Sergi Schaaff, el creador d'èxits com «Saber y ganar» i «El tiempo es oro» que va arrelar a Ventalló

Sergi Schaaff (1937-2023) és considerat un dels més grans creadors en la història de la televisió. De la seva inquieta ment van sorgir programes tan mítics com Saber y ganar, La luna, 3x4Si lo sé no vengo o El tiempo es oro. Fa trenta anys, aquest geni visionari era un dels veïns il·lustres de Ventalló. Ara, un any després de la seva mort, La 2 i RTVE Play li han rendit homenatge amb l’emissió del documental cultural Imprescindibles: La bestia de la televisión, el 4 de febrer passat, on es relata el seu pas per l’Alt Empordà i com Ventalló es va convertir en el seu refugi vital i com va influir en la comunitat.

Mor als 85 anys el director de programes Sergi Schaaff, impulsor de 'Saber y ganar'

Familiars i amics de Sergi Schaaff expliquen la importància de Ventalló com a punt de trobada per a la Gauche Divine catalana. El poble es va convertir en un paradís terrenal per a ells. Rosa Maria Sardà, juntament amb la seva parella en aquell moment, Josep Maria Mainat, la parella formada per Terenci Moix i Enric Majó, Àngels Moll i el productor Sergi Schaaff, així com Josep Maria Benet i Jornet i Assumpta Cros compartien vacances, amistats, festes i la tranquil·litat que els brindava el poble i el seu entorn. El primer a arribar va ser Terenci Moix, «ell era com el líder espiritual del grup», expliquen les filles de Sergi Schaaff i Àngels Moll, Abigail i Anaïs Schaaff. «Amb el pas del temps, la parella formada per Sergi Schaaff i Àngels Moll es va enamorar del poble on van adquirir una residència», recorda l’actor Enric Majó. «Érem una família. Era aquella relació juvenil d’il·lusió, de compartir projectes».

Al documental, Assumpta Cros, exparella de Josep Maria Benet i assídua a totes aquestes trobades, descriu quin era l’encant d’aquestes reunions: «Molts veníem de lluites clandestines, de lluites culturals en defensa de la cultura i la llengua catalana, i ens reuníem aquí per parlar del diví de l’humà».

El Camelot particular de la Gauche Divine a l'Alt Empordà

La Gauche Divine de Barcelona es va vincular estretament al Club Mediterranée. Terenci Moix estava fascinat amb Grècia i li encantaven les ruïnes d’Empúries, sent Ventalló a mig camí entre les ruïnes i el club. Als amics els agradava el poble i van comprar casa allí: «Passaven els caps de setmana i l’estiu era una festa: participaven en la vida del poble, eren persones molt properes en el tracte». Buscaven la pau que es respirava al municipi i volien passar desapercebuts, a la cerca d’una tranquil·litat que el poble els oferia per sentir-se lliures, assenyala l’alcaldessa Remei Costa. «A Ventalló, podien passar desapercebuts i va ser una època molt bonica. Van participar en algunes festes majors. Aquesta tranquil·litat que van trobar a Ventalló els va unir com a grup i els va permetre obrir-se, provocant fins i tot que Rosa Maria Sardà participés espontàniament en la venda de números d’una rifa, on se sortejava una obra artística d’Enric Majó, convertint-se en el millor espectacle de la festa major, sense cap dubte» diu Costa.

Segons ells mateixos van dir, a Ventalló van viure alguns dels anys més feliços de la seva vida, assegura Costa, que va viure aquella època des de la seva adolescència. «Sovint freqüentaven el restaurant l’Arbresec, regentat per Menesses, el pub La Bassa, ara restaurant, així com les botigues del poble: Ca la Flora, Ca la Pura i la carnisseria Roca. Tot això fa més de trenta anys». Era habitual trobar-se a La Bassa de Ventalló amb Julia Otero o Jordi Hurtado convidats pel productor. Aquí venien a divertir-se, posar discos d’òpera, riure i explicar-se històries. Després del trencament de diverses parelles del grup, la freqüència en les estades a Ventalló es va anar desdibuixant «però tots van conservar la casa de Ventalló durant molts anys i fins i tot podríem dir que la majoria la conserven encara», destaca Costa.

Ventalló recorda l’espontaneïtat de la seva veïna il·lustre, Rosa Maria Sardà

Amb la mort de l’actriu Rosa Maria Sardà, el productor va publicar aquestes paraules: «Ja mai tornarem al nostre Camelot particular en aquest poble empordanès. Allí caminem Moix i Enric Majó, Sumsi i Papitu Benet i Jornet, Mainat i tu, i Àngels i jo, i els fills de tots. Ja mai caminarem per aquells senders; tu amb les mans aixecades perquè no et piquessin els mosquits; jo ensopegant amb pedres i arrels; ja mai més sentirem el fred de la darrera nit de l’any ni la calor de l’estiu en les nits en La Bassa de Ventalló».

A Ventalló, encara conserven la nostàlgia pels moments viscuts amb cadascun d’ells, allunyats del focus per gaudir de la llibertat de no sentir-se observats.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint