«El nostre sector nàutic no té el reconeixement que és mereix»

Jordi Garrido Camps (Figueres, 1954) va tancar la seva etapa laboral, el passat 31 d’agost, després d’haver treballat més de cinquanta anys com a comercial del sector nàutic, els trenta-cinc darrers en el grup empresarial Metropol d’Empuriabrava. Va ser dels primers en vendre barques als turistes. És tota una institució en el sector. Ha viscut a fons l’evolució d’Empuriabrava i la navegació de lleure a la Costa Brava.

Ara que ha arribat el punt final, toca recordar. Quins van ser els seus inicis en el món laboral?

Vaig començar a treballar el febrer de 1969, quan tot just tenia quinze anys, en una lampisteria del carrer Tapis de Figueres. Un dia vaig trobar una oferta de feina al carrer Nord, al Garatge Figueres. Buscaven un aspirant administratiu. L’empresa pertanyia a Antonio Duran que aleshores tenia Autofisa, el concessionari de la Seat. A partir d’allà, sempre he estat vinculat al món del motor, de terra o de mar. Es va vendre el Garatge Figueres a l’empresari Heras, que tenia l’Alfa Romeo i jo vaig passar a la Seat, cap a l’any 1971, més o menys.

Va arrencar fort, vostè, malgrat la seva joventut.

El senyor Duran va fer una cosa amb mi per la qual sempre li estaré agraït, i és que em va fer passar sis mesos per cada departament d’Autofisa: recanvis, oficines del taller, assegurances, vendes... Com que jo havia fet Comerç, allò que m’interessava era la comptabilitat. El 1973 em va tocar obrir un parèntesi obligat, ja que em va tocar fer la mili al Pení. I, de tornada, em van fer veure que el cap de comptabilitat de l’empresa era jove i que jo tindria poques possibilitats de pujar. Al mateix temps, em van explicar que estaven a punt d’obrir una botiga de venda de vaixells i cotxes a Empuriabrava, oferint-me el lloc de comptable. Dit i fet, amb vint-i-un anys em vaig estrenar com a cap de comptabilitat d’Helimotor, que va ser una empresa pionera en el sector nàutic a la urbanització.

Només portava la gestió administrativa i comptable?

No, no, des d’un primer moment també ajuda els companys a atendre els clients a l’hora de vendre cotxes o barques. M’hi sentia molt a gust, vaig veure que allò estava fet per a mi. De feina, en aquell moment, hi havia tota la que volies, ja que Helimotor va ser la primera empresa nàutica d’Empuriabrava quan la marina s’enlairava com a gran destinació turística. Estava en mans dels Forné, tot un referent a la demarcació de Girona.

Com recorda aquells primers anys de l’estrena del model casa amb amarrador que impulsava la urbanització?

Tot era començar de nou. Veníem embarcacions petites i la majoria de compres les feien els turistes estrangers, sobretot els alemanys. Empuriabrava encara no tenia tots els canals i els carrers que té ara, va anar creixent a poca poc. La marina inicial era de luxe, amb grans parcel·les i embarcador propi i, alguns, fins i tot amb heliport. Després tot va canviar. Recordo que les primeres embarcacions que veníem eren Glastron, fetes a Barcelona, de quatre o cinc metres d’eslora i amb motor fora borda de dos temps, que és el que es feia en aquells temps. De mica en mica, a mesura que les vendes van augmentar, vam anar portant vaixells construïts a fora. Els anàvem a buscar al Saló Nàutic, ja que només podíem vendre els que venien expressament al certamen de Barcelona i ja no n’hi havia més. Per sort, això va canviar aviat.

Des del seu punt de vista, els empordanesos som prou conscients del que representa el sector nàutic per a l’economia de la comarca?

En general, hi ha molta gent que no n’és conscient, el nostre sector no té el reconeixement que es mereix, però el que sí que és segur és que qui veu per primer cop Empuriabrava queda molt sorprès. A la costa mediterrània hi ha altres marines interessants, sobretot a França, però cap amb tanta qualitat i amb tants serveis com aquesta. Ens hauria de preocupar que no perdi qualitat, que segueixi tenint atractiu per a la gent que té disponibilitat econòmica, ja que això ens beneficia a tots, començant pel municipi de Castelló d’Empúries.

Parlem del relleu generacional: els avis es van fer una casa i vam comprar un iot, els fills en van gaudir i ara els nets opten per altres models de vacances... Ha notat aquesta evolució?

I tant. Per sort, altres famílies han agafat el relleu a aquestes generacions que no han volgut continuar la tradició vacacional dels avis o dels pares. És un cercle que es retroalimenta, per això dic que hem de tenir cura de la qualitat de l’oferta immobiliària i de serveis. Hi va haver un temps que els alemanys van marxar d’Empuriabrava, per anar cap a Mallorca o Marbella, ara van tornant.

I per a vostè, quina ha estat la seva evolució professional?

Vaig estar treballant durant deu anys a Helimotor. Em va sortir l’oportunitat d’anar a Nàutic Center, a Santa Margarida, ja com a comercial. Al cap de quatre anys, l’empresa va cedir la seva botiga de venda de barques al grup Metropol. Em van donar a triar i me’n vaig anar amb ells. Amb Metropol i les seves diferents empreses hi ha estat trenta-cinc anys, molt a gust, envoltat d’un gran equip i d’uns propietaris que ho han donat tot pel negoci i pel bon tracte al client.

En tots aquests anys, deu haver venut de tot...

Sí, des de petits llanxes neumàtiques a grans iots, fins i tot vendes directes per internet a clients que confien plenament en l’empresa. Mira, porto un registre a mà de totes les operacions comercials que he fet des de que vaig començar en el sector naùtic. La darrera ha estat la 4.492!

Tinc entès, així ho vam publicar, que durant la pandèmia van vendre tot el que van voler.

I més que hauríem venut si haguéssim tingut més embarcacions disponibles. Vam vendre moltíssim, nou i, sobretot, de segona mà. La gent va descobrir que tenir barca era com gaudir d’una illa secreta pròpia. Jo gaudeixo veient la gent que s’ho passa bé navegant. Encara que sembli mentida, m’he passat tota la vida envoltat de vaixells i no soc gens mariner.

La Fira del Vaixell d’Ocasió continua sent un referent?

He participat a totes. Com a empresa, només vam deixar d’anat a la de 2022 perquè no teníem prou embarcacions disponibles. És un referent per a la imatge d’Empuriabrava, és molt important mantenir-la, perquè el tracte amb el client va més enllà de la setmana de la Fira.

Qui comença a navegar va un xic perdut?

La nostra feina és aconsellar al client, mostrar-li el camí. Quan ja en saben, la compra de la segona barca sol ser diferent. De fet, el tipus de vaixell que la gent compra ve marcada per l’evolució de la vida. També aprens que en el mar tots ens hem d’ajudar, és com amb els moteros, uns ajuden als altres en cas de necessitat. Avui per tu, demà pot ser per mi.

I ara, jubilat...

Vam celebrar el comiat com calia. Deixo molts amics en el sector i a l’empresa. Sempre m’ha agradat gaudir de les coses que ens ofereix la vida i la nostra comarca. Amb la meva dona farem de pares i avis, guardant un gran record d’un ofici, el de comercial nàutic, que m’ho ha donat tot.