La Funerària Vicens de Figueres celebra el centenari amb un llibre amb les anècdotes «que es poden explicar»

La sala de cerimònies del tanatori, el primer que hi va haver a la demarcació, ha servit d'auditori festiu per un dia

La família Vicens amb Jordi Masquef, Tura Soler i Narcís Bardalet.

La família Vicens amb Jordi Masquef, Tura Soler i Narcís Bardalet. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

No és gaire normal que a la sala de cerimònies d'un tanatori els somriures passin per davant de les penes, encara que sigui amb respecte pel lloc i per les històries que s'hi escriuen. La normalitat es va trencar ahir al vespre, quan el tanatori de la Funerària Vicens es va omplir de convidats per a compartir la celebració del centenari de l'empresa amb la família Vicens Burgas. Va ser el 1924 quan un jove fuster, Joan Vicens Juanola, es va fer càrrec de la Funerària Llandrich del carrer Nou. La història de l'evolució de can Vicens es va reviure en un audiovisual elaborat per Carles Pujol, conductor de l'acte al costat de Xavier Vicens Codina, actual administrador de l'empresa i representant de la tercera generació familiar. Ell també és l'autor del llibre Un altre món (Brau, 2024), escrit amb la complicitat de la periodista Tura Soler i que recull 55 anècdotes "d'aquelles que es poden explicar".

El mestratge de l'avi Joan

Xavier Vicens va recordar el mestratge del seu avi Joan, la dedicació precoç a la fusteria i a la sempre difícil feina "d'encaixar morts". També va referir-se al seu pare, Antonio Vicens Salellas, un home de món que va estar implicat a moltes entitats, sovint amb finalitats altruistes, com quan va conduir durant anys l'ambulància de la Creu Roja, en èpoques reculades. Al costat de la seva dona Teresa Burgas mira ara amb tranquil·litat el relleu generacional que protagonitzen els seus fills Xavier i Joan Marc. Tots ells, amb les seves respectives parelles i descendents, van compartir una vetllada en la qual no van faltar amics, familiars, representants d'entitats i d'institucions públiques.

Xavier Vicens durant la seva intervenció

Xavier Vicens durant la seva intervenció. / Santi Coll

L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va reconèixer que després d'haver passat sovint per la mateixa sala havent d'acomiadar a gent, es congratulava de ser-hi per un motiu que calia celebrar, com és una empresa centenària de la ciutat que té continuïtat: "la vida té aquestes contradiccions", va dir. També va lloar "la delicadesa, humilitat, la naturalitat la discreció" que són la targeta de presentació de Can Vicens. La vostra història és un bocí de la història de Figueres i l'Alt Empordà".

"Un llibre que transcendeix l'anècdota"

Tura Soler va intervenir per explicar el naixement d'Un altre món, "un llibre que transcendeix l'anècdota" i va tenir paraules d'elogi per a la Funerària protagonista pel fet que "també tenen molta cura de les persones vives". Al seu costat, el forense Narcís Bardalet va detallar els molts anys de feina precària en cementiris municipals fins que van aparèixer els tanatoris, el primer dels quals, a les comarques gironines, va ser precisament el de can Vicens. "Gràcies a la iniciativa privada, professionals com Rogelio Lacaci o jo mateix vam poder passar dels temps medievals a l'època moderna". La Funerària Vicens també va aixecar el primer crematori de les comarques gironines, el 1997, juntament amb altres empreses del sector: "Abans les incineracions s'havien d'anar a fer a Madrid i, després a Barcelona", recordava.

La família Vicens Burgas, trs generacions amb les imatges dels antecessors

La família Vicens Burgas, trs generacions amb les imatges dels antecessors. / Santi Coll

Va acabar dirigint-se als seus fills, continuadors del negoci, explicant la implicació en el servei a la gent i el fet que hagin après a "a saber posar-se, quan toca, els guants de cotó fluix", per a tractar a tothom amb la discreció i atenció que han estat en el llibre de conducta mai escrit i sempre seguit de can Vicens.

La trobada del centenari es va cloure amb uns aperitius servits per l'equip del Motel Empordà, amb Jaume Subirós al capdavant. A la sortida, tots els assistents van rebre un exemplar del llibre commemoratiu i un singular estoig en forma de taüt amb dos bolígrafs. Una picada d'ull dels amfitrions per a desitjar-los que continuïn escrivint la seva vida.