«L’Àrea de Promoció Econòmica Urbana beneficiarà tota la ciutat»

Manel Rodríguez (1966) es reivindica «com a gironí, que és on vaig néixer; com a figuerenc, veí de la ciutat que m’ha vist créixer i on treballo, i rosinc, ja que a Roses és on sempre he passat les vacances. Per tant, em considero molt gironí i empordanès alhora, encara que sembli estrany». L’entrevistem en el Menestral, a prop del negoci familiar, ca l’Alegrí del carrer Peralada.

Ha assumit responsabilitats importants en el nou govern de Figueres. El pas per l’oposició durant quatre anys, ha estat una bona escola d’aprenentatge?

Sense cap mena de dubte. Em va servir per a conèixer la casa, com funcionen les coses i aprendre quina és la seva dinàmica administrativa. Vinc de l’empresa privada i el contrast és molt important, sobretot a l’hora de materialitzar alguna idea o projecte. A l’administració pública, està tot molt pautat, amb uns terminis i processos determinats que, al mateix temps, són una garantia. Després de quatre anys a l’oposició, em considero més preparat per a governar.

Entre abans i ara, què en queda de la «Figueres Comercial, Turística i Gastronòmica»?

Figueres continua sent una ciutat molt turística, i molt cultural! La gent no és conscient que una ciutat com la nostra, de menys de cinquanta mil habitants, que disposa de quatre museus i d’una intensa vida cultural, és una excepció. Amb el Teatre Museu Dalí juguem a la Champions des de 1974. Tenim França al costat i som un pol d’atracció indiscutible per als veïns de l’altre costat de l’Albera, no només dels de la Catalunya Nord, i exercim influència a la zona de Barcelona, Osona, la Garrotxa... L’Empordà i Figueres són receptors turístics de primer ordre. Hem d’exercir més la capitalitat de comarca amb orgull, ben segur. I, gastronòmicament, continuem tenint restaurants top del panorama català, amb altres establiments reconeguts. L’oferta és molt gran i variada, fins al punt que m’atreveixo a dir que ara és més potent que no pas vint-i-cinc anys enrere. El comerç ha canviat, els canals de venda són diferents, hi ha les grans superfícies i el canal d’Internet. La venda en línia ha canviat les regles de joc. Aquell comerç tan potent i important del temps de la meva sogra de ca l’Alegrí, que en algun moment no donava l’abast a l’hora de vendre i atendre els clients, s’ha acabat i no tornarà. Ara bé, l’esperit de la Figueres Comercial, Turística i Gastronòmica perdura i és un tret distintiu de la ciutat. Figueres continua sent el municipi amb més índex de comerços per habitant de tot Catalunya, aviat és dit.

Un dels grans reptes de la seva regidoria és trencar la dependència del sector serveis i diversificar cap a altres àrees econòmiques.

Ben cert, Figueres depèn massa el sector serveis i hem d’aconseguir que aquesta dependència baixi i aconseguir més teixit industrial. L’exposició Made in Figueres, –fantàstica, per cert– ens va mostrar com era la nostra ciutat fins fa no pas gaires anys. Hem de potenciar la indústria, però tenim un problema real d’espai que ara, amb el desenvolupament del nou POUM, pot quedar resolt. Això no obstant, hem de parlar de la Figueres real, que està formada per tots els municipis que l’envolten. Que s’instal·li una nova indústria en qualsevol dels pobles veïns no ens fa mal, el que ens fa mal és que pagui els seus impostos en un altre municipi, però, finalment, el benefici pivota sobre la ciutat de Figueres. Ens interessa captar sectors de qualitat, de salut, de renovables, tecnològics... per créixer en llocs de treball qualificats, que la gent no hagi de marxar de la comarca per anar a treballar a altres llocs.

S’ha obert un nou front, però, que és el de la falta de disponibilitat d’habitatge nou i de lloguer, amb la qual cosa es genera un problema afegit que actua contra el repte anterior.

Totalment d’acord, és un problema generalitzat. El mercat de lloguer ha pràcticament desaparegut. Necessitem promocions noves, s’han d’activar polítiques d’habitatge i la responsabilitat, a part de l’Ajuntament, també la tenen la Generalitat i l’Estat, en els àmbits de les seves competències. I tenim l’afegit, en el nostre Empordà, de l’alta demanda de segona residència. Hi ha llocs de costa on els preus són prohibitius. La disponibilitat d’habitatge és clau. Celebro la bona notícia de la pròxima construcció d’habitatges al Parc de les Aigües, ens fan molta falta. I, sobretot, ens cal una bona oferta per a la gent jove.

«La universitat arribarà a Figueres de la mà de la salut», es marca com a objectiu formatiu

Té una patata calenta, com han tingut molts altres regidors abans, com és la gestió dels Recursos Humans de l’Ajuntament, l’empresa més gran de la ciutat al costat de la FSE.

És una àrea apassionant, no entrava en els meus plans haver de gestionar-la, però estic content. Les persones són cabdals i les empreses són la seva gent. Treballarem per millorar-la. Volem que tot el personal de l’Ajuntament estigui content, que faci la seva feina a gust i que ofereixi un servei excepcional al ciutadà. Per mi no quedarà d’aconseguir-ho i crec que podem comptar amb una plantilla que vol el mateix.

També té a càrrec seu l’Objectiu Universitat 2030. L’objectiu és real, però és realista?

Del tot, sense cap dubte. La universitat arribarà a Figueres de la mà de la salut. Aquesta pregunta que em fa, m’agrada especialment. Crec que el 2030, Figueres pot tenir estudis universitaris i la Fundació Salut Empordà és un puntal bàsic en aquest projecte. Crec que la primera facultat que pot arribar serà la d’infermeria, la segona serà fisioteràpia. És el nostre objectiu i treballarem per assolir-ho. Ja s’ha fet feina fins ara. Amb la creació del comissionat, que no només és d’universitats, sinó que també és de formació professional superior, treballarem per fer possible que Figueres faci un pas endavant de primer ordre.