L'exalcaldessa de Figueres Agnès Lladó torna a denunciar que les administracions locals estan infrafinançades

Tal com era de preveure, el ple ordinari de març de l'Ajuntament de Figueres ha generat un debat obert sobre la situació econòmica municipal que ha derivat en l'inici d'un pla de sanejament de tres anys, per al període 2024-2027, segons va anunciar l'alcalde Jordi Masquef a principi de setmana. En el moment de donar compte de l'informe d'intervenció sobre el tancament del pressupost del 2023, la regidora del Partit Popular Àngela Domènech ha "exigit" una exposició pública dels comptes municipals i ha acusat els membres de l'anterior govern, especialment el portaveu del PSC Pere Casellas, absent de la sessió, d'haver-se "begut l'enteniment" i "no tenir vergonya" pel fet d'haver culpabilitzat el director del Museu de l'Empordà de la falta d'ingressos pel retard de l'obertura de la Casa Natal de Salvador Dalí.

Masquef anuncia temps de vaques magres per a l’economia municipal de Figueres

L'exalcaldessa i portaveu d'ERC, Agnès Lladó, ha intervingut per a justificar els comptes del 2023 i ha aprofitat per a tornar a denunciar que "les administracions locals no reben els recursos necessaris per fer front a les despeses i a la inflació". Lladó ha afirmat “desconèixer completament” l’existència de factures impagades per temes informàtics i de servei energètic. Alfons Martínez (PSC), per la seva part, ha fet referència a uns ingressos del Fons Next Generation que no van arribar a temps i que haurien equilibrat els comptes. L'alcalde Jordi Masquef ha recordat als representants de l'anterior mandat que, en la problemàtica generada pel romanent negatiu de tresoreria de l'exercici 2023 "alguna responsabilitat tindran com a govern que va aprovar el pressupost".

Romanent negatiu

La liquidació del pressupost del 2023 de l'Ajuntament de Figueres, per primer cop en els darrers anys, ha registrat que l'evolució del romanent líquid de tresoreria s'ha tancat amb uns 800.000 euros negatius. El 2018 el romanent va ser positiu amb 2,5 MEUR, igualment que els quatre exercicis posteriors: 2019 (2,1 MEUR), 2020 (3,2), 2021 (0,5) i 2022 (0,6).