El mite de la Nova Icària s’esberla en una de les places més grans de Figueres

«Et ben juro que aquesta plaça està maleïda i això que és molt maca i han provat fer-hi de tot». Qui així s’expressa és una veïna de la plaça Nova Icària, situada en el barri Juncària Parc Bosc, entre els carrers Avinyonet i Cresques Elies. Amb uns 4.000 m2 de superfície, és una de les places més grans de Figueres i està ubicada en un sector amb molta pressió urbanística que, fins a la seva creació, no gaudia d’un espai obert i públic d’aquestes característiques.

Malgrat la seva utilitat, les queixes constants dels veïns a causa dels sorolls, baralles i altres mostres d’incivisme, van acabar la setmana passada amb una solució dràstica: tancar el recinte a les nits. La mesura va ser acordada entre els representants veïnals i l’Ajuntament. L’alcalde, Jordi Masquef, posa èmfasi en el fet que «l’incivisme és un dels principals problemes i preocupacions dels barris de Figueres, especialment a l’estiu. Allà on sigui possible actuar amb rapidesa ho farem, perquè fer de Figueres una ciutat on es visqui bé també implica fer front a l’incivisme i cercar mesures que millorin la convivència».

La història d’aquest espai públic, vinculat a la construcció d’un aparcament privat, està plena de despropòsits des del primer dia de la seva posada en marxa a finals dels anys noranta. L’empresa constructora va fer fallida i el 1999 Finques Vallcalent va reprendre’n la construcció, però les va finalitzar de manera defectuosa i amb la desaparició del promotor, denunciat posteriorment per presumpte estafa. El resultat final va ser un aparcament de 400 places, amb una vuitantena d’elles venudes a particulars i amb greus deficiències de seguretat, goteres i manca d’il·luminació. El 2004, l’Ajuntament va portar a terme una despesa subsidiària de 42.000 euros, va arreglar el paviment de la plaça per evitar filtracions i va col·locar més enllumenat públic.

El 2005, una empresa solvent va adquirir les 300 places que quedaven lliures a l’aparcament del carrer Avinyonet i es va fer càrrec de posar al dia l’equipament.

Des d’aleshores, tant l’associació veïnal com l’Ajuntament han intentat aprofitar l’espai per a dinamitzar-lo, celebrant-hi festes, concerts, exposicions d’art i, fins i tot, un mercat setmanal que va començar amb molta empenta i va acabar tenint una vida molt efímera.

L’Ajuntament va batejar la plaça amb el nom de Nova Icària el 2000, seguint els ideals promoguts per Étienne Cabet i difosos per Narcís Monturiol a la recerca d’un espai utòpic amb ideals de feminisme, pacifisme i llibertat. La falta de civisme ha esberlat el simbolisme de la plaça.