«Sempre defensarem que si Roses ha de créixer, ho ha de fer en qualitat i benestar»

Sílvia Ripoll ens rep en el seu despatx de la Casa de la Vila, des d’on s’observa la plaça de Catalunya i el front de mar rosinc. Forma part del govern que presideix Josep Maria Martínez i que componen els grups municipals del PSC, Junts i Gent del Poble. El pacte a tres bandes preveu que Ripoll sigui alcaldessa el darrer any del mandat, però ara es vol concentrar a complir el pla de treball d’un govern que considera «estable i ben encaminat».

Vostè es va estrenar com a cap de llista de Junts a les passades municipals. Els resultats obtinguts per la seva candidatura van quedar lluny de les expectatives?

Els resultats que van aconseguir no eren els que ens esperàvem, és cert. Vam perdre un regidor i això ens va situar en una posició d’inferioritat respecte al partit que va guanyar. Entre les causes d’aquest fet, hi ha la baixa participació que hi va haver a les urnes pel desencís que la gent té cap a la política. Explicar a la gent que et dediques a la política fa que l’altra part es quedi mirant-te de reüll.

Vàreu detectar un desgast electoral pel fet d’haver governat aquests darrers anys amb altres companys de viatge, com van ser els del Pacte de Canyelles amb ERC com a soci principal?

És un cúmul de coses. En el pacte amb Esquerra, vam acordar que Junts ostentava l’alcaldia els dos primers anys i va coincidir amb el fort sotrac de la pandèmia, que ho va aturar tot, també l’obra de govern. La gent va recordar millor la feina feta els dos anys posteriors, que són els bons d’una legislatura, en diversos aspectes. Vam tenir menys visibilitat, és un fet, però com a grup municipal que aleshores liderava Montse Mindan estem orgulloses de la feina que vam fer en un moment greu per a tota la societat. També hem pagat el fet del canvi de lideratge, amb el salt de dues persones experimentades com Carles Pàramo i Montse Mindan, a una que no havia encapçalat mai un projecte, com era el meu cas, malgrat que vaig entomar el repte amb tota la il·lusió del món. Quan ella va dir que feia un pas al costat, em vaig oferir per a substituir-la sabent que no seria fàcil.

Les primàries que van fer, amb Marc Danés com a rival, no en van tenir res de senzilles.

Van ser democràtiques, però és cert que no va ser un procés tranquil, en l’àmbit intern. Segurament ens va penalitzar perquè el clima del partit es va enrarir.

Amb els resultats a la mà, quan arriba el moment de generar un nou govern, Junts va canviar de soci preferent, d’ERC a PSC, mantenint la bona sintonia amb Gent del Poble. Com va ser el trànsit fins al nou pacte a tres bandes?

Amb tres regidors, sabíem que érem força decisius a l’hora de crear un nou govern majoritari, si ens posàvem d’acord amb altres grups. Podíem haver arribat a un acord inicial amb Gent del Poble, amb qui sempre hem treballat a gust, o amb Lliures, i repetir amb ERC o fer-ho amb el PSC. Dins del nostre partit, hi havia qui volia pactar amb Esquerra, però, majoritàriament, vam triar el PSC. Algú, fins i tot, em va arribar a dir que, si repetíem amb ERC, deixaria la militància. Les relacions personals amb els companys d’Esquerra van ser bones mentre vam governar, però també es van donar situacions tenses durant el darrer tram del mandat. En el moment de negociar, la veritat és que amb els socialistes i amb Gent ens vam posar d’acord molt aviat, teníem molts objectius comuns.

Si parlem de quins són els objectius principals que han establert en aquest pacte que està en marxa des d’inicis d’estiu, què voldria que hagués passat a Roses durant aquests quatre anys? Arribar als 20.000 habitants per fer el salt a ciutat és un d’ells?

