«La connexió amb el mar té beneficis en la salut humana»

Joan San Molina és doctor en medicina per la Universitat de Barcelona i neurocirurgià. Va exercir a l’hospital Clínic de Barcelona. El 1986 va traslladar-se a Girona per a incorporar-se al servei de neurocirurgia de l’Hospital Josep Trueta, aleshores anomena Álvarez de Castro, i al CAP Güell com a especialista en neuropsiquiatria. Es dedica a la docència des de fa quatre dècades. Ha centrat bona part de la seva activitat en la docència a la Universitat de Barcelona i, des del 2008, a la de Girona, de la qual n’és professor emèrit i degà de la seva Facultat de Medicina des del 2015.

Què el va inspirar a fer la carrera de medicina i convertir-se en metge?

La meva decisió de convertir-me en metge la vaig prendre al voltant dels nou anys. El meu pare era metge en el petit poble de Corbera de Llobregat, i recordo ajudar-lo a portar-li la cartera abans de marxar cap a l’internat. Un dia vaig assistir a una autòpsia al cementiri de Corbera, on el cadàver es trobava sobre la taula de missa. Això em va cridar l’atenció i va despertar el meu interès per la medicina. Així que, quan vaig acabar l’educació secundària, vaig decidir estudiar medicina.

Com va decidir la seva especialització mèdica i quins factors van influir en la seva elecció?

Em vaig especialitzar en neurocirurgia. La meva inclinació cap aquesta especialitat va començar durant la carrera, quan vaig tenir l’oportunitat de donar les classes d’anatomia del sistema nerviós del Dr. Ruano. Això em va captivar i em va conduir cap a la neurociència, fascinat per la seva complexitat, vaig decidir continuar per aquest camí.

Com gestiona la relació amb els seus pacients i la comunicació en situacions complicades com diagnòstics difícils o malalties greus?

Posant un gran èmfasi en la relació metge-pacient i en la comunicació. En situacions difícils, he après a acompanyar els pacients i les seves famílies, oferint suport emocional i assegurant-me que entenguin els procediments i les possibles opcions disponibles. La qualitat de vida del pacient és una prioritat per a mi, i això sempre ha estat el centre de la meva pràctica mèdica.

Quins canvis ha observat en l’evolució de la medicina durant la seva carrera?

La medicina ha experimentat canvis significatius. Hem vist avenços tecnològics impressionants, i la intel·ligència artificial està entrant cada vegada més en el camp de la medicina. No obstant això, el veritable repte és el de mantenir l’aspecte humà i el compromís envers els pacients, ja que aquesta és la base de la pràctica mèdica. La medicina continua sent una professió que requereix un fort compromís amb les persones, i aquesta mentalitat mai no hauria de canviar.

Quin va ser el seu principal repte com a degà de la Facultat de Medicina de Girona?

La meva tasca com a degà de la Facultat de Medicina de Girona va estar marcada per diversos reptes. El més remarcable va ser liderar la transició cap a l’acreditació de la World Federation for Medical Education, la qual cosa va proporcionar als nostres estudiants una millora en la seva qualificació acadèmica i una validació internacional dels seus títols.

Quins projectes relacionats amb el mar i la salut de les persones destacaria de la seva recerca?

M’he centrat en projectes per validar com millorar la qualitat de vida i els efectes saludables que tenen els banys al mar, especialment fent snorkel, en pacients oncològics. Hem recopilat dades científiques que expliquen els beneficis de la connexió amb el mar i la salut humana. Actualment, també ho estem treballant amb immersions amb botelles per pacients amb trastorns de l’espectre autista i Alzheimer.

Com col·labora la Facultat de Medicina amb l’Hospital Trueta i per què és important aquesta confluència en els àmbits acadèmic i clínic?

L’aliança entre la Facultat de Medicina i l’Hospital Trueta és essencial per a la formació mèdica, permet als estudiants realitzar les pràctiques i adquirir experiència clínica. A més, els metges d’aquests centres també es converteixen en professors associats. Aquesta col·laboració implica que la Facultat de Medicina comparteixi instal·lacions per a cursos de formació, incloent-hi sales de simulació i dissecció, essencials per a la formació dels professionals mèdics.

Com ha gestionat la seva vida professional i personal, per mantenir-se sa física i mentalment?

Mantinc l’equilibri entre la meva vida professional i personal mitjançant l’activitat esportiva. He competit en diversos esports des de jove, com hoquei sobre patins, pilota basca, esgrima, esquaix, natació, ciclisme i actualment estic remant, navegant amb el patí català i nedant. La meva passió per l’esport m’ha permès mantenir-me sa i conciliar la meva hiperactivitat amb la feina.

Quins consells donaria als joves estudiants que estan començant el grau de medicina?

El meu consell seria que entenguin que la medicina és una vocació dedicada als altres. El metge no és el protagonista, sinó que ha d’acompanyar i atendre els pacients. La medicina és una professió que exigeix responsabilitat i empatia envers els pacients i s’ha de mantenir aquest compromís i dedicació. Cal recordar sempre que estem tractant amb persones malaltes i vulnerables.