per fer reflexionar el públic. Hi haurà una producció al Museu de l'Empordà, també. La cloenda serà al Teatre Jardí amb un hit del festival, Set of Sets, de Guy Nader & Maria Campos.

Un Festival que creix.

Potser hem arribat a un màxim, que te'l dona al cap i a la fi el suport econòmic. Aquest any disposem d'un pressupost d'uns 100.000 euros i quasi el 50 per cent el posa l'Ajuntament de Figueres, la resta són aportacions públiques i privades. Entenem que el Festival s'ha de fer, si hi ha un interès públic i es planteja com a bé de la ciutat. Voldríem tenir també un conveni a quatre anys pel bé de la salut del projecte. Reclamem que es faci una professionalització del projecte i es posi en valor.

S'ha fidelitzat el públic?

Queda feina a fer, però fa tres anys vam veure un canvi molt positiu i amb el canvi de nom. Posant el reclam de Figueres es Mou, la gent se'l sent més seu. Després de sis anys d'anar a instituts i escoles i de fer festival, la gent ja se l'espera. Ens omple d'orgull anar a una classe i veure que al cap de dos o tres anys veus joves ballant al Festival o en un altre lloc. Això era impensable abans, perquè la gent no tenia a les seves mans la dansa.