Molts partits parlen de ciutat, i jo sempre parlo de poble, la qual cosa no vol dir que no hàgim de créixer amb mesura i de manera controlada. No hem de perdre l’essència de poble. Sempre defensarem que, si Roses ha de créixer, ho ha de fer en qualitat i benestar. Des de la meva posició de regidora d’Urbanisme els darrers vuit anys, així m’he manifestat de manera reiterada. Quan vam tenir el Pla Director, que va ser una normativa molt complicada d’assimilar, ens van retreure que no havíem defensat Roses i va ser tot el contrari. El que no podem fer és posar en el marcat una gran quantitat d’habitatge i que, després, no tingui sortida. No podem fer com altres municipis pròxims que tenen una sobreoferta amb molt habitatge «ocupat» o que està buit a causa de l’augment d’especulacions dels darrers temps. Això no ho volem per a Roses. De projectes, en tenim molts. El punt de trobada que ens va unir amb el PSC i amb Gent va ser la recuperació del projecte de reconversió dels terrenys de l’antiga depuradora de marisc en un espai públic. Aquest és un tema que a mi em va saber molt de greu que quedés aturat en l’anterior mandat, no trobar consens per fer-lo realitat. La negativa reiterada d’Esquerra amb un «no, no i no», ens va fer mal. Crec que, malgrat tot el que s’ha dit, vam perdre una oportunitat per al nostre municipi, amb una inversió prevista, per part de l’Estat, d’un milió d’euros.

"Hem d’acabar de veure la viabilitat tècnica i econòmica del nou arxiu a la casa Rahola o haurem de buscar una nova ubicació"

Porta l’àrea de Cultura: Cultura també vol dir identitat, sentiment de poble. Treballa en aquest sentit?

Sí, aquesta regidoria m’ha fet molta il·lusió des del primer dia. Urbanisme, que m’agradava molt i sobre la qual continuo estant molt pendent, com ho estan tots els altres regidors del govern, és una àrea molt tècnica, que està molt acotada i que marca el camí del futur. La planificació urbanística m’agrada molt. Cultura és diferent i ha estat un canvi per a mi, estic molt engrescada i crec que puc deixar una empremta personal amb l’ajut del gran equip que tenim en aquesta àrea. Podem programar i proposar, fer activitats per a molts sectors. També és veritat que, si t’equivoques, t’equivoques molt. Si una cosa no agrada, avui dia les xarxes socials et fan saber aviat les crítiques, merescudes o no. Hi ha temes que s’estan reprenent amb força, com ara la sardana, la nostra dansa. A les trobades de cap de setmana, hi ha hagut molta afluència. Han tornat a les escoles, per exemple. Hi ha moltes més coses i, sí, la cultura és identitat.

Ha trobat diversos temes sobre la taula, provinents d’anteriors mandats. Un d’ells, important, és la intenció de reconvertir la Casa Rahola de la plaça Catalunya, adquirida per l’Ajuntament, per a ubicar-hi la seu de l’Arxiu Municipal. Un projecte que sembla aturat, o m’equivoco?

És molt complicat. A Roses, tenim un arxiu molt important, però l’espai on està ubicat ara és un xic vergonyós i el trasllat a un equipament adequat és del tot necessari. Però ens trobem amb una realitat, com és que en l’àmbit urbanístic és molt difícil complir tota la normativa necessària per a reconvertir l’immoble en un equipament públic. Hem d’acabar de veure la viabilitat tècnica i econòmica del projecte o haurem de buscar una nova ubicació.

"Cal potenciar el càstrum, ja que forma part del ric patrimoni que heM heretat els rosincs"

És un problema tècnic, sobretot?

Aquesta casa té un pati interior que es volia aprofitar per a fer-hi un espai soterrat que és el que hauria d’acollir tot el fons de l’arxiu. Aquesta possibilitat ha quedat descartada i ara cal veure si la resta de l’edifici podria resoldre totes les necessitats de l’equipament.

El pla de govern preveu reforçar el paper de la Ciutadella com a referent local?

A la Ciutadella, s’hi han invertit molts diners, des de fa anys, amb moltes subvencions i ajuts d’altres administracions i, també, amb fons europeus. Directament, pocs diners han procedit dels contribuents de Roses, encara que de contribuents en som tots. Europa té molt d’interès que aquests monuments es mantinguin i es recuperin, tant la Ciutadella com la Trinitat, en el nostre cas. Les inversions han estat fetes amb aquest objectiu. Crec que també cal destacar la gran feina feta des de la Càtedra d’Arqueologia i de Patrimoni, ja que ens ha ajudat a posar en relleu tot el que hi ha en el recinte. Tenim molta feina per anys a la Ciutadella i, com a municipi turístic i amb un ric patrimoni cultural, tenim l’obligació de treure’n profit. No exagero si dic que és un dels pocs monuments del nostre país que permet fer un recorregut des dels temps dels grecs fins a l’època contemporània.

Entre les joies patrimonials que encara no tenen projecció rellevant, malgrat la seva importància històrica, hi ha el càstrum visigot. Fa poc va caldre fer-hi treballs de consolidació. És una joia amagada?

En certa manera, sí. De petits, les escoles ens han portat a la Ciutadella o al castell de la Trinitat, però el càstrum és el gran desconegut. Jo mateixa hi he pujat poques vegades. És un espai impressionant, té unes vistes molt maques. Temps enrere les pluges, que ara trobem tant a faltar, van fer que s’esllavissés una muralla i va caldre consolidar-la. La Universitat Rovira i Virgili està fent un seguiment arqueològic d’aquest recinte fortificat que hem de potenciar, ja que forma part del ric patrimoni que hem heretat els rosincs. Per això l’interès de les universitats és gran envers el nostre municipi, som un gran parc històric.

"Hem de trobar l'equilibri entre la gent que viu el carnaval des de dins i la que en gaudeix des de fora"

D’aquest conjunt també en destaca el Far. Fa temps que, per causes diverses, el projecte d’aprofitament d’aquest espai està aturat. El podran desencallar?

Aquest tema el gestiona l’àrea d’Urbanisme amb la voluntat ferma de desencallar-lo. El projecte està consensuat amb Ports i es va fer seguint les seves directrius tècniques. El nostre govern té la voluntat d’avançar per a fer-lo realitat dins d’aquest mandat, els tres partits estem plenament d’acord. La restauració del far ens permetrà crear un triangle impressionant, si també tirem endavant la reconversió de l’espai de l’antiga depuradora, amb el castell de la Trinitat i, fins i tot, afegint-hi la rellevància geològica del rocallam, de gran valor científic. És una gran zona, visitable tant per als turistes, com per a la gent del poble.

De vostè depèn també l’àrea de Festes. El municipi en té nombroses i prou consolidades. La de carnaval és el vaixell insígnia de les tradicions locals. Hi ha qui diu que necessita un revulsiu, un retoc. Hi està d’acord?

Tots els canvis que es vulguin fer en coses que funcionen s’haurien de pensar bé. En el cas del carnaval, el gran canvi, que va ser un pas endavant en positiu, va ser la campanya del «No tot s’hi val», per les repercussions que ha tingut. Aquest canvi s’ha de reconèixer, perquè va aturar derives perilloses. Siguis del partit que siguis, has de reconèixer que aquelles campanyes impactants, van tenir resultats. Sobretot a les escoles i instituts, perquè era una campanya pedagògica. Va ser oportuna, era un moment de frenar per evitar caure en un model que no era bo per a ningú. El carnaval té moments, èpoques i generacions. M’he disfressat tota la vida, com moltes rosinques i rosincs, ho portem a l’ADN. Estem oberts a estudiar el futur. Per exemple, la concentració al port agrada molt al jovent, però hi ha gent que diu que això allunya el carnaval del poble. Hem de trobar l’equilibri entre la gent que viu el carnaval des de dins i la que en gaudeix des de fora, veient l’espectacle, l’ambient. Fora de temporada, el carnaval fa de Roses un epicentre festiu que traspassa fronteres.