Dolors "Lola" Ubanell, bibliotecària

Dolors Lola Ubanell i Trayter (Figueres, 23/VI/1900–2/II/1982) va ser bibliotecària de la Xarxa de Biblioteques de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, des de l’any 1930 fins a l’any 1965 que es va jubilar com a directora de la biblioteca de Figueres i va ser substituïda per M. Rosa Ymbert (Benvolguts Absents III). Aquest establiment estava ubicat a l’edifici de la Caixa de la plaça de la Palmera; a més de la biblioteca, disposava d’una sala d’actes on se celebraven conferències, taules rodones, etc., i tenia l’entrada pel carrer de Pi Margall. La biblioteca de la Caixa i la, avui, Carles Fages de Climent, que depenia de la Diputació Provincial, eren dos centres culturals assíduament freqüentats pels estudiants de batxillerat dels instituts de la ciutat les tardes quan sortien de classe.

Ubanell era filla de l’industrial figuerenc Francesc Ubanell Pujet i de la riumossenca Mercè Trayter Iter, i fou la primogènita de la família; darrere seu venien els seus germans Narcís, Genoveva, Jaume i Àngel. Va estudiar batxillerat a l’Institut Ramon Muntaner i tres cursos a l’Escola Municipal de Dibuix, llavors dirigida pel catedràtic de dibuix de l’institut Juan Núñez; en tots dos centres acadèmics va ser companya d’estudis, entre altres, de Salvador Dalí i d’Adela Riera (inclosa en aquests Benvolguts Absents V), que també va ser bibliotecària i va exercir a l’anomenada llavors Biblioteca Popular de Figueres, creada l’any 1922 per la Mancomunitat de Catalunya. Ubanell, bona dibuixant, les seves obres van merèixer distincions honorífiques i premis en metàl·lic, segons recull la premsa empordanesa dels anys 1915, 1916 i 1917.

Particularitats familiars

Part de la família de Dolors Ubanell mereix un recés. El seu germà Narcís va ser regidor d’ERC a Figueres durant la Guerra Civil i va exiliar-se juntament amb Alexandre Deulofeu, que llavors era alcalde accidental de la vila. En Narcís ja no va tornar més, es va quedar a França i va formar una família; els seus parents de l’Empordà el visitaven en trobades concertades a Cervera (per arribar-hi en tren) o al Pertús (ídem en bus). Per passar la ratlla, els calia un permís de l’administració franquista que havien de sol·licitar prèviament, sotmetre’s a tota classe de preguntes i esperar dies que els el concedissin.

En Narcís i un altre germà, en Jaume, havien acomboiat una empresa de reparacions de maquinària agrícola molt coneguda a l’Empordà. Recordo aquest darrer que venia a reparar el trull d’oli que teníem a casa, a Garrigàs, quan les juntes de l’èmbol de la premsa es deterioraven i deixaven perdre pressió; reparar l’avaria era d’una certa complexitat i requeria un especialista. En Jaume va tenir un net, Francesc Ubanell, avui prestigiós guitarrista de jazz. La Dolors va casar-se amb Àngel Crumols, d’una coneguda família d’armers figuerenca i van tenir dos fills, Francesc, gestor de l’armeria del carrer de Caamaño, i Mercè, M. Teresa, Crumols que, tot i que era infermera, havia substituït a vegades la seva mare a la biblioteca quan estava malalta. L’armer Francesc, casat amb Mercè Pey Faig, filla de la carboneria del carrer Nou, va emigrar a Caracas (Veneçuela) i allà van néixer els seus dos fills, Àngel i Núria, també bibliotecària. La Núria i el seu marit, Jaume Casamort, professor de l’INEF, són devots de l’àvia bibliotecària i guarden cartes, nomenaments, fotografies, notes de premsa...; són els amics als quals dec la informació per a aquest «Absent».

Estudis de biblioteconomia

Dolors Ubanell passa la infantesa i la joventut a la casa que els seus pares tenien al carrer Nou de Figueres i, als 22 anys, contrau matrimoni amb Àngel Crumols i Torralles de Santoña (Cantàbria) que va morir jove, als 29 anys, el 1927; era fill d’armers que havien obert un establiment a la capital empordanesa. El matrimoni, com hem dit, va tenir dos fills, la Mercè, M. Teresa, i Francesc.

