MEDI AMBIENT

Comencen els treballs per erradicar del Cap de Creus l'ungla de gat, una planta que pot eliminar la flora autòctona

L'actuació es farà en 21 hectàrees del parc natural, entre les localitats de Port de la Selva, Cadaqués i Roses 

ARXIU | Erradicaran una planta invasora que creix als penya-segats del cap de Creus que pot arribar a eliminar la flora autòctona

L'Ungla de gat cobreix densament grans superfícies impedint el desenvolupament d’una altra vegetació.

L'Ungla de gat cobreix densament grans superfícies impedint el desenvolupament d’una altra vegetació. / Gencat

Empordà

Empordà

La Diputació de Girona ha començat els treballs per erradicar l'ungla de gat del Parc Natural de Cap de Creus. Es tracta d'una planta invasora que afecta directament les autòctones i que s'ha naturalitzat als penya-segats d'aquest espai. L'actuació es farà en 21 hectàrees del parc, entre les localitats de Port de la SelvaCadaquésRoses, i consisteix en la retirada manual d'aquesta espècie invasora que afecta l'hàbitat i la biodiversitat de la zona. El pressupost total és de 175.422,25 euros.

Originària de la regió de Cap, a Sud-àfrica, l'ungla de gat és una planta que es caracteritza per tenir unes grans flors de color violeta, molt vistoses i "elegants". És per això que ha estat força utilitzada en jardineria i s'ha exportat a diferents parts del món. Precisament, és així com ha arribat a cap de Creus, on s'ha naturalitzat en diversos penya-segats, ja que suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs. Ara bé, per contra, és una espècie amb un clar "caràcter invasor agressiu", i la seva proliferació posa en perill la conservació de la flora autòctona, ja que cobreix densament grans superfícies impedint el desenvolupament d’una altra vegetació. De fet, en alguns casos pot arribar a eliminar-la, segons s'adverteix des de la Diputació, i és per aquest motiu que ara s'impulsa la seva retirada.

L'actuació s'emmarca dins del projecte europeu de conservació de la natura LIFE medCLIFFS. El mètode que es farà servir és el de la retirada manual de la planta i de les arrels. Les restes s'acumularan en pilons propers protegits i s’aniran degradant en el temps. Els tècnics calculen que en dos anys el volum d’aquests pilons s'haurà reduït en un 75 %. De fet, s'ha descartat portar-les a un abocador controlat per evitar una hipotètica mobilització de llavors i també per reduir costos econòmics en la gestió. En aquest sentit, s'han programat diferents controls anuals de la vegetació regenerada durant almenys els cinc anys posteriors a la primera intervenció.

Segons consta en la documentació pública del projecte, l'actuació que planteja l’ens supralocal abasta quatre zones: el Far de S'Arnella, al Port de la Selva; Portlligat-S'Alqueria Petita, a Cadaqués; Calders-Es Piano, també a Cadaqués; i Cala Calitjàs, a Roses. En total, s'actuarà a 20.832,7 metres quadrats. Així mateix, els treballs previstos es faran en tres fases. La primera s'executarà l'any 2024, i consistirà en l'eliminació total de la planta en tots els espais abans esmentats. La segona, que es durà a terme el 2025, proposa una primera repassada de manteniment. I la darrera, que tindrà lloc el segon trimestre del 2026, preveu fer una segona repassada. Això sí, durant la temporada d'estiu s'aturaran les tasques per evitar que coincideixi amb el període de més ús de les platges, molt freqüentades els mesos de juliol i agost.

Altres plantes invasores

L'ungla de gat no és l'única planta exòtica invasora que amenaça greument la biodiversitat vegetal de cap de Creus. La presència de figuera de moro i atzavara, per exemple, també perjudica l'ecosistema de la zona. I a la llista se suma la Gazania rigens, una planta invasora originària de Sud-àfrica i Moçambic que la Diputació també ha volgut controlar al Parc Natural. Per fer-ho, el maig d'aquest 2023 es va adjudicar per 10.091,92 euros, IVA inclòs, la contractació dels serveis de redacció d'un protocol de gestió i control de l'espècie mitjançant productes químics com el glifosat.