«Figueres necessitava un sol govern amb objectius definits i clars»

Josep Maria Bernils gestiona les àrees de Memòria Històrica, Relacions Institucionals, Fons Next Generation, Cultura Popular i Arts Escèniques a l’Ajuntament de Figueres, a més de ser el coordinador de totes les regidories del govern. En el Consell Comarcal, és el responsable de l’àrea de Serveis a les Persones i conseller-delegat de Cultura i Memòria Històrica, Comunicació i Consum.

A partir de la seva experiència personal i del coneixement que té de la història política local, a què atribueix la clara victòria electoral de la candidatura de la qual vostè en formava part?

Va ser una clara i rotunda victòria que transcendeix els límits d’un partit o d’una posició política determinada, com podia ser l’antiga Convergència o l’actual Junts, d’un centredreta o centreesquerra nacionalista o independentista. La candidatura de Junts per Figueres supera en molt tot això, va quedar clar en aquestes passades eleccions generals, tot i que han estat molt sui generis. Segur que, si hi hagués unes parlamentàries catalanes, també ho veuríem. Vam sumar vots de totes bandes, de totes. Hi havia una demanda ciutadana d’un canvi de rumb, de manera evident, amb un sector heterogeni de la ciutat molt crític amb l’anterior govern i que va veure que el nostre equip, molt representatiu i multidisciplinari, podia portar-lo a terme des del minut u. I això és el que hem començat a fer.

Vostè ho ha esmentat, és evident que hi va haver una important feina de cohesió de les diferents fraccions que havia patit l’antiga Convergència fins a arribar a l’actual Junts.

Per descomptat, va ser així. Personalment, m’hi vaig implicar molt amb el suport de la direcció de Junts per Catalunya, primer de Jordi Sánchez i, després, de Jordi Turull, amb l’objectiu d’intentar recosir tot el que fos possible. Ho vam aconseguir en gran part, tot i que és veritat que alguns elements van confluir cap a altres propostes, la qual cosa és ben legítima. En tot cas, va quedar clar que la idea que teníem de fer girar tot el projecte entorn de Jordi Masquef i del gruix del grup municipal que hi havia va ser un encert.

A Figueres, llevat del mandat amb majoria de Santi Vila, hi ha hagut governs amplis de coalició. En aquesta ocasió, Junts governa amb tretze regidors i la feina de coordinar-los és seva.

Exacte. L’alcalde ho va tenir clar des d’un primer moment: tenim perfils molt diferents, alguns amb experiència de govern, d’altres d’oposició o per haver treballat a l’administració i alguns altres són nous. Calia aquesta coordinació per anar tots i totes a una. Cada dimecres, després de la Junta de Govern, fem una reunió de grup amb ordre del dia, així tothom està al cas de tot i sabem on som.

Un govern amb un sol grup es fa notar en el treball dels diferents departaments, dels tècnics i del personal municipal?

Sí, ho hem notat i ens ho han fet notar. Abans veien quatre partits que, a la pràctica, eren dos o tres i que van acabar generant dos blocs, d’ERC i del PSC, fins i tot amb estructures paral·leles, de comunicació, de cap de gabinet... i això es notava en el dia a dia. Els treballadors de l’Ajuntament ho diuen obertament. Ara hi ha una direcció única, amb idees clares, sense necessitat de consultes partidistes ni de duplicitats. Figueres necessitava un sol govern amb objectius definits i clars.

«La ciutat ha de ser el motor de la comarca i això no vol dir anar en contra de ningú»

També té a càrrec seu la gestió de l’execució dels projectes finançats pels Fons Next Generation.

Sí, va lligada una cosa amb l’altra. Com que afecten diverses regidories, vam tenir clar que també hi havia d’haver una coordinació única. Els tècnics fan la seva feina i cada regidor es fa càrrec dels projectes de la seva àrea, però hi ha una coordinació efectiva per evitar que se’ns escapi res. Fem de fil conductor de tot plegat.

Quins seran els primers projectes NG que podem veure executats dins d’aquest mandat?

La renovació de la pujada del Castell, la reurbanització del carrer Lasauca, el canvi de l’enllumenat dalinià per a fomentar l’estalvi energètic, l’impuls de l’ús d’energies renovables i comunitats energètiques al centre i al barri de Sant Josep, també en el Jubar, a més d’ampliar la xarxa de carril bici, entre altres projectes que estan en marxa i en vindran més.

Porta els dos barrets, local i comarcal. L’alcalde també és membre de la Diputació. Durant la campanya electoral, en el debat central, li van retreure que utilitzés la frase «escombrar cap a casa» en referir-se al profit que es pot treure d’aquesta presència en organismes supramunicipals. Què en pensa?

Les relacions institucionals s’han de potenciar. La presència de membres de l’equip de govern en altres organismes, sigui el Consell Comarcal o la Diputació, no pot fer altra cosa que beneficiar les dues parts amb el contacte permanent i positiu. Per exemple, no pot ser que es governés d’esquena al Consell i que en el ple de Figueres s’arribés a dir que no hi havia col·laboració per part seva, quan era absolutament fals. Hem de fugir d’aquest missatge, hi ha d’haver una relació lleial, s’ha de treballar conjuntament en les competències compartides i no duplicar feines, penso en els serveis socials, per exemple. En l’àmbit de la promoció econòmica, Consell i Ajuntament també hem de remar junts.

«No pot ser que es governés d’esquena al Consell i que en el ple de Figueres s’arribés a dir que no hi havia col·laboració per part seva, quan era absolutament fals»

L’alcalde, Jordi Masquef, i el president, Agustí Badosa, van escenificar recentment un acostament clar. En el fons, hi ha el rellançament de Figueres com a capital comarcal?

Figueres ha de ser el motor de la comarca i això no vol dir anar en contra de ningú, sinó a favor de tothom, de tots i cadascun dels seixanta-vuit municipis de l’Alt Empordà. És un objectiu de mandat.

Si hi ha una cosa obvia, és la manca d’inversió de la Generalitat a Figueres...

... I a la comarca!

I doncs?

Com a Ajuntament i com a Consell Comarcal ens hem de posicionar forts i anar a tocar les portes que calgui per a revertir aquesta situació. Tant l’alcalde com el president ho tenen molt clar. Si s’ha d’anar a veure un conseller o consellera, s’hi va, sigui del color que sigui, perquè avui poden governar uns i demà uns altres. Les inversions en el territori no haurien de dependre de colors polítics, hi ha necessitats clares que la Generalitat té l’obligació de resoldre, governi qui governi en cada ajuntament. Figueres, concretament, ha de defensar la seva posició com a segona ciutat de la demarcació de Girona i capital referent de totes les comarques del nord en molts àmbits del nostre país.

Quan parlem de Memòria Històrica, àrea que vostè gestiona per duplicat, vol dir recordar per no oblidar?

Sí, però també vol dir moltes altres coses. N’hem parlat amb Enric Pujol, que serà el comissionat a Figueres, i coincidim plenament que Memòria Històrica no vol dir només Guerra Civil, abasta des de la troballa del vas ibèric de l’Aigüeta fins ara. I en l’àmbit comarcal, hem de recular fins al megalitisme. Cal valorar tot el nostre passat, com a ciutat i com a comarca.

A Figueres, falta un espai que recordi el ric passat que té. A mitjà o llarg termini ho veu factible?

Ben cert, ja m’agradaria poder disposar d’un centre que expliqués la rica i interessant història de la ciutat. No tenim un museu així i no el tindrem en aquest mandat, però crec que assentarem les bases per poder executar aquesta assignatura pendent més endavant.