L'Associació UAP Eduquem per la Pau ha apostat, aquest any 2019, per per apropar a la joventut l'horror de l'Holocaust. «És essencial fer reflexionar els alumnes, fer-los créixer en la cultura de la pau i de la solidaritat i fer-los també coneixedors de les barbàries que s'han comès al llarg de la història», explica Mercè Rigau, que juntament a Mon Bover dirigeixen la cantata Brundibár, protagonitzada pels alumnes dels instituts de les comarques gironines per commemorar el Dia de la Pau i la No-Violència.
L'espectacle es pot veure aquest divendres al Teatre Jardí de Figueres, en tres funcions al matí, adreçades als instituts i una funció de tarda, oberta al públic en general, a les vuit del vespre.
Uns 450 alumnes d'11 instituts pugen a escena. L'obra transcorre dins d'un camp de concentració i està basada en una història real. A l'espectacle, 179 joves pugen en un tren per ser portats al camp de concentració de Theresienstadt a Txèquia. En el trasllat, canten que són un poble de pau i que no els hi faran cap mal. Són desinfectats, vestits amb l'uniforme de ratlles i obligats a netejar incansablement. El menjar és escàs i la feina insuportable. Arriben les pors, la gana, la fred i també la il·lusió de trobar una sortida a l'horror.
És aquesta inquietud la que els fa descobrir un tresor, l'opereta Brundibár, -una òpera infantil de Hans Krása, que va ser creada justament per ser representada pels nens dels camps d'extermini. La comencen a interpretar i els assajos són la distracció del mal que viuen i la seva posada en escena finalitza en un nou viatge a Auschwitz. Al final és impossible escapar-se de la mort i seran deportats, tot i així, per tancar l'espectacle, els joves interpreten una adaptació de la cèlebre Heal the world, de Michael Jackson, que convida a cuidar el món i a estimar la vida, amb la qual cosa es llença un missatge esperançador malgrat les dificultats, apunta Rigau.
GMv2|pTipoComp=fotos&pIdGaleria=5c6595d86abc8610df7ea127|GMv2
La UAP!, que ha arribat a l'onzena edició consolidada com un projecte artístic i educatiu d'èxit, s'interpretarà al Teatre Jardí de Figueres divendres en tres sessions al matí. La primera, a les deu del matí, comptarà amb la participació dels instituts: Escolàpies, Cendrassos, Monturiol i Olivar Gran de Figueres. A la funció de dos quarts de dotze del migdia, pujaran a escena els alumnes de l'institut Bosc de la Coma d'Olot, l'institut de Llançà, l'institut la Garrotxa i l'institut de la Jonquera. A la una, prendran el relleu els joves de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres, Illa de Rodes de Roses i Monturiol de Figueres. A les vuit del vespre, representants dels onze instituts cantaran a favor de la pau.
La cantata -que a tot Girona mobilitza 1.427 alumnes, de 40 instituts- té un rerefons solidari, explica Rigau. El que es recapti estarà destinat a les entitats Pallassos sense fronteres i Justícia i Pau.
«Brundibár», el malen mans dels nens
L'obra Brundibár, amb alumnes de quaranta instituts de tot Girona, forma un gran cor que està acompanyat del grup de solistes, entre els quals destaquen les veus dels figuerencs Èlia Yeste, Gisela Barrull i Marc Bellezza. Tots a l'escenari, vestits amb l'uniforme de ratlles, acaben trobant un bagul amb vestits i instruments de joguina i, amb aquests, comencen a interpretar Brundibár.
Brundibár va ser concebuda per Krása i el seu llibretista Adolf Hoffmeister -que van acabar a les cambres de gas- com un conte ple de fantasia sobre la vida passada. S'estrenà el 1941 a l'asil jueu de Praga, en secret i sense la presència del seu autor, que ja havia estat deportat. Després de la seva deportació a Theresienstadt, Hans Krása va tornar a escriure la partitura, perquè no l'havia pogut portar al damunt. En el camp de concentració, entre el 1942 i el 1944, l'òpera va ser representada unes 55 vegades.
Krása va pensar que, amb Brundibár, podria ajudar a escapar els nens i nenes de Theresienstadt de l'horror que els esperava més enllà del gueto i a mantenir certa esperança.