La jove vídua va quedar en una situació difícil: enllà del dolor per la pèrdua, les seves expectatives familiars s’interrompen i es queda a càrrec dels dos fills de quatre i dos anys que tenien. Aquesta desventurada circumstància comporta una minva considerable dels recursos econòmics i cal intentar una solució. Seguint els consells i l’ajuda de la família i de les amigues, l’any 1929 decideix preparar-se i presentar-se a la Escuela Superior de la Mujer de Barcelona; aquest centre era el resultat de la transformació soferta per l’Escola de Bibliotecàries, fundada per la Mancomunitat, quan la Dictadura de Primo de Rivera la suspèn i la redirigeix com les altres institucions que en depenien. Ubanell hi és admesa per a cursar estudis de Bibliotecarias, Archiveras y Funcionarias. Entretant deixarà les criatures a la mare.

Eivissa i Torroella de Montgrí

Arriba el 20 d’octubre de 1930 i la Caixa Pensions per a la Vellesa Estalvis de Catalunya i Balears, tot i que encara no ha conclòs la carrera, la contracta com a bibliotecària titular i la destina a Eivissa per organitzar, posar en marxa i dirigir la primera biblioteca d’aquesta illa, fundada per l’entitat bancària, ubicada al Passeig Vara del Rei, 1. Ara s’hi endú els nens i viuen a prop del seminari; la filla recordava que, des de la finestra, veia els aprenents de capellà jugant a futbol al pati.

Durant la primera setmana de gener de l’any 1931, coincidint amb el període vacacional de Reis, Francesc Moragas, fundador i director de la Caixa, i Josep Maria Boix, sotsdirector, constitueixen l’Institut de Bibliotecàries de la Caixa i Dolors Ubanell va ser-ne una de les fundadores. Quan aquest centre –com progressivament tots els que depenien de l’entitat d’estalvi– va ser clausurat, els llibres i el fons documental van ser integrats a la Biblioteca Municipal d’Eivissa. En aquest breu període eivissenc, Dolors Ubanell va realitzar amb èxit el curs d’Infermera Social, organitzat per l’Instituto de la Mujer Trabajadora.

Vist l’èxit eivissenc i les felicitacions rebudes per la feina feta, la Caixa li encomana d’organitzar, posar en marxa i dirigir una altra primera biblioteca, ara a Torroella de Montgrí. Tot i que la inauguració estava prevista per al setembre de 1932, per diversos imprevistos, no va poder ser fins al juny de 1934. Allà hi va passar tota la guerra civil i, després, va sofrir-hi un dur procés de depuració de personal que, per la seva sort, va concloure amb un informe favorable que li permetia la readmissió definitiva a la seva feina.

Tornada a Figueres

Finalment, l’any 1951 va poder tornar a casa, a Figueres, per realitzar el mateix que havia fet amb les biblioteques de la Caixa a Eivissa i a Torroella de Montgrí: organitzar-ne una altra, posar-la en marxa i administrar-la. La inauguració de la nova Biblioteca de la Caixa de Figueres va ser el dia 31 de maig de 1951 i la va dirigir fins al dia 6 de juny de 1965, moment de la seva jubilació. Per festejar-ne l’obertura, les autoritats bancàries i municipals assistents a l’acte van celebrar un dinar a l’hotel Duran.

En aquells anys, la Caixa premiava els millors alumnes del municipi, que destacaven en els estudis, amb una llibreta d’estalvi amb cent pessetes de dipòsit; a la celebració d’aquests actes, Dolors Ubanell hi tenia un paper d’acord amb la seva condició propera a l’estament cultural. Com hem dit, Maria Rosa Ymbert la va substituir i en va ser la darrera bibliotecària fins al 1999, l’any que l’establiment va integrar-se, definitivament, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Dolors Ubanell, enamorada de la seva família i gran defensora de la seva professió, va transmetre aquesta estima a la seva neta Núria Crumols Pey qui, seguint les seves passes, va estudiar Biblioteconomia i Documentació a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Acabada la carrera, la Núria va treballar a la biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt (1976-1977) i a la biblioteca de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-1978). L’any 1978 es va fer càrrec de la biblioteca de la Unitat Docent de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per acabar, finalment, de documentalista a la biblioteca de la Unitat Docent de l’Hospital del Mar de Barcelona (2000-2018), ambdues pertanyen a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.