«Som a l’Ajuntament de Figueres per fer ciutat i lluitar per la llengua i l’educació»

Xavier Colomer Texidor (Peralada, 1994), és Graduat en Ciències Polítiques, màster en Formació del Professorat. Exerceix a l’Institut Cendrassos i dirigeix una acadèmia docent privada. Va encapçalar la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a les darreres eleccions municipals a Figueres. Conegut com a Colo entre les seves amistats i companyia de projecte polític, parla sempre clar i amb la prudència de qui sap que encara no ha acumulat prou experiència en el món polític, on es mou ara. Exerceix amb orgull com a empordanès i català, sense amagar que «la lluita per preservar la nostra identitat cada cop és més difícil».

Ja han passat quatre mesos des de la seva presa de possessió com a regidor a l’Ajuntament de Figueres. Si mirem enrere, les expectatives electorals de la CUP eren altes, però només va aconseguir un representant. Van pagar la factura de la poca visibilitat del mandat anterior?

Teníem unes expectatives més altes que les del resultat obtingut, és cert, perquè havíem treballat molt ja des d’abans de l’inici de la campanya electoral. Vam fer una feina molt gran amb tot l’equip de la CUP de Figueres, preparant bé el programa i com l’hauríem d’executar, es va evidenciar prou bé durant els debats electorals. Teníem i tenim full de ruta. També és cert que, segurament, una part de l’electorat no va veure que la CUP tornava amb empenta. Durant l’anterior mandat, vam quedar diluïts dins de la coalició Guanyem Figueres. Vam fer feina en el camp de l’habitatge, molta, però no vam estar tan encertats en altres àrees.

Fins al punt que, al final van acabar demanant la dimissió del regidorJosé Castellón pel seu posicionament urbanístic diametralment oposat al de la CUP.

Sí, jo mateix vaig ser present en el ple on va passar això que dius. Va fer cas omís a la postura contrària amb nou POUM, perquè no estem d’acord amb alguns dels seus plantejaments. Si et presentes en una candidatura que té uns objectius clars i un programa concret, com era el cas de Guanyem, honestament crec que, si no hi estàs d’acord, has de plegar.

Fins ara, en la seva participació en la vida municipal, ha mostrat un perfil d’escoltar i intervenir només quan calia.

Ens hem marcat una línia de treball que té com a objectiu ser a l’Ajuntament per a fer ciutat, lluitar per la llengua i l’educació sense descuidar cap dels altres àmbits. Volem ser positius per a construir la Figueres que voldríem tenir. Tenim contactes amb les entitats i les associacions. La feina fosca que no es veu és fora de les institucions. Sabem que cal fer molta pedagogia per avançar.

Quin balanç fa de l’evolució del govern de Junts?

Pensem que ja es venia i s’està imposant un relat a la ciutat des de fa temps. Es pot veure molt clarament amb el nivell de satisfacció que mostra la gent envers l’acció que han fet quan encara no han pogut desplegar el seu model perquè tot just aterren i això es basa en una estratègia comunicativa. Estem preocupats per aquesta estratègia comunicativa perquè alimenta els discursos d’odi que estan prenent força a la societat. Ens preocupa que el govern, en comptes d’actuar per erradicar els problemes socials i de seguretat reals que té la ciutat, decideixi donar corda als discursos de l’extrema dreta amb operatius al límit de la vulneració de drets. És perillós jugar amb això, perquè la gent se sent legitimada a continuar escampant odi i podem acabar lamentant-nos.

Una de les seves preocupacions, que ve de lluny, és l’habitatge i les seves problemàtiques.

Per descomptat que sí. Tothom té dret a un habitatge digne i la situació actual, no només a Figueres, és caòtica, amb un gran desequilibri social. En l’anterior mandat, vam crear una àrea que no existia i que va treballar molt per aportar solucions a la crisi de l’habitatge. Abans no hi havia res i ens agradaria que aquesta feina tingués continuïtat, però ja hem vist que no és una prioritat del govern de Junts. Procurarem revertir la situació fent ús de la insistència.

Com hem d’encaixar el desallotjament de l’edifici de davant del col·legi Cusí?

Ho explicava a la pregunta anterior. Ens trobem davant un problema d’habitatge alarmant arreu del país i el govern duu a terme un desallotjament com a mínim qüestionable en l’àmbit legal, de fet hem demanat explicacions sobre l’actuació en aquest, i que hauria de quedar totalment fora de lloc en l’àmbit social. S’està alimentant un discurs d’odi que no ajuda a teixir la societat figuerenca i que, de fet, l’està fracturant cada dia més. Necessitem polítiques que vagin més enllà de la mà dura, perquè els problemes no desapareixeran amb aquesta. Continuant amb el cas de què parlem, el problema de les persones que vivien en aquest infrahabitatge i els problemes que presumptament podien ocasionar no han desaparegut, simplement han passat de viure en aquest a trobar-se al carrer en una situació encara més precària. Per tant, a part que és una actuació que apunta a haver vulnerat diferents drets i haver agreujat la situació de les persones afectades, és totalment ineficaç a l’hora de resoldre la problemàtica per la qual es duu a terme l’actuació.

Malgrat els esforços per mantenir-la viva, la campanya per «no perdre el tren» la veuen perduda? Són l’únic partit amb representació municipal que continua oposant-se sense ambigüitats al trasllat de l’estació.

No és una batalla perduda. D’entrada, lamentem que en aquest nouComissionat per a la transformació ferroviària no hi siguin representades les veus de les entitats que, amb arguments, s’oposen a aquest trasllat. Des de la CUP, sempre hem defensat que l’estació convencional s’ha de quedar on és, fent-hi totes les millores que necessita i que el soterrament de les vies continua sent la millor opció per a Figueres. És una lluita desigual que ens agradaria guanyar pel bé de la ciutat i de tota la ciutadania. Dir que a Vilafant hi sortirem guanyant, és fals. El transport públic vol facilitats per als seus usuaris, no falses expectatives.

«Sempre hem defensat que l’estació convencional del tren s’ha de quedar on és, amb millores»

Vostè és professor de secundària i no es cansa de dir que l’educació ho és tot.

En tots els sentits. Una de les coses que em sap més greu del nostre resultat electoral és que la meva companya, Júlia Bardera, la número dos de la llista, no hagués estat escollida, perquè des de la CUP tenim molt clar que hauria estat la regidora d’Educació que Figueres necessita, és una persona molt preparada.

Quina visió té d’una ciutat amb molts canvis socials i demogràfics com és Figueres?

Si parlem de l’àmbit municipal, som davant d’una situació que necessita molts esforços, planificació i sentit comú. Torno a l’àmbit de l’educació. El repte de la segregació és molt gran. Hi ha molts alumnes amb necessitats especials que cal atendre i aquest repte també l’ha d’assumir amb més valentia el Departament d’Educació de la Generalitat i les altres àrees que hi estan implicades.

«El repte de la segregació escolar és molt gran, hi ha molts alumnes amb necessitats especials»

Lluitar contra el feixisme és un objectiu, segons ha dit sovint.

I tant que sí, una societat lliure i democràtica no se’l pot permetre. L’antifeixisme va molt més enllà dels partits d’ultradreta que ara ja són dins dels ajuntaments.Hem de ser molt curosos amb l’actuació que fem des de les institucions. Per exemple, no és bo que la gran majoria de missatges a les xarxes socials per part de l’Ajuntament siguin sobre temes de seguretat, perquè ajuden a agafar uns discursos extrems a la nostra societat que fan por.

La recent obertura del nou Ateneu de Figueres que agrupa la feina d’Òmnium Cultural, la Iaeden i el centre Excursionista Empordanès és una bona notícia?

Boníssima! Ha estat una gran alegria, suposa plantar una llavor i aquest fet és molt important, perquè ara toca, precisament, plantar-ne moltes, de llavors. És un moment de recolliment polític i aquests espais de trobada d’entitats de casa nostra amb interessos compartits no fan res més que reafirmar que hi ha gent disposada a continuar lluitant pels valors i la identitat del país.

Vostè és un gran defensor del català.

De totes totes, és un projecte comú amb tota la gent de la CUP. Tenim molt espai per córrer. Durant la celebració de la Diada, vam captar bé la predisposició de l’alcalde en el seu discurs sobre aquest tema, encara que ens hauria agradat que, amb un govern tan ampli com hi ha, existís una regidoria específica dedicada a la llengua. En aquell discurs, es va confirmar que podem fer una cosa àmplia i consensuada si sabem aprofitar la suma de tots. Hem de pedalar fort per no recular, el bilingüisme acaba matant una de les dues llengües, el plurilingüisme les reforça totes. Falta pedagogia, n’hem de fer molta més sense abaixar mai el cap davant de ningú.m de fer molta més sense abaixar mai el cap davant de ningú.