19 de octubre de 2018
19.10.2018
Figueres

L'art reivindica l'espai públic de la Rambla de Figueres amb el projecte 'Cadiretes'

Impulsat pels artistes Enric Bardera i Mònica Campdepadrós reviu el vell costum de llogar cadires

19.10.2018 | 14:55

Quan a Figueres no hi havia massa distraccions, una d´aquestes era la de quedar amb els amics a la Rambla, llogar una de les cadires que oferia en Cadiretes i xerrar una estona. Així ho recorda l´artista Enric Bardera (Figueres, 1959) qui, amb tant sols 14 anys, va practicar l´activitat tot buscant-se, com la resta, mil i una maneres per estalviar-se pagar la cadira. Tots aquests records s´uniran ara a la mirada de la també artista Mònica Campdepadrós (Barcelona, 1968), i de vuit creadors més, en una intervenció que tindrà lloc aquest diumenge al matí en aquest espai emblemàtic de la ciutat amb l´objectiu de «reivindicar un espai públic i la relació de la gent amb ell i, alhora, recuperar part de la història social de la Rambla» i dels figuerencs.

Cadiretes és un projecte que va aconseguir una beca Agita el 2016, un impuls econòmic «essencial», com diu Campdepadrós, per tirar-lo endavant. Al llarg d´aquest temps, els dos artistes han anat cercant documentació sobre el tema i han esbrinat que a finals del segle XIX ja hi havia cadires. «Aleshores eren de balca, l´Ajuntament les llogava a empreses de Figueres i a l´estiu les baixava a la Rambla sense cobrar», explica Bardera. Entre 1948 i 1949 es va proposar un servei de lloguer de cadires, com a altres ciutats, i va guanyar la funerària Vicens, que també era fusteria. Ja l´any 1973, les cadires de fusta es van substituir per unes de metàl·liques fabricades per una empresa de la ciutat.

La persona que llogava les cadires era coneguda popularment com en Cadiretes. El primer dels quatre que almenys va tenir Figueres, recorda Bardera, va ser «un tal Samaniego, que treballava a la ferreteria de la placeta baixa». Llogar cadires no era tasca fàcil. «En Cadiretes tenia una mica de mala llet però era normal», rememora l´artista, qui, possiblement, pertany a la darrera generació de figuerencs que va fer ús del servei. «La nostra colla podíem ser una trentena, ens posàvem en rotllana i xer­ràvem», diu. A vegades era difícil trobar cadira, sobretot els divendres o dissabtes quan hi havia sardanes. «Calia anar amunt i avall de la Rambla» per aconseguir-ne una, assegura.


Per compartir totes aquestes vivències, diumenge es farà aquesta instal·lació participativa. Hi haurà 150 cadires a la Rambla, amb un missatge a cada cadira per convidar a la gent a seure-hi. Paral·lelament Bardera i Campdepadrós instal·laran una cadira gegant i hi haurà una plataforma central amb vuit artistes intervenint una cadira cadascun d´ells. Es tracta de Jordi Armengol, Guillermo Basagoiti, Quim Domene, Xavier Escribà, Elena Font-Rodà, Roser Aduber, Esther Pi i Lola Ventós. L´acció s´amenitzarà amb l´actuació de la Jove Orquestra de Figueres.

Els resultats de la intervenció col·lectiva s´exhibiran el 23 de novembre al Museu de l´Empordà juntament amb tota la recerca documental -entre aquesta, els contractes de lloguer-, entrevistes fetes a persones que van viure aquell costum i fotografies històriques. També hi haurà peces individuals de Bardera i Campdepadrós, que afronten la proposta des de la vivència personal, ell, i des de l´exploració de les relacions humanes i el canvi d´ús de l´espai públic, ella. D´altra banda, l´exposició, que s´allargarà fins al gener, inclourà també alguna visita guiada, tallers familiars i, possiblement, algun diàleg sobre les relacions humanes i l´espai públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook