«A Peralada, ens falta una residència d’atenció a la gent gran, que doni servei a tot l’entorn»

Miquel Brugat Vilanova ens rep a la Casa de la Vila, a la plaça Gran de Peralada. Fa poques setmanes que s’ha estrenat en el càrrec i manifesta un desig de «servir a tots els veïns» i impulsar encara més la qualitat de vida al municipi.

Com és que va acceptar agafar el relleu de Pere Torrent al capdavant de la candidatura de Junts a les passades eleccions municipals? Un cop escollit, podem parlar d’un govern de continuïtat respecte del projecte anterior, del qual vostè en formava part?

Sincerament, no m’havia plantejat ser alcaldable del meu poble. Quan Pere Torrent ens va fer saber que volia deixar-ho, vaig sentir una part de responsabilitat d’haver de mantenir una línia de treball que està funcionant molt bé a Peralada i a Vilanova de la Muga, amb un equip que, a banda del partit, és també un grup de veïnes i veïns amb moltes ganes de treballar. Som gairebé seixanta persones i, entre elles, em va tocar a mi ser cap de llista. Tenim molts reptes al davant. Personalment, m’ho he agafat amb molta il·lusió, amb ganes d’aprendre i fer-ho bé. La política municipal és tan complexa i variada, que cada dia aprens alguna cosa nova.

Fa anys, ja en temps de l’alcalde Joan Padern, Peralada va iniciar un ambiciós projecte per a convertir-se en el referent cultural, turístic, que és ara. El pròxim pas és l’excel·lència?

Cert, però més enllà d’excel·lència, el concepte és de mantenir la línia de potenciar els nostres elements culturals i patrimonials, amb projectes com el que vam materialitzar durant el darrer mandat, adquirint una casa en venda per a enderrocar-la i poder recuperar així seixanta metres de la muralla que protegia el poble. Per això volem impulsar el Pla Director de la muralla per veure quines línies d’actuació hem d’anar seguint amb la finalitat de posar més trams al descobert. Aquesta conservació del patrimoni també la vam tenir clara, temps enrere, amb la restauració de les pintures murals de l’església romànica de Vilanova de la Muga o el claustre de Sant Domènec. Com a administració pública, amb els ajuts d’altres administracions, tenim l’obligació de protegir i potenciar el nostre patrimoni i nosaltres, per sort, en tenim molt i molt important. Amb el pas dels anys part de la muralla va anar quedant tapada, perquè no es valorava, però encara hi és. I en això treballarem, sense que vulgui dir que expropiarem res, el camí és adquirir immobles quan estiguin a la venda, dins de les nostres possibilitats, i fer els enderrocs corresponents.

La recuperació recent del tram de cal Manyac ha servit d’exemple per a mostrar als veïns el camí a seguir?

El resultat final ha estat espectacular, per què a part de recuperar patrimoni, ens ha permès guanyar un espai obert. El vam inaugurar per la festa major, al cap de poc vam acollir la proclamació de la pubilla de Catalunya i un miler de persones va poder visitar-la durant el cap de setmana, a més, va servir com a punt de trobada del nou recorregut del pessebre vivent per dins del nucli històric. Il·luminat de nit fa molt de goig. La restauració final dependrà del Pla director que he esmentat.

Un any després de l’obertura del nou celler del Grup Peralada, quin balanç en fa des del punt de vista de l’Ajuntament?

Totalment positiu, com era previsible, a més de ser una consolidació evident de l’aposta ferma del Grup Peralada per al nostre poble. Aquí sí que podem parlar d’un projecte que ha anat a buscar l’excel·lència, amb un tipus de visitant que vol conèixer i que té interès pel món del vi. També atrau gent que vol descobrir l’atractiu innegable de la seva arquitectura i de les propostes que s’hi fan. Aquest projecte lliga a la perfecció amb el model cultural, turístic i patrimonial de Peralada, sense buscar la massificació, amb visites programades per a grups reduïts de quinze persones a la vegada. És el turisme de qualitat que volem i que lliga amb la resta d’oferta del municipi.

S’acosta el moment de la celebració d’una nova edició del Festival Internacional del castell, que l’any vinent ha d’estrenar auditori.

El Festival és una targeta de presentació immillorable per a Peralada i l’Empordà. La Fundació del Castell també aposta pel municipi i el nou auditori ha de permetre desestacionalitzar les seves activitats, que no quedin reduïdes només a la celebració del Festival a l’estiu. A part de l’estalvi de costos de muntatge i desmuntatge, el projecte que s’executarà preveu un estalvi energètic important i un equipament que millorarà l’atenció als artistes i al públic. La instal·lació que tots coneixem era efímera i ara n’hi haurà una d’estable d’alta qualitat, amb una sala d’assaig polivalent per a acollir residències artístiques i una futura aula d’arts escèniques amb projecte museístic.

l’Ajuntament tenia en cartera una permuta de terrenys privats per a poder ampliar les instal·lacions de l’Institut. Com està el tema?

La intenció hi era, però la permuta ha quedat aturada, perquè representava un cost important per als propietaris dels terrenys a l’hora d’acceptar els nous. L’ampliació prevista la farem a les parcel·les adjacents del pati amb un conveni amb els veïns, que ens cediran els terrenys a l’espera que l’Ajuntament pugui adquirir-los el dia de demà.

El setembre vinent començarà el quart curs d’ESO, amb la qual cosa es tancarà el primer cicle complet de secundària. Què ha suposat per a Peralada poder tenir aquesta oferta docent?

Un pas endavant rellevant, sobretot per a l’educació dels alumnes que hi van i que, també, s’han estalviat el desplaçament de Figueres. S’ofereix un projecte educatiu de qualitat, molt dinàmic i que va néixer per a descongestionar la demanda de secundària de Figueres. Ha repercutit en la presència diària de gent al poble, no només per part dels alumnes que provenen de l’entorn, sinó que cal tenir en compte les seves famílies. És un flux important.

«Volem ser un referent d’acollida d’indústria neta en el futur espai tecnològic»

Anys enrere, des de l’Ajuntament van lluitar molt per evitar el pas de vehicles dins del nucli antic, amb accés restringit només als seus habitants. Hi ha camí per recórrer, encara, per millorar la mobilitat interna?

En el seu moment, vam avançar molt en aquest sentit. Estem treballant per a anar-ho millorant, però la situació actual funciona bé. No tenim cap intenció d’eliminar l’accés al centre històric per als veïns que hi viuen. Som conscients que és un espai de carrers i carrerons complicat, amb molts desnivells, en el qual viu molta gent gran i persones amb mobilitat reduïda, amb tot el que això comporta. Hem de procurar que tothom tingui un bon accés per cobrir les seves necessitats de mobilitat i que només hi circuli qui ho hagi de fer.

La sequera i els seus efectes té repercussió per tot arreu. Tanmateix, aquests darrers temps el ple ha aprovat diversos projectes de renovació i millora de diversos trams de la xarxa d’aigua.

Cert, la sequera, com a tothom, ens preocupa molt i és molt important que la xarxa de distribució d’aigua estigui al dia, sense pèrdues. El pas dels temps afecta les canonades, per això, a través de l’empresa que gestiona el servei, hem anat aprovant projectes de renovació que són necessaris. Amb els fons europeus Next Generation també canviarem tota la xarxa de distribució en baixa de Vilanova de la Muga, precisament per a actualitzar-la i evitar fuites.

Parlem de Vilanova: quines són les relacions de l’antic poble amb el nucli principal de Peralada, hi ha bona convivència? El grup d’Independents per Vilanova-Som Poble-Alternativa Municipalista, vinculat a la CUP, és a l’oposició.

Tenim una relació cordial i correcta, com ha de ser, entre dos pobles que formem part d’un mateix municipi. És cert que hi ha un grup de veïns que pensa diferent i que voldria una altra opció, que no és la nostra, com seia una entitat municipal descentralitzada o, anant més enllà, la independència. El govern de Peralada i Vilanova de la Muga ens sentim tots d’un mateix municipi i treballem per a tothom sense fer diferències.

La connexió entre els dos nuclis té una pedra a la sabata en el pont sobre la línia del tren, que dificulta el pas de vehicles en els dos sentits. Hi ha pendent l’allargament del pont sobre l’N-260. Es farà algun dia?

Esperem que sí! De moment, fa poc la Generalitat va millorar el ferm de la carretera entre Castelló, Vilanova i aquest tram que esmentes, una millora necessària i llargament reivindicada. El pont vell genera dificultats, per exemple amb l’autocar de transport escolar, que no pot fer el gir de manera adequada i ha de buscar una ruta alternativa.

Estan tramitant la urbanització de les Montserrades i el desenvolupament de l’espai tecnològic que ha d’acollir l’anomenat Institut Tècnic Superior de l’Empordà. Són temes paral·lels?

Van al mateix ritme, estan a exposició pública i segueixen el procediment i els tràmits legals abans de la seva execució. L’espai de l’Institut preveu acollir empreses tecnològiques, de coneixement. Volem ser un referent d’acollida d’indústria neta que ha de treure profit de les virtuts de Peralada i de la seva bona predisposició a acollir professionals de diferents àmbits que busquin qualitat de vida sense necessitat d’haver-se de desplaçar. Tot plegat prové del planejament aprovat el 2006, una ampliació que preveu concentrar les zones de desenvolupament industrial i d’equipaments que teníem disperses en aquestes dues àrees i obrim una tercera àrea per a poder-ho desplaçar tot conjuntament en un mateix sector. Hi haurà una sola zona d’habitatges i la resta serà aquesta altra.

Trobeu a faltar algun equipament públic que avui no sigui present en el municipi?

Sí, sense dubte. Disposem d’un centre d’atenció sanitària gestionat per Albera Salut, cobrim totes les necessitats educatives i esportives, tenim centre de dia, però ens falta un centre d’atenció a la gent gran. Ens ho estem plantejant, està en el nostre programa electoral i buscarem la manera de resoldre aquesta mancança, que també és una preocupació del veïnat. Peralada és un bon lloc per a ubicar-hi una residència per a gent gran que doni servei a tot l’entorn.

«El Festival és una targeta de presentació immillorable per a Peralada i l’Empordà»

Se n’han penedit mai de perdre l’estació de tren?

Segurament, si el servei de rodalies funcionés com hauria de funcionar, l’estació tindria sentit. Amb un bon aparcament exterior, la gent hauria pogut deixar el vehicle allà i desplaçar-se a Figueres, Girona, Barcelona... Ens va saber greu l’enderroc de l’edifici antic, perquè formava part del nostre patrimoni històric i, un cop enderrocades les estructures, va quedar un solar sense cap ús.

Estan tramitant la urbanització de les Montserrades i el desenvolupament de l’espai tecnològic que ha d’acollir l’anomenat Institut Tècnic Superior de l’Empordà. Són temes paral·lels?

Van al mateix ritme, estan a exposició pública i segueixen el procediment i els tràmits legals abans de la seva execució. L’espai de l’Institut preveu acollir empreses tecnològiques, de coneixement. Volem ser un referent d’acollida d’indústria neta que ha de treure profit de les virtuts de Peralada i de la seva bona predisposició a acollir professionals de diferents àmbits que busquin qualitat de vida sense necessitat d’haver-se de desplaçar. Tot plegat prové del planejament aprovat el 2006, una ampliació que preveu concentrar les zones de desenvolupament industrial i d’equipaments que teníem disperses en aquestes dues àrees i obrim una tercera àrea per a poder-ho desplaçar tot conjuntament en un mateix sector. Hi haurà una sola zona d’habitatges i la resta serà aquesta altra.

Trobeu a faltar algun equipament públic que avui no sigui present en el municipi?

Sí, sense dubte. Disposem d’un centre d’atenció sanitària gestionat per Albera Salut, cobrim totes les necessitats educatives i esportives, tenim centre de dia, però ens falta un centre d’atenció a la gent gran. Ens ho estem plantejant, està en el nostre programa electoral i buscarem la manera de resoldre aquesta mancança, que també és una preocupació del veïnat. Peralada és un bon lloc per a ubicar-hi una residència per a gent gran que doni servei a tot l’entorn.

Peralada continua sent un poble agrícola, més enllà del tema vitivinícola?

I tant, i amb molt d’orgull. Hi ha hagut una disminució, com per tot arreu, però hi ha relleu generacional i gent jove que s’hi vol dedicar.