Hi ha música que és immortal, que no morirà mai. És el cas de l'obra de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), segurament un dels genis més grans que ha donat la música occidental. Rere tot geni, però, sempre hi ha algú que el forja i, en el cas de Mozart, aquest vas ser el seu pare, Leopold Mozart, qui va sacrificar la seva pròpia vida, i segurament la del mateix fill, per convertir-lo en una estrella de l'època i de tots els temps.

«Després de Déu, el meu pare», sentencià l'actor Roger Pera, enfundat en el paper de Mozart, dissabte passat al Teatre El Jardí de Figueres. Acompanyat a l'escenari del seu propi pare, el també actor Joan Pera, van reviure, plegats, a Papà Mozart, el viatge vital i físic, a voltes plaent, a voltes dolorós, que van fer aquests dos personatges històrics i mítics recorrent mitja Europa per difondre les creacions del fill. Els espectadors van acceptar el repte i van deixar-se transportar per la música interpretada per una sensacional Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Rubén Gimeno.

Si alguna cosa va quedar clara al públic és que aquell viatge, que es va allargar anys i anys, primer junts i després via correspondència, va estrènyer els llaços entre pare i fill de tal manera que els va acabar ofegant a tots dos. Mozart, fill, no podia renunciar a la seva pròpia personalitat, a aquell caràcter infantil que l'alliberava, en certa manera, de la renúncia a tenir una infància normal. Això exaltava el pare, qui, però, sempre exigent, el conduïa per fer del fill allò que sempre havia intuït.

Papà Mozart és un espectacle amb una clara vocació pedagògica, un muntatge de creació, basat en textos de Sergi Belbel, que no pot decebre perquè tots els components són de primera qualitat. Potser caldria matisar que, en el cas de Joan Pera, l'actor no pot abandonar la seva cara més còmica. També una mica histriònica la manera d'interpretar Mozart infant per part de Roger Pera. En conjunt, però, el resultat és bo i el públic ho va agrair dissabte aplaudint-lo generosament.