L’Incasòl preveu recosir la trama urbana de Llers urbanitzant la part nord

Govern i oposició discrepen del projecte

Els detalls del pla urbanístic exposats a la sala gran del castell de Llers. | SANTI COLL

Els detalls del pla urbanístic exposats a la sala gran del castell de Llers. | SANTI COLL / SANTI COLL. LLERS

Santi Coll

Santi Coll

La sala gran del castell de Llers ha estat l’escenari escollit per l’Incasòl i l’Ajuntament de la localitat per a donar el tret de sortida al procés de participació ciutadana que ha de desembocar en el projecte d’urbanització del sector Poble Nou Nord, ubicat entre els dos nuclis principals del municipi.

Aquesta primera presentació va aixecar molta expectació, tant per part dels propietaris dels terrenys afectats com de la resta de veïns que estan interessats en aquest desenvolupament urbà que preveu generar, inicialment, prop d’un centenar d’habitatges. A la sala, hi havia exposat els documents previs d’aquest pla parcial, amb gràfics i dades tècniques que expliquen l’evolució d’una proposta que va quedar aturada arran de la crisi immobiliària. L’exposició també contenia les propostes elaborades pels alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull.

«És una bona oportunitat per a aconseguir que la gent jove no marxi del poble»

Màrius Vergés

— Alcalde de Llers

L’alcalde, Màrius Vergés, es va dirigir als assistents tot destacant «les diverses modificacions» que ha patit el projecte des dels seus inicis i que ara comporta un respecte més gran cap als «detalls tradicionals» d’aquesta zona, que divideix en dos el poble de Llers, entre el nucli antic i el Poble Nou, construït als afores després de la devastadora explosió del febrer de 1939. Vergés assegura que «el nou equip tècnic ens ha escoltat» i reconeix que el govern municipal és «conscient dels desacords amb alguns propietaris» dels terrenys afectats. L’alcalde creu que aquest pla parcial «és una bona oportunitat per a aconseguir que la gent jove no marxi del poble» per la manca d’habitatge.

L’arquitecta Anna Peralta, coordinadora del projecte, admet que «l’aturada de la crisi immobiliària ha permès fer una reflexió sobre com ha de ser aquest àmbit» i que el procés participatiu només ha començat, «estem en el punt d’arrencada», diu.

Les discrepàncies també sorgeixen per part de l’oposició municipal del grup Independents per Llers, segons el qual «la sessió informativa va ser molt extensa i poc precisa. La falta de transparència i informació clara fa que sigui difícil entendre els motius darrere d’aquesta macro decisió. No sabem si els joves podran accedir a aquestes 98 cases. És important assegurar-nos que els pocs habitatges protegits estiguin destinats a les persones que realment ho necessiten i que s’implementin polítiques que permetin un accés just i equitatiu. L’Ajuntament, tot afirmant que aquesta qüestió és responsabilitat d’Incasòl, sembla protegir-se i no assumir la responsabilitat inicial de la negociació. Això genera desconfiança i dubtes